Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

judici als mossos

Trapero va frenar una querella del director dels Mossos contra la Fiscalia

"Ni se t'acudeixi, tu no pots parlar en nom dels Mossos", va respondre el major a Pere Soler dies abans del referèndum

per Bernat Surroca , Audiència Nacional (Madrid), 21 de gener de 2020 a les 11:51 |

Segon dia d'interrogatori a Josep Lluís Trapero. El major ha reprès el fil de la declaració de dilluns i ha tornat a desmarcar-se del Govern i d'algunes propostes "extravagants" que rebia per part dels responsables polítics del cos, com ara l'exdirector dels Mossos Pere Soler, també acusat de rebel·lió al judici de l'Audiència Nacional.


El 27 de setembre, Soler va enviar un correu a Trapero amb "reflexions" sobre l'1-O i sobre el paper dels Mossos, que no havien d'impedir la votació. Soler també va plantejar a Trapero posar una querella, juntament amb l'exconseller Carles Mundó, contra la Fiscalia. "Li vaig dir que ni se li acudís perquè no pots parlar en nom dels Mossos", va respondre Trapero. Aquella querella es va aturar. Sobre aquestes propostes que rebia, Trapero ha explicat que no en feia "ni cas" perquè li semblaven "extravagants".

Defensa de la tasca dels Mossos


Trapero ha tornat a reivindicar la tasca del Mossos la tardor del 2017. Malgrat la insistència del fiscal Miguel Ángel Carballo, sorprès per la poca contundència de la policia catalana en les mobilitzacions de fa més de dos anys, Trapero ha insistit que en aquell context de "tensió social" que es vivia a Catalunya arran del procés sobiranista, "qualsevol llumí podia encendre una foguera important".

"Els especialistes havien de valorar en cada moment la millor manera d'actuar", ha explicat el major, fent referència als fets del 20 de setembre, i ha remarcat que si les autoritats judicials ordenaven als Mossos fer determinades actuacions, també era "responsabilitat" dels Mossos decidir com fer-ho per evitar un "efecte contagi" imprevist. 


En aquest sentit, Trapero ha admès que els Mossos havien de ser "curosos" en l'ús de la força. després del 20-S, la policia catalana va fer un comunicat on es recordava que un ús inadequat de la força hauria estat "molt complicat de gestionar", tenint en compte el clima que es vivia a Catalunya. La Fiscalia l'ha acusat d'actuar de manera "suau" el 20-S, però Trapero ha insistit que calia vigilar perquè els Mossos tenien oberts diversos fronts, no només el del Departament d'Economia, i una actuació desproporcionada hauria pogut provocar situacions imprevistes.

Trapero va enviar un informe d'avaluació el 21 de setembre, on explicava que dos agents dels Mossos van rebre intents d'agressions en ser confosos per agents de la Guàrdia Civil el 20-S i va demanar "mesures d'autoprotecció". El major no ha entrat a valorar "la gravetat" dels fets del 20-S. "L'informe era un recordatori per extremar les mesures de seguretat, té tot el sentit", ha assegurat. 


"No vaig actuar amb mala fe"

El fiscal ha tornat a parlar de les instruccions de la Fiscalia per aturar el referèndum. La instrucció 2 deia que s'havia d'actuar contra totes aquelles persones que volien impulsar l'1-O. La Fiscalia ha preguntat a Trapero per què va avisar a les autoritats polítiques que volien fer el referèndum i el major li ha rebatut que va enviar un correu a Forn, Puig i Soler, però també a la Fiscalia. "Les ordres que rebíem de Fiscalia les tramitàvem, informava al conseller i al secretari general, i teníem bastants problemes per dur-les a terme. Hi havia queixes i, com que eren temes que afectaven al conseller, l'havia d'informar de les ordres", ha explicat.

Trapero ha negat tenir coneixement d'actuacions a la seu de l'ANC per confiscar "material" relacionat amb el referèndum. "A mi no se'm va dir res sobre una actuació, se'm va comentar l'endemà sobre què havia passat", ha dit, i no ha assegurat que "no sap" perquè no va actuar la comissaria general d'Informació. Preguntat per correus de Trapero a Soler sobre les instruccions de Fiscalia, el major ha negat que fes "cap comentari". "Informava de les ordres de Fiscalia, que sortien publicades als mitjans", ha dit. El fiscal ha insistit en per què no va guardar secret d'aquestes ordres, tal com deia la instrucció. "Valorava que eren ordres judicials que implicaven recursos i diners d'Interior, que no eren temes especialment secretes. No ho vaig fer amb mala fe, és així", ha dit. 

De nou, el fiscal ha retret a Trapero que comuniqués els passos que feia per complir les ordres de Fiscalia als seus superiors Forn, Puig i Soler. Trapero ha insistit que Forn sempre els va dir que "ell faria de conseller i que una cosa eren les manifestacions públiques, però el departament faria de departament. "Si ens va enganyar o trair... Jo vaig pensar que no era així", ha lamentat el major. 

Trapero ha explicat que va encarregar fer una valoració sobre quins recursos caldrien per complir l'ordre de Fiscalia d'encerclar els centres de votació l'1-O. El major va traslladar l'informe al fiscal i es van comentar els problemes que es desprenien de l'ordre. "El fiscal ja està nomenat i el 25 de setembre comença la primera reunió de coordinació", ha recordat.

La Fiscalia ha acusat Trapero de tenir "ple coneixement" de les actuacions de determinats grups per dur a terme el referèndum. El major ha assegurat que no va sentir a parlar dels CDR fins després de l'1-O, però ha admès que els responsable de la comissaria general d'Informació potser tenien altres dades. 

Forn podria haver "imposat" idees al pla Àgora

Trapero ha explicat que el pla Àgora responia a la "tensió social" que provocava el procés sobiranista, i afectava a persones i infraestructures que poguessin veure's afectades. Preguntat pel paper de Forn en aquest "pla operatiu", el major ha insistit que el pla Àgora no tenia res a veure amb l'1-O i és un pla "operatiu". "Hauria estat una barbaritat que el conseller hagués opinat sobre una mesura operativa", ha explicat, i ha negat que es recollís l'aportació que va fer Forn en aquest pla.

Tot i així, ha admès que hauria pogut "imposar" les seves idees. "No hauria estat incorrecte", ha dit, però ha deixat clar que això no es pot fer en plans "que donen resposta a una qüestió judicial". L'objectiu del pla era garantir la seguretat de persones i institucions. "No es va posar cap segon pla a les ordres judicial. Ja tenen el seu curs i tenen la seva resposta. No es canalitzaven pel pla Àgora", ha insistit el major a preguntes de la Fiscalia. 

Correus previs a l'1-O

El fiscal ha preguntat sobre correus electrònics de Trapero d'abans de l'1-O i, concretament sobre informes d'avaluació que elaboraven els Mossos. "No tenia cap relació amb el pla Àgora, que es va dissenyar el juny i va entrar en vigor després dels atemptats de Barcelona", ha explicat el major. El fiscal ha fet referència a un correu de l'agost de 2017 enviat per Manel Castellví, comissari dels Mossos, sobre l'activitat prevista pel Govern en relació als propers passos del procés i l'aprovació de les lleis de desconnexió.

"Vostè tenia una informació privilegiada sobre la tramitació legislativa que duria a terme el Govern", ha dit el fiscal. Trapero ha dit que no es llegia tots els informes que rebia. "No em llegia la immensa majoria dels informes, és impossible", ha assegurat el major, que no ha respost si coneixia els dies que s'aprovarien les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica. "No li puc assegurar que llegís aquest informe", ha insistit el major. 

Carballo ha posat sobre la taula un altre informe d'avaluació del setembre de 2017, sobre "conseqüències greus" el dia del referèndum. Segons el fiscal, en aquest document es parlava de "col·lectius anarquistes" que podien utilitzar la "violència" amb "artefactes explosius". "Els seus informes ja preveien actuacions amb artefactes explosius", ha dit la Fiscalia. Trapero ha assegurat que en cap reunió on es van analitzar els riscos del dia del referèndum es va parlar "en aquests termes". "Sobre col·lectius anarquistes, van parlar de 40 zones amb grups conflictius i, un d'aquests grups, podia ser el de tipus anarquista amb qui ja havíem tingut problemes", ha explicat el major, que ha volgut deixar clar que mai es va parlar d'"artefactes".

Preguntat per si coneixia els plans del Govern de cara a la desconnexió amb l'Estat, Trapero ha assegurat que no en tenia cap constància. "No tenia ni idea dels plans estratègics del Govern", ha assegurat. Trapero ha explicat que Cèsar Puig li va proposar una reunió al Departament d'Economia. "És una reunió molt tècnica", li va dir Puig al major, que ha explicat que ell no hi va anar.

El major ha explicat que davant dels correus que asseguraven que la Generalitat desobeiria les ordres de la justícia ell "no havia de donar cap resposta", sinó que corresponia a la comissaria d'Informació. "No es va sentir interpel·lat?", ha preguntat el fiscal. Trapero ha respost que era competència de la comissaria d'Informació, que si no va fer res més és perquè va entendre "que no s'estava materialitzant" aquesta desobediència.

Xoc de models i distanciament amb Govern

L'interrogatori a Trapero va arrencar dilluns amb les preguntes de la Fiscalia. En les més de cinc hores de declaració, el major dels Mossos va voler deixar dues idees clares: la policia catalana en cap moment va estar alineada amb els plans independentistes del Govern -i així ho va fer saber el major en diverses ocasions- i els Mossos van obeir les ordres judicials per impedir el referèndum, però ho van fer a la seva manera. Una manera que no era la que esperava l'Estat, que exigia -tal com es desprèn de l'interrogatori del fiscal Carballo- més contundència contra la gent mobilitzada.

L'interrogatori va ser llarg i incisiu, però no va fer tremolar el relat segur, pausat i serè de Trapero, malgrat les constants interrupcions del fiscal Carballo que no van ser reprovades pel tribunal, molt menys intervencionista que Manuel Marchena al Tribunal Suprem. El major va detallar el dispositiu dels Mossos, sempre emmarcat en un dispositiu conjunt amb la resta de forces i cosos de seguretat de l'Estat, va marcar distancies amb Carles Puidemont i Jordi Sànchez i va qualificar de "barbaritat" els passos que s'estaven fent en el procés.

La Fiscalia insisteix en una suposada vinculació entre els Mossos i el Govern per tirar endavant el procés i, així, justificar l'acusació de rebel·lió. Els fiscals Carballo i Rubira mantindran aquest delicte fins al final de la vista oral i preveuen acabar acusant de sedició en les conclusions finals. Els advocats de Trapero, Cèsar Puig i Pere Soler temen que això els pugui causar indefensió. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació