Judici als Mossos

Palau, Mossos i procés: tots els detalls d'un divorci per etapes

La declaració de Trapero, marcada per haver considerat una "barbaritat" el camí independentista, exemplifica les tensions internes del 2017 entre el cos i l'executiu de Puigdemont

per Oriol March, 20 de gener de 2020 a les 20:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de gener de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

El febrer del 2017, quan l'independentisme era un niu d'especulacions sobre com es faria el referèndum al marge de les normes estatals i es posava en qüestió el paper dels Mossos, un alt dirigent de l'antiga Convergència feia aquesta observació en una conversa privada: "Què passarà si han de triar entre legalitat catalana i espanyola? Això és un fals debat: han d'obeir la justícia". Aquesta veu, amb experiència governamental i coneixedora de les estructures del poder, és molt probable que estigués al corrent de què pensava la cúpula del cos sobre el camí polític que havien emprès Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. Per si en quedava algun dubte, el major Josep Lluís Trapero ha deixat clar aquest dilluns que els comandaments del cos no només no compartien el camí, sinó que eren protagonistes d'un divorci l'1-O.


Trapero, seguint fil per randa l'argumentari desplegat el 14 de març de l'any passat al Tribunal Suprem -va ser testimoni estrella del judici contra els líders independentistes que van promoure el referèndum-, ha insistit que no tenia una relació "estreta" amb Puigdemont i ha consignat que van existir pressions sobre Albert Batlle, exdirector dels Mossos, i sobre Jordi Jané, exconseller d'Interior, perquè no el nomenessin major. Aquestes pressions, que provenien en ocasions del grup parlamentari que feia costat al Govern -així ho va publicar NacióDigital fa pràcticament dos anys-, no van fructificar i Trapero va ser nomenat major l'abril del 2017, quan quedaven cinc mesos per l'1-O. La tria, això sí, no va tenir cap vincle amb l'acceleració cap al referèndum.

El mateix major ho ha certificat amb una nova revelació que posa el retrovisor fins els primers dies del setembre del 2016. Joan Vidal de Ciurana, que en aquell moment era secretari del Govern -abans havia estat cap de gabinet d'Artur Mas i, en la fase decisiva cap a la votació, va decidir plegar molest amb el rumb de Puigdemont-, el va citar a Palau per preguntar-li què passaria amb els Mossos si es trobaven en un escenari de doble legalitat. "La doble legalitat no existeix", va respondre Trapero. "I si hi ha dues legalitats existint?", va reiterar Vidal de Ciurana. "El cos farà sempre el que li diguin els jutges", va acabar de clarificar el major. Un any més tard, la discussió pujaria de to.



La incomoditat del major era manifesta des del 9 de novembre del 2015, quan es va aprovar la declaració d'inici del procés, i va anar quallant a mesura que el Parlament votava "barbaritats", com ara les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent. Aquest terme, "barbaritats", és un dels que quedarà del testimoni de Trapero com a acusat, perquè posa encara més distància entre ell i els responsables polítics que tenia per sobre. La tensió va acabar d'esclatar en dues reunions el 26 i el 28 de setembre del 2017 al Palau de la Generalitat, que en essència van ser la repetició de la trobada del major amb Vidal de Ciurana just un any abans.


En aquelles dues reunions, en la línia del que ja va expressar al Suprem, el màxim responsable dels Mossos va clarificar davant Puigdemont, Oriol Junqueras i Quim Forn que el cos no compartia el xoc pel referèndum i que el més recomanable hauria estat suspendre'l. "Si ens haguessin fet cas, potser tot això no hauria passat", ha remarcat Trapero a l'Audiència Nacional durant un exhaustiu interrogatori del fiscal Carballo, crític amb el paper dels Mossos i que en tot moment s'ha esforçat per vincular el major a una rebel·lió que fins i tot el Suprem va descartar en la sentència del 14 d'octubre.

Terratrèmol intern

Fonts que van viure en directe els esdeveniments de l'1-O des d'Interior assenyalen que la comunicació entre la prefectura i la conselleria es va trencar després de l'aprovació de les lleis de desconnexió i la convocatòria oficial del referèndum. Trapero i els comandaments més propers van rebre advertències personals per aturar la votació, i a partir d'aquell moment el major va centralitzar les converses amb la cúpula política d'Interior. També és qui va fer arribar les queixes cada vegada que algun alt responsable del Govern -Forn i també Jordi Turull, al capdavant de Presidència- donaven per fet que la policia catalana estaria al costat del referèndum.


Dins del departament, però, aquesta visió no era compartida. Cèsar Puig, secretari general d'Interior amb Jordi Jané i Forn, era partidari del rumb independentista, però no de la unilateralitat. Fins i tot, com detallen fonts consultades per NacióDigital, va oposar-se a fer servir recursos de la conselleria per sufragar el referèndum quan es debatia la manera de finançar-lo. Coneixia bé les conseqüències per als membres del Govern de dur l'1-O fins al final, però altes instàncies judicials de l'Estat l'havien advertit a ell i a Jané que els consellers "acabarien a la presó". Una reflexió que el mateix Jané va traslladar a Josep Rull en una reunió del Govern de mitjans de maig del 2017.

En aquell moment encara quedaven uns mesos pel referèndum i la declaració d'independència que va comportar l'aplicació del 155. La intervenció de l'autonomia va deixar en estat de shock els Mossos amb la destitució fulminant -i de matinada- de Trapero, i des d'aquell moment ja han desfilat tres comissaris en cap del cos. Primer va ser Ferran López, de forma interina; després va assumir el comandament Miquel Esquius, rellevat mesos abans de la sentència de l'1-O; i ara les regnes les porta Eduard Sallent amb Pere Soler com a director dels Mossos, càrrec que va acceptar quan quedaven dues setmanes pel veredicte del Suprem. La relació entre el cos i el president Quim Torra, distanciat del conseller Miquel Buch, ha estat complexa. És l'últim capítol d'un divorci per etapes que té en Trapero el principal protagonista.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació