Trapero relata a la Fiscalia que els Mossos van ser fidels a les seves responsabilitats l'1-O

Segon dia de judici i de nou tot el protagonisme per a Josep Lluís Trapero. El major dels Mossos d'Esquadra ha continuat responent les preguntes de la Fiscalia en un extens interrogatori que va començar dilluns i s'ha allargat quasi deu hores. Trapero ha mantingut la seguretat i la fermesa per explicar al ministeri públic que els Mossos van complir amb les seves obligacions el dia del referèndum i ha assenyalat el tinent coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, coordinador del dispositiu policial de l'1-O. Les ferides obertes la tardor del 2017, eixamplades en el judici al Tribunal Suprem, encara no han cicatritzat.

El major ha optat per defensar la manera d'actuar de la policia davant la incredulitat del fiscal Miguel Ángel Carballo, que apujant el to ha volgut deixar en evidència la tasca de la policia catalana. Fins i tot quan ha posat en dubte que el major -com ja va dir al Tribunal Suprem i ha acreditat amb documentació davant l'Audiència Nacional- tingués un pla per detenir, si era necessari, el president Carles Puigdemont i la resta de consellers un cop declarada la independència.

Bona part de l'interrogatori s'ha centrat en repassar correus electrònics intervinguts a Trapero durant la tardor del 2017. Malgrat la insistència del Carballo, que ha evidenciat problemes per traduir frases del català en un parell d'ocasions, el major ha sortit il·lès de les preguntes que buscaven confirmar ordres per facilitar o no impedir el referèndum de l'1-O. Davant la insistència del fiscal per l'absència d'unitats d'ordre públic, Trapero ha recordat que els Mossos no tenien capacitat per enviar agents de l'ARRO -sigles de l'àrea regional de recursos operatius- a 2.000 centres i en aquest sentit ha reivindicat el paper dels binomis, que permetien "tenir ulls" a tot arreu i prioritzar en quins centres es podia actuar. En determinats col·legis es va optar per "no fer res" davant l'aglomeració de persones i, en aquest cas, els Mossos tenien ordre d'aixecar actes per deixar constància dels fets. No s'esperaven una defensa tan aferrissada de les urnes.

Per què no es va actuar els dies previs, ha inquirit el ministeri públic? Trapero ha assegurat que en tot moment els Mossos van fer el que se'ls ordenava. Primer seguint la Fiscalia -malgrat alguns problemes tècnics com ara la impossibilitat de precintar tots els centres de votació- i després, a partir del 27 de setembre, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Per què no es van tancar els col·legis a partir del 28? "No es deia res de tancar-los", ha recordat Trapero a un exhaustiu Carballo i, més enllà de constatar que el 29 de setembre era un dia de classe normal -queia en divendres-, el major ha recordat que l'ordre de la magistrada Mercedes Armadas deia que calia "evitar actes de preparació del referèndum", però no tancar un col·legi.

Abans que el TSJC dictés la seva ordre, els Mossos havien complert les instruccions de Fiscalia, tot i que el fiscal ha recriminat a Trapero que comuniqués les ordres judicials als seus superiors, concretament a Joaquim Forn, conseller d'Interior; Cèsar Puig, ex-secretari general del Departament d'Interior; i Pere Soler, exdirector dels Mossos. Carballo ha repassat correus i comunicacions de Trapero amb els responsables polítics del cos en els quals el major informava de les ordres per aturar el referèndum. En un cas concret presentat pel fiscal, on el major comunicava que s'havia ordenat investigar els moviments per celebrar el referèndum, Trapero ha explicat que va considerar que n'havia d'informar perquè "les ordres ja havien aparegut als mitjans de comunicació" i "eren qüestions que afectaven al conseller". 

Sobre Soler, Trapero ha criticat que li feia "propostes extravagants" a les quals no feia cas, com ara interposar una querella conjuntament amb l'exconseller Carles Mundó contra la Fiscalia. Trapero la va aturar. "En molts casos no li responia, però sí que li vaig dir que ni se li acudís presentar una querella dels Mossos contra la Fiscalia, perquè ell no podia parlar en nom del cos", ha relatat el major, que també ha reiterat que la policia catalana tenia clar en tot moment que obeirien les ordres de la justícia. 

Pérez de los Cobos, assenyalat

Trapero ha refermat en tot moment les ordres directes que va emetre i les que ell podia controlar, tot i que ha admès que no es podia fer responsable de tot el que feien els agents. Ha puntualitzat, això sí, que una minoria -"10, 20 o 100"- van poder actuar per "motivacions ideològiques" i no obeir les ordres de la cúpula. De tota manera, ha assegurat que la "majoria" del cos va voler complir amb els manaments judicials i impedir el referèndum en el marc del dispositiu conjunt amb la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil. Altra cosa és que ho poguessin fer. "Una cosa és voler i l'altra és poder", ha apuntat el major durant l'interrogatori. Trapero ha admès que ni amb els recursos dels tres cossos s'hauria pogut aturar els més de dos milions de pesones que van sortir a votar l'1-O. 

Com ja va fer dilluns, Trapero ha estat crític amb Diego Pérez de los Cobos. La seva relació no va ser mai bona -es portava millor amb el comissari Ferran López, número dos del major-, però avui l'ha assenyalat directament en l'interrogatori del fiscal. Carballo ha intentat evidenciar que els binomis dels Mossos eren només un mecanisme per aparentar que es complien les ordres judicials, però a la pràctica dotaven d'"institucionalitat" una votació il·legal. Trapero ho ha negat i ha recordat que les patrulles dels Mossos formaven part del dispositiu conjunt dissenyat el 25 de setembre i sota la coordinació de Pérez de los Cobos. "El que es va fer l'1-O es va decidir en un dispositiu conjunt sota la direcció i coordinació d'ell. No ens inventem res", ha remarcat.

El testimoni de Pérez de los Cobos serà clau en el judici i està previst pel dia 3 de febrer, just abans del comissari López, mà dreta de Trapero durant la tardor del 2017 i responsable del cos amb l'aplicació de l'article 155 just després de la declaració d'independència. Pérez de los Cobos, tot i tenir el títol de coordinador i davant l'evidència -tal com es desprèn del relat de la Fiscalia- que el dispositiu de l'1-O va fracassar, no ha estat imputat ni perseguit judicialment.

I probablement per aquesta diferència de tracte entre Pérez de los Cobos i Trapero, un dels moments de més intensitat de l'interrogatori -per un moment ha semblat que el major perdia el control- ha estat quan el fiscal li ha recordat unes paraules seves quan va ser imputat poc després de l'1-O. El major alertava que no es podien posar facilitats a la Guàrdia Civil i la Fiscalia perquè "amb deu vídeos poc rigorosos construïen un delicte de sedició". Trapero ha admès que havia dit aquesta frase i ha assegurat que es va sentir "injustament tractat" i amb una "tristesa enorme" quan va començar la investigació contra ell que ha desembocat en el judici a l'Audiència Nacional.

"Vaig fer la feina tan bé com vaig poder amb els meus companys", ha dit Trapero, que també ha lamentat que s'acusés els Mossos de fer coses o no fer-ne d'altres. Preguntat per si confonia la policia catalana amb ell mateix, ha contraatacat dient que en aquell moment la resta d'agents sentien "el mateix que ell". 

El pla per detenir Puigdemont 

Després de repassar exhaustivament el 20-S, els dies previs a l'1-O i l'operatiu del referèndum, la declaració unilateral d'independència ha tingut un paper més aviat testimonial. El fiscal Carballo ha posat en dubte l'existència d'un pla concret per detenir el president Puigdemont i la resta de consellers després de la DUI i ha recriminat a Trapero no haver-lo presentat abans del 27 d'octubre al president del TSJC, Jesús María Barrientos. "Personalment pensava que no passaria", ha admès el major. Tot i així, l'excap dels Mossos ha explicat que va enviar un correu a Ferran López el 25 d'octubre amb les instruccions de l'operatiu que havia de servir per arrestar el Govern.

El pla dissenyat pels Mossos ha estat aportat a la causa. Arribat el moment, les detencions dels membres del Govern les havien de fer els membres de l'escala superior del cos, és a dir, comissaris i intendents. S'havien dissenyat binomis i cada un tenia assignat un conseller. Els Mossos tambe tenien garantida la disponibilitat de l'helicòpter per si calia traslladar els detinguts fins al complex Egara, on serien custodiats abans de passar a disposició judicial. Els Grups Especials d'Intervenció (GEI) eren els encarregats de traslladar els membres del Govern fins al TSJC. Just després de la DUI, tal com ha recordat Trapero, els Mossos es van posar a disposició de l'alt tribunal català, de la Fiscalia Superior de Catalunya i del govern espanyol.

Després de quasi deu hores d'interrogatori, aquest dimecres sigui el torn de les defenses. Començarà l'advocada de Trapero, Olga Tubau, per fer precisions i puntualitzacions a la declaració del major dels Mossos a preguntes del fiscal Carballo. Després serà el torn de Cristóbal Martell i Fermín Morales, representants legals de Pere Soler i Cèsar Puig, i es podria tancar la jornada amb l'interrogatori a la intendent Teresa Laplana. L'ombra de Trapero, però, sobrevolarà tota la vista oral.