20
de gener
del
2020
Actualitzat
el
22
de gener
a les
10:28h
El Govern i els comuns han fet públiques aquest dilluns les línies mestres dels pressupostos del 2020, els quals incorporen un increment de despesa no financera i no finalista de 3.070 milions respecte els comptes vigents del 2017. El vicepresident català, Pere Aragonès, ha destacat que els nous "recuperen els nivells de despesa previs a la crisi". Ara bé, és cert això? Reverteixen les retallades? Fins que no s'aprovi el projecte definitiu la setmana vinent, no se'n coneixeran tots els detalls, però per ara se'n poden analitzar algunes xifres.
1. Augment rellevant respecte el text fallit del 2019: L'acord presentat no és una mera repetició de l'avantprojecte de pressupostos del 2019 que, davant la manca de suports, no es va arribar ni a entrar al Parlament. Més enllà dels acords concrets que acompanyen les xifres -es pot consultar aquí el document sencer-, aquest nou text incrementa força més la despesa respecte el 2017. El projecte de comptes del 2019 millorava les partides en 1.715 milions, mentre que aquest ho fa en 1.355 milions més.
Pel que fa a àmbits concrets que s'han desgranat aquest dilluns, la despesa per a salut augmenta en 908,5 milions, uns 376,5 milions més que els previstos en el text del 2019. La millora en inversions és també 234,3 milions superior, així com en dependència (+77,6 milions més que el text fallit), habitatge (+46,5 milions), recerca i desenvolupament (+13,4 milions), cooperació al desenvolupament (+13,3 milions) o renda garantida de ciutadania (+9 milions).
2. Evolució de la despesa des del 2010: Els pressupostos del 2020 són els primers que superen el nivell de despesa no financera i no finalista executada el 2010, any en què van començar les retallades. Els prop de 27.500 milions previstos per a l'actual exercici es troben lleugerament per sobre dels 26.793 gastats aquell any -segons dades de la Generalitat incloses en el pla de reequilibri pressupostari del 2012- i molt per sobre dels 21.989 milions pressupostats el 2014, quan la despesa va tocar terra. El projecte fallit del 2019, per contra, encara quedava per sota de les xifres del 2010.
En termes absoluts, per tant, és cert que es recuperaria el nivell de despesa de fa una dècada. Ara bé, des de llavors, el nombre de catalans ha augmentat -i, per tant, els serveis públics que requereixen-, motiu pel qual la despesa per càpita encara se situaria lleugerament per sota del 2010: 3.590,6 euros per aquell any i 3.575,5 euros en el text presentat aquest dilluns -aplicant la hipòtesi que la població catalana hagi augmentat el 2019 tant com ho va fer el 2018, ja que encara no hi ha dades provisionals sobre el padró.
Tot i això, és encara més rellevant veure l'evolució de la despesa en relació al PIB català, el qual ha augmentat encara més que la població. Amb això, es pot saber de quin tros de pastís de l'economia catalana disposa la Generalitat per invertir i donar servei a la ciutadania. El 2010 va gastar l'equivalent al 12,8% del PIB, però ara el percentatge cauria fins a l'11,1%, només lleugerament per sobre que els exercicis anteriors. El pressupost hauria de créixer 4.124 milions més per tornar a representar el percentatge del 2010.
3. Transferències finalistes: En tot moment s'ha fet referència a la despesa ni financera i no finalista de la Generalitat, ja que és la part del pressupost sobre el que pot regular. La despesa financera és bàsicament la que va destinada a eixugar deute, quan pertoca pagar-ne venciments, i té sentit que no es computi, perquè és una partida que no repercuteix en el benestar de la ciutadania. La despesa finalista, en canvi, és la que transfereix l'Estat exclusivament per executar determinades polítiques i aquesta sí que es nota en la qualitat de determinats serveis.
El 2010 va transferir a la Generalitat 1.295,1 milions per a polítiques d'ocupació, atenció a la dependència o beques i programes educatius. Amb la crisi, però, aquesta quantitat s'ha desinflat molt i això ha obligat als governs autonòmics a retallar per altres cantons per mantenir aquests serveis. Aquest 2020, tot just es recupera un nivell de transferències finalistes equivalent a la meitat del de fa deu anys i, fins que el govern espanyol no torni a complir els compromisos adquirits, el pressupost català ho tindrà més complicat per recuperar els nivells de despesa global previs a les retallades.
4. Afinant els referents al 2009: Sovint l'any 2010 és el que s'agafa de referència per analitzar si s'han revertit les retallades o no, però el cert és que la despesa de l'exercici 2009 va ser superior. La confusió ve del fet que els comptes del 2010 formalment van augmentar les partides respecte l'any anterior, però, durant l'exercici, el tripartit ja va aprovar algunes retallades que van limitar la despesa finalment executada.
D'aquesta manera, la despesa no financera executada el 2009 va ser de 32.578 milions i la del 2010, de 29.215 milions, força inferior. Malgrat no disposar de la quantitat exacta de despesa no finalista liquidada el 2009, té tots els números de ser superior als 27.512 milions previstos per al 2020. Els nous pressupostos, per tant, poden superar el sostre del 2010 en termes absoluts, però no el del 2009, que encara es mantindria com a topall vigent.
1. Augment rellevant respecte el text fallit del 2019: L'acord presentat no és una mera repetició de l'avantprojecte de pressupostos del 2019 que, davant la manca de suports, no es va arribar ni a entrar al Parlament. Més enllà dels acords concrets que acompanyen les xifres -es pot consultar aquí el document sencer-, aquest nou text incrementa força més la despesa respecte el 2017. El projecte de comptes del 2019 millorava les partides en 1.715 milions, mentre que aquest ho fa en 1.355 milions més.
Pel que fa a àmbits concrets que s'han desgranat aquest dilluns, la despesa per a salut augmenta en 908,5 milions, uns 376,5 milions més que els previstos en el text del 2019. La millora en inversions és també 234,3 milions superior, així com en dependència (+77,6 milions més que el text fallit), habitatge (+46,5 milions), recerca i desenvolupament (+13,4 milions), cooperació al desenvolupament (+13,3 milions) o renda garantida de ciutadania (+9 milions).
2. Evolució de la despesa des del 2010: Els pressupostos del 2020 són els primers que superen el nivell de despesa no financera i no finalista executada el 2010, any en què van començar les retallades. Els prop de 27.500 milions previstos per a l'actual exercici es troben lleugerament per sobre dels 26.793 gastats aquell any -segons dades de la Generalitat incloses en el pla de reequilibri pressupostari del 2012- i molt per sobre dels 21.989 milions pressupostats el 2014, quan la despesa va tocar terra. El projecte fallit del 2019, per contra, encara quedava per sota de les xifres del 2010.
El 2010 va transferir a la Generalitat 1.295,1 milions per a polítiques d'ocupació, atenció a la dependència o beques i programes educatius. Amb la crisi, però, aquesta quantitat s'ha desinflat molt i això ha obligat als governs autonòmics a retallar per altres cantons per mantenir aquests serveis. Aquest 2020, tot just es recupera un nivell de transferències finalistes equivalent a la meitat del de fa deu anys i, fins que el govern espanyol no torni a complir els compromisos adquirits, el pressupost català ho tindrà més complicat per recuperar els nivells de despesa global previs a les retallades.
D'aquesta manera, la despesa no financera executada el 2009 va ser de 32.578 milions i la del 2010, de 29.215 milions, força inferior. Malgrat no disposar de la quantitat exacta de despesa no finalista liquidada el 2009, té tots els números de ser superior als 27.512 milions previstos per al 2020. Els nous pressupostos, per tant, poden superar el sostre del 2010 en termes absoluts, però no el del 2009, que encara es mantindria com a topall vigent.