Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

judici als mossos

Trapero també es va posar a disposició del govern espanyol després de la DUI

El major dels Mossos va enviar un correu a Ferran López el 25 d'octubre amb les instruccions per l'operatiu per detenir Puigdemont, però admet que no el va presentar davant del jutge

per Bernat Surroca , Audiència Nacional (Madrid), 21 de gener de 2020 a les 14:40 |

Josep Lluís Trapero, major dels Mossos d'Esquadra, ha reprès la seva declaració com a principal acusat en el judici contra la cúpula d'Interior de l'any 2017. El major ha explicat que també va posar els Mossos al servei del govern espanyol després de la declaració unilateral d'independència (DUI) del 27 d'octubre, així com de les autoritats judicials i fiscals per si calia actuar contra el Govern. Concretament ha remarcat que va trucar el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, i el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, per posar-se a disposició seva. 


Trapero tenia un pla per detenir el president Carles Puigdemont i el fiscal li ha retret que no el presentés abans. El major ha explicat que va enviar un correu al comissari Ferran López el dia 25 d'octubre, dos dies abans de la DUI, amb les instruccions bàsiques d'aquest dispositiu perquè ell el dissenyés. Per què no va anunciar abans aquest pla? "Pensàvem i esperàvem que no aniria a més", ha dit. I on és el pla? Trapero el va encarregar a López i "està aportat a la causa". El fiscal li ha retret que no comuniqués això fins a la declaració del Tribunal Suprem. "Jo vaig respondre al que se'm preguntava i algunes vegades no se'm deixava parlar gaire", ha lamentat el major fent referència a l'interrogatori a l'Audiència Nacional on també hi havia el fiscal Carballo.

L'advocada Olga Tubau ha intervingut per deixar clar que el major ja va dir que es posava a disposició de les màximes autoritats judicials i fiscals per "rebre les instruccions pertinents" sobre els fets que havien passat al Parlament. Trapero també va enviar dues cartes per posar els Mossos a disposició de qualsevol ordre de cara a la declaració d'independència. Es va aportar també el correu del 25 d'octubre, quan Trapero ja va indicar que es preparés el dispositiu en cas de DUI. "En aquest causa ja obrava la informació des de molt abans de la declaració al Suprem", ha deixat clar Tubau. 


Pérez de los Cobos, assenyalat

El fiscal ha centrat bona part del seu interrogatori, que va començar dilluns, en el dispositiu policial de l'1-O i en qüestionar l'actuació dels Mossos. Trapero ha reivindicat l'actuació de la policia catalana i ha emmarcat els binomis en el marc d'un únic operatiu policial on també hi prenien part la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Davant la insistència del fiscal Miguel Ángel Carballo, el major dels Mossos ha assenyalat directament el coronel Diego Pérez de los Cobos, coordinador del dispositiu de l'1-O i un dels testimonis clau del judici a l'Audiència Nacional. "El que es va fer el dia del referèndum es va començar a planificar el dia 25 de setembre i estava coordinat per Diego Pérez de los Cobos", ha dit Trapero. 



Amb tot, el major ha admès que "10, 20 o 100" agents podrien haver fet "menys del que tocava fer" el dia de la votació per "motivacions ideològiques", però ha assegurat que "la majoria" dels policies volien actuar i van estar frustrats per no poder-ho fer. "No teníem més gent. Ni entre tots els cossos policials podíem aturar l'1-O", ha admès el major. El fiscal ha retret a Trapero el comportament de determinats agents amb les urnes.

"No podem fer-hi res", deien els agents, segons la Fiscalia. Trapero ha explicat que en cap moment es va actuar amb passivitat o sense voler actuar, sinó que "no podien". "Hi havia centenars de persones als centres, no podien actuar. Això no vol dir que els comandaments ordenessin no actuar", ha insistit el major. La Fiscalia ha repassat més comunicacions d'agents en què constataven que "amb dos agents" era "impossible" evitar el referèndum i ha acusat Trapero que els Mossos no anaven a impedir la votació sinó a dotar d'"institucionalitat" l'1-O.  


El fiscal ha preguntat al major per casos concrets d'agents dels Mossos que no volien retirar urnes i ha citat el cas d'Albert Donaire, un mosso independentista. Trapero ha admès que podia haver funcionaris que fessin certs comentaris. "Jo he estat objecte de diverses crítiques d'aquest senyor", ha dit, i ha explicat que van avisar Assumptes Interns de la "incorrecció" d'aquest tipus de comentaris. "Desconec si se li ha obert algun expedient", ha admès.

L'absència d'ordre públic

El fiscal ha fet referència a dos informes de l'1-O i ha preguntat a Trapero si hi va haver canvis en els punts on havien d'anar els agents. El major ha explicat que el dia del referèndum hi havia més de 2.000 punts i es van assignar els agents que corresponia a cada punt. Trapero ha admès que potser en alguns casos, per una "petita disfunció", alguns agents que van anar als centres no corresponien amb els que estaven assignats prèviament. "Això es va corregir", ha explicat. Carballo ha insistit sobre l'hora que els Mossos van arribar als centres. Trapero ha reiterat que l'ordre era arribar a les sis del matí i que si alguns agents van arribar tard va ser perquè "no hi havia vehicles per tothom".

Trapero ha explicat que l'1-O al matí va variar una de les pautes d'actuació. "No va ser perquè fos inoperatiu, però no sé per què es va canviar", ha explicat. El fiscal ha insistit en qui decidia on s'enviaven els agents d'ordre públic. "Ho decidia el centre de coordinació", ha explicat, i ha reivindicat la feina dels binomis per permetre saber quins centres eren més fàcils de tancar i prioritzar-los. "No podíem enviar ARRO a 2.000 centres", ha reiterat el major. La Fiscalia ha continuat criticant el dispositiu dels Mossos i ha posat sobre la taula algunes comunicacions de la policia catalana, que deien que en determinats centres "no es faria res". "És normal, van veure que ells sols no podrien fer res", ha explicat el major. 

S'enviava ordre públic? Trapero ha dit que hi havia molts requeriments al mateix temps i, si no es podia donar resposta a tots, és "comprensible". El fiscal ha reiterat les preguntes sobre per què no es va enviar ordre públic als centres de votació. El major no s'ha volgut responsabilitzar de les converses de cada comandament i ha reiterat que són les patrulles les que han de reclamar ordre públic. "No li puc respondre sobre què demanaven tots els comandaments", ha dit. Trapero ha insistit que calia aixecar actes l'1-O explicant per què no s'havia pogut dur a terme l'actuació i calia demanar suport d'altres cossos policials. "L'únic que feien era constatar que no podien fer res i aixecaven acta", ha criticat el fiscal. El major, sense perdre la calma, li ha dit que no és una "obsessió", sinó que calia fer-ho en cas que no es pogués procedir a impedir la votació.

Dades fiscals via Mossos

El major dels Mossos d'Esquadra ha assegurat que el Govern va intentar obtenir dades fiscals a través de la policia catalana. En concret, el departament d'Economia va demanar als Mossos la base de dades interna de gestió d'hotels i apartaments i també informació de les investigacions sobre blanqueig de capitals i frau fiscal. En els dos casos, els responsables policials s'hi van negar.

Les dades, segons Trapero, només estaven autoritzades "en matèria de seguretat" -en el cas d'hotels i apartaments- i pertanyien a la justícia -en el cas de les investigacions sobre blanqueig i frau-. En la reunió a Economia en la qual el Govern va fer aquestes peticions, sempre segons la versió del major, hi van assistir el cap d'investigació criminal i el responsable de la lluita contra el blanqueig i les estafes. La trobada va ser demanada pel departament d'Economia, en aquell moment liderat per l'exvicepresident Oriol Junqueras, i va ser comunicada a Trapero per Cèsar Puig.

Defensa de l'actuació dels Mossos

Malgrat la insistència del fiscal Carballo, sorprès per la poca contundència de la policia catalana en les mobilitzacions de fa més de dos anys, Trapero ha insistit que en aquell context de "tensió social" que es vivia a Catalunya arran del procés sobiranista, "qualsevol llumí podia encendre una foguera important". "Els especialistes havien de valorar en cada moment la millor manera d'actuar", ha explicat el major, fent referència als fets del 20 de setembre, i ha remarcat que si les autoritats judicials ordenaven als Mossos fer determinades actuacions, també era "responsabilitat" dels Mossos decidir com fer-ho per evitar un "efecte contagi" imprevist. 

En aquest sentit, Trapero ha admès que els Mossos havien de ser "curosos" en l'ús de la força. després del 20-S, la policia catalana va fer un comunicat on es recordava que un ús inadequat de la força hauria estat "molt complicat de gestionar", tenint en compte el clima que es vivia a Catalunya. La Fiscalia l'ha acusat d'actuar de manera "suau" el 20-S, però Trapero ha insistit que calia vigilar perquè els Mossos tenien oberts diversos fronts, no només el del Departament d'Economia, i una actuació desproporcionada hauria pogut provocar situacions imprevistes.


"Vaig fer la meva feina tan bé com vaig poder"

El fiscal ha recordat les paraules de Trapero, que va fer una intervenció avisant que "la Guàrdia Civil i la Fiscalia" podia construir el delicte de sedició i calia "vigilar" no posar "facilitats". Carballo li ha preguntat si aquestes paraules estaven relacionades amb una de les primeres compareixences del major a l'Audiència Nacional acusat de sedició. Trapero ha admès que és així com se sent després d'haver estat imputat per aquest delicte. "Es com em sento per haver  estat imputat per un delicte de sedició per haver fet la meva feina tan bé com vaig poder amb els meus companys", ha dit. El major ha dit a la Fiscalia que haurà de valorar "que va fer o deixar de fer", però ha dit que li va provocar una "tristesa enorme" pel que s'ha dit que va fer el cos o no va fer. "Ho vaig dir des de la tristesa i tots els meus companys ho pensen", ha reblat. 

Xoc de models i distanciament amb Govern

L'interrogatori a Trapero va arrencar dilluns amb les preguntes de la Fiscalia. En les més de cinc hores de declaració, el major dels Mossos va voler deixar dues idees clares: la policia catalana en cap moment va estar alineada amb els plans independentistes del Govern -i així ho va fer saber el major en diverses ocasions- i els Mossos van obeir les ordres judicials per impedir el referèndum, però ho van fer a la seva manera. Una manera que no era la que esperava l'Estat, que exigia -tal com es desprèn de l'interrogatori del fiscal Carballo- més contundència contra la gent mobilitzada.

L'interrogatori va ser llarg i incisiu, però no va fer tremolar el relat segur, pausat i serè de Trapero, malgrat les constants interrupcions del fiscal Carballo que no van ser reprovades pel tribunal, molt menys intervencionista que Manuel Marchena al Tribunal Suprem. El major va detallar el dispositiu dels Mossos, sempre emmarcat en un dispositiu conjunt amb la resta de forces i cosos de seguretat de l'Estat, va marcar distancies amb Carles Puidemont i Jordi Sànchez i va qualificar de "barbaritat" els passos que s'estaven fent en el procés.

La Fiscalia insisteix en una suposada vinculació entre els Mossos i el Govern per tirar endavant el procés i, així, justificar l'acusació de rebel·lió. Els fiscals Carballo i Rubira mantindran aquest delicte fins al final de la vista oral i preveuen acabar acusant de sedició en les conclusions finals. Els advocats de Trapero, Cèsar Puig i Pere Soler temen que això els pugui causar indefensió. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació