Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

JUDICI ALS MOSSOS

Trapero va ordenar investigar alguns agents dels Mossos per no impedir el referèndum

El major nega que es fessin "seguiments" als altres cossos de seguretat de l'Estat i assegura que no es va facilitar que Puigdemont pogués votar l'1-O

per Bernat Surroca , Audiència Nacional (Madrid), 20 de gener de 2020 a les 18:35 |

El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha explicat aquest dilluns a l'Audiència Nacional que va ordenar investigar alguns agents de la policia catalana per no impedir el referèndum de l'1-O. En l'extens interrogatori del fiscal Miguel Ángel Carballo, Trapero ha admès "algunes" actituds de "passivitat" durant l'1-O i ha assegurat que el mateix dia al matí va ordenar retirar dos agents del carrer per la seva actuació. Dos dies després, el 3 d'octubre, el major ha explicat que va instar el comissari Ferran López a obrir "informacions reservades" per si algun agent "s'havia saltat les normes dictades per la cúpula dels Mossos".  "Quan se'm van ensenyar els vídeos amb determinades actuacions dels agents, vaig demanar que s'incorporessin en les investigacions", ha reblat Trapero.

El major ha negat categòricament que es fessin "seguiments" d'altres cossos policials de l'Estat, ni el dia 1 d'octubre ni tampoc els dies previs. "Com tantes altres coses que apareixen en aquesta causa són fruit de la confusió", ha dit el major, que ha emmarcat la presència de cotxes de paisà davant de casernes o comissaries de la policia espanyola en la protecció davant de possibles concentracions independentistes. "No volíem saber on s'ubicaven les unitats de la policia nacional o la Guàrdia Civil", ha explicat, i ha dit que l'1-O els Mossos van voler saber on actuava la policia espanyol "per no anar-hi ells també". "No volíem espiar ningú", ha insistit el major.



Malgrat la insistència de la Fiscalia, Trapero ha negat tenir constància que agents dels Mossos "facilitessin" a Puigdemont anar a votar. "No em consten aquest tipus d'actuacions, en absolut", ha insistit i ha dit que si algú ho va fer "ho haurà d'assumir". "No es va fer sota el meu coneixement o la meva autorització", ha reblat. Pel que fa les urnes confiscades -més de 400-, Trapero ha admès que algunes van ser "a última hora". "Si no podem intervenir, no van renunciar a decomissar el material perquè vam entendre que també era una manera d'invalidar el referèndum", ha explicat, i ha negat que fos una manera d'"aparentar" que havien dut a terme "una actuació efectiva". "Hem fet sempre el que hem pogut i mai per aparentar res", ha insistit.

Allunyat de les tesis del Govern


Trapero ha qualificat de "barbaritat" les resolucions que s'aprovaven en el Parlament en el marc del procés sobiranista. En concret, ha fet referència a preguntes de la Fiscalia a les propostes de resolució aprovades l'any 2015 per Junts pel Sí (JxSí) i la CUP que defensaven iniciar un "procés de desconnexió" o "ruptura" amb l'Estat. "Eren una barbaritat més de les que s'estaven fent", ha lamentat el major durant l'extens interrogatori del fiscal Miguel Ángel Carballo.

Trapero ha reiterat que van fer totes les actuacions possibles, "també d'ofici", per aturar els preparatius del referèndum. Preguntat pels motius de la dimissió de Jordi Jané com a conseller d'Interior, Trapero ha dit que "no volia tenir res a veure" amb les actuacions "il·legals" que estava duent a terme el Govern cap a la independència. Sobre la dimissió d'Albert Batlle, Trapero ha parlat de la "incomoditat" que sentia el director del cos, tant amb la dimissió de Jané com amb els objectius polítics del nou conseller. "Jo també em sentia molt incòmode", ha admès Trapero a l'Audiència Nacional. I què va pensar fer? "Dir a Jané, primer, i a Forn, després, que què estaven fent, que on anaven, i que trobarien el cos davant", ha insistit el major.


Forn va respondre a Trapero que "tirarien endavant amb el referèndum" i, preguntat per si van dur a terme alguna "actuació preventiva" davant les "actuacions il·legals", el major ha dit que correspon a la comissaria general d'informació respondre. En una reunió amb Joan Vidal de Ciurana, exsecretari del Govern, el setembre de 2016, Trapero ha revelat que li va preguntar "on serien els Mossos en un moment de doble legalitat". "La doble legalitat no existeix. Els Mossos faran el que ordenin els jutges", va respondre el major. Bona part de la seva intervenció ha evidenciat la distància entre el major i el Govern, un fet que ja es va veure durant la declaració de Trapero com a testimoni al Tribunal Suprem. 

Els preparatius de l'1-O

Trapero ha explicat que coneixia la iniciativa Escoles Obertes, per protegir els centres abans de l'1-O. El major ha dit que van complir les ordres de la Fiscalia, que van canviar el dia 27 de setembre. "El 29 i 30 vam anar als centres per si es duia a terme alguna activitat de preparació del referèndum", ha dit Trapero. I què van fer els agents? "Les patrulles van trobar gent fent activitats de tot tipus, no havia passat abans de manera vinculat a unes eleccions, però és habitual que passi alguns caps de setmana", ha explicat l'ex-cap dels Mossos a preguntes del fiscal Carballo. 

El major ha negat que les iniciatives fossin "casualitat", però ha explicat que els Mossos van entendre que l'ordre judicial no els ordenava retirar la gent de les escoles. "No vam entendre que fossin activitats relacionades amb el referèndum", ha admès Trapero, i ha insistit que l'ordre judicial deia que s'havien d'aturar les accions "relacionades amb el referèndum". "No vam entendre que aquelles activitats tinguessin res a veure amb el referèdum. Vam entendre així l'ordre judicial, potser ens vam equivocar, però tots la vam entendre igual", ha insistit el major. I ha recordat que la resta de cossos policials de l'Estat tampoc van intervenir ni van ordenar que s'intervingués, ni tampoc la Fiscalia o el TSJC. 

Carballo colla Trapero amb les instruccions de Fiscalia

Carballo ha preguntat a Trapero que van fer entre el 8 de setembre i fins al dia 27 d'octubre, abans que el TSJC dictés una nova ordre per impedir el referèndum. El major ha explicat que la instrucció 2 del 8 de setembre ordenava a aturar "tots aquells actes de preparació del referèndum". "Vam fer 172 atestats", ha expicat Trapero. La instrucció 3 ordena fer un pla d'actuació que també es presenta. Sobre el nomenament del coordinador Diego Pérez de los Cobos, el major ha admès certes reticències que així es van fer saber. La instrucció 5 també va ser obeïda, i els dies 25 i 26 es visites els col·legis i s'identifiquen els responsables. "Vam identificar 800 persones", ha dit.

Pel que fa a la instrucció 6, aquesta ordena que els Mossos impedeixin l'accés als col·legi i s'impedeixi votar l'1-O a partir del 25. "Vam expressar els nostres dubtes sobre això, perquè plantejava actuacions sobre centres públics i privats, confiscar ordinadors, precintar els col·legis... No teníem tantes cadenes per precintar els centres", ha explicat Trapero al fiscal. El major ha dit també que es van precintar alguns centres a partir de les sis del matí de l'1 d'octubre. "La instrucció 6 de Fiscalia és del 26 de setembre i no s'arriba a efectuar, perquè el 27 ja tenim l'ordre del TSJC", ha explicat. El fiscal ha apretat Trapero en aquest sentit i li ha retret que no fessin res entre el 26 i el 27, abans del TSJC.

El major ha insistit que els Mossos van fer "el que se'ls va ordenar en cada moment". "Si ho vam entendre bé o no, això ja no ho sé", ha dit Trapero, i ha negat que la instrucció 6 de Fiscalia ordenés tancar immediatament els centres, una actuació que es plantejava per als dies 30, 31 i 1 d'octubre. "No vam dir a la gent que aniríem als col·legis a les 6 del matí de l'1 d'octubre, vam dir que la gent havia de desallotjar els centres abans de les 6 del matí", ha explicat, i ha admès que "confiaven" en què aquest comunicat tingués un "efecte dissuasiu"
per la gent que hi havia als centres. 

Advertència a Puigdemont i tensió amb De los Cobos

Trapero ha dit, com ja va fer al Suprem, que va advertir a Carles Puigdemont dels riscos de tirar endavant el referèndum. També van expressar queixes sobre algunes declaracions del Govern i van recordar que els Mossos complirien les ordres judicials. "Els vam dir que no secundaríem cap trencament de la legalitat o de la Constitució", ha dit. El contingut d'aquesta reunió amb Puigdemont el dia 28 de setembre va ser transmès al coordinador de l'operatiu policial de l'1-O, Diego Pérez de los Cobos. 

El major també ha dit que el nomenament de Pérez de los Cobos no era la millor manera de coordinar l'operatiu. "Hi havia altres òrgans i així ho vam exposar", ha dit, i ha recordat que, si finalment s'optava per designar el coronel de la Guàrdia Civil com a coordinador els Mossos obeirien les ordres. Amb tot, el major també ha dit que el coordinador li va voler "imposar" algunes idees: "En alguns moments no vaig estar encertat i li ho reconec". 

Trapero ha relatat una frase que va dir en una de les reunions amb Pérez de los Cobos. "Compte com actuen aquell dia. Hem de vigilar perquè dos milions i escaig de persones és una cosa molt seriosa", va dir el major. Pérez de los Cobos li va retreure que això no podia servir per no impedir el referèndm. "Això em fa ofendre. Jo no necessito cap excusa per impedir el referèndum. Si fos membre d'algun comitè o alguna cosa relacionada amb l'EnfoCATs ho admetria avui i aquí", ha dit el major.

Desobediència generalitzada "imprevista" 

Sobre el pla d'actuació dels Mossos i les advertències de Trapero al Govern, el major ha dit tenien coneixement d'unes 40 zones arreu de Catalunya on hi havia "un tipus de persones" amb qui havia hagut "problemes greus" en altres moments. "Eren gent més a favor que en contra del referèndum i de diverses ideologies. No parlàvem de grups, sinó de zones, on hi podia haver respostes diferents amb incidents d'ordre públic", ha explicat Trapero a Carballo.

El fiscal, però, li ha dit al major que els Mossos van tractar "tots els col·legis igual". "Nosaltres vam donar unes pautes sobre l'ús de la força, que s'havia de limitar a agafar les persones i anar-les traient si s'asseien al terra. Això ho vam fer en un centenar de col·legis", ha dit Trapero. Això ho va fer l'ARRO i els binomis amb reforços de seguretat ciutadana, ha explicat el major, que ha dit que en la majoria de centres es va fer això. "En la majoria de col·legis no hi ha imatges però hi ha actes", ha dit.

El major ha explicat també el paper dels binomis, que havien d'agafar informació i determinar la millor manera d'intervenir. "El 24 centres els binomis van tancar els centres", ha dit, però ha reiterat que aquesta patrulla no era la resposta de Mossos per impedir el referèndum: "El binomi és una part del dispositiu que s'havia treballat de manera conjunta entre els tres cossos policials des del 25 de setembre. Una part del dispositiu era aquesta patrulla, havíem de tenir ulls a tot arreu", ha dit.

Davant la incredulitat del fiscal, Trapero ha insistit que malgrat la defensa de les urnes que feia la gent, els Mossos van poder tancar alguns centres i confiscar urnes en diversos centres. "No vam preveure que la gent desobeiria de manera tan generalitzada", ha admès. Trapero ha volgut deixar clar que el dispositiu dels Mossos tenia el vistiplau de Pérez de los Cobos, coordinador de l'operatiu policial de l'1-O.

Ni llibre blanc ni EnfoCATs

Sobre el document EnfoCATs, que plantejava els passos a seguir per aconseguir la independència i parlava d'un "conflicte democràtic" amb l'Estat, Trapero ha explicat que no havia sentit a parlar mai d'aquest document. "Mai ningú em va plantejar res d'aquest document, la primera informació que tinc de l'EnfoCATs és en la meva causa", ha reiterat el major. En el mateix sentit, ha dit que no coneixia l'agenda Moleskine de Josep Maria Jove, secretari d'Economia i una de les peces clau del referèndum. Preguntat per algunes anotacions de l'agenda sobre l'actuació dels Mossos, Trapero ha dit que el 7 i el 9 de setembre de 2016 va rebre una trucada de Joan Vidal de Ciurana -exsecretari del Govern- per concretar una reunió. "Aquella mateixa tarda Jané em va dir que anés a la reunió", ha explicat.

Trapero ha matisat les paraules del fiscal i li ha explicat que les unitats de ciberdelinqüència no investigava les piulades o actuacions del Govern i les entitats independentistes en relació al referèndum, ni tampoc en relació al 20 de setembre. Preguntat pel llibre blanc de la transició nacional, del 2014, el major ha dit que sabia que existia, però no l'havia llegit. El fiscal Carballo ha explicat que els Mossos tenien un paper determinat segons aquest llibre, però Trapero ha negat conèixer aquesta "implicació": "Ni la sabia, ni se'm va exposar, ni se'm va consultar res d'això. Sense matisos".

El major ha insistit que "per la condició d'investigat" no s'ha donat "protecció a ningú", però sí que ha dit que es va donar protecció a persones que estaven investigades. "El fet que estiguin investigades no vol dir que no hagin de tenir protecció per la seva rellevància pública, per exemple", ha explicat Trapero a preguntes de la Fiscalia. El major ha insistit que Josep Maria Jove va rebre protecció, però no pel fet d'estar investigat, sinó perquè existia un "risc" cap a la seva persona "per l'exposició mediàtica a què havia estat exposat arran de la seva detenció". "No posem seguretat a tothom, només a aquelles persones que ho demanen i valorem que hi ha risc", ha reiterat.

Trapero també ha negat que el seu nomenament com a major estigués lligat a alguna contrapartida per part del Govern. El fiscal ha insinuat que la Generalitat el va "ascendir" coincidint en el temps amb els primers passos del procés de desconnexió, però Trapero li ha respost que tot plegat va ser impulsat per l'exdirector dels Mossos Albert Batlle, i de manera deslligada del Govern. "No va tenir contacte amb Puigdemont o Forn de cara al nomenament?", ha preguntat el fiscal. "Forn encara no era conseller", li ha resposta el mejor.

Crítiques a Sànchez: "No era ningú per imposar condicions"

Trapero ha estat el primer dels acusats a declarar davant l'Audiència Nacional. Bona part de l'interrogatori de la Fiscalia s'ha basat en els fets del 20 de setembre de 2017 davant del Departament d'Economia i sobre el paper que hi va tenir Jordi Sànchez i l'ANC. Trapero ha deixat clar que els Mossos no van atorgar "cap títol de mediador" al líder de l'entitat i ha assegurat que "no era ningú" per imposar "condicions" a la policia pel que fa a la gestió de la situació que es vivia aquell dia a la cruïlla de la Rambla Catalunya amb la Gran Via. El tribunal ha rebutjat permetre l'exhibició de vídeos fins al final del judici, com ja va fer Manuel Marchena en el judici del procés.

Cap a les onze del matí, Trapero ha explicat que el conseller d'Interior, Quim Forn, el va avisar que el trucaria Jordi Sànchez per oferir-se per "mediar" en les concentracions d'Economia. L'exdirigent de l'ANC el va trucar a les dotze del migdia i li va proposar el nom de Xavier Vidal com a encarregat de parlar amb els Mossos d'Economia. "No és res estrany en el nostre model d'ordre públic: apostem per un model on prima la mediació", ha explicat el major a la Fiscalia. Carballo ha insistit en preguntar a Trapero si sabia què havia dit Jordi Sànchez en manifestacions prèvies o en les hores prèvies a parlar amb ell. El major ha dit que desconeixia les "proclames". "No vam atorgar cap títol de res a Jordi Sànchez", ha deixat clar el major. El tribunal ha rebutjat permetre l'exhibició de vídeos fins al final del judici, com ja va fer Manuel Marchena en el judici del procés.


El fiscal ha repassat algunes de les piulades i declaracions de Sànchez, per "cridar a la gent a anar a Economia". "Si era adequat Sànchez com a mediador? No valorem el que diu, només establim contactes amb les persones que es manifesten, excepte que s'estigui cometent un delicte", ha reiterat Trapero. Carballo ha continuat repassant les declaracions i piulades de Sànchez i l'ANC, malgrat que el major ha insistit que no coneixia aquestes afirmacions. "Amb Sànchez vam parlar per controlar la situació. En qualsevol manifestació es busca el màxim de gent, però no per això renunciarem a parlar amb ells", ha dit el major.

Com ja va fer al Suprem, Trapero ha parlat del passadís que van fer els voluntaris de l'ANC, que no era incompatible amb els dels Mossos. "No era un o altre", ha deixat clar el major. "Sànchez no és ningú per imposar cap condició, no se li hauria admès. Una persona que representa una entitat que fa una concentració no posa condicions", ha assegurat Trapero davant la insistència del fiscal Carballo. Donant més detalls del passadís, el major ha dit que primer hi havia el dels voluntaris de l'ANC en contacte amb els manifestants i, després, el dels Mossos, més allunyats de la gent. 

Trapero es desmarca de Puigdemont

A preguntes de la Fiscalia, Trapero ha deixat clar que no tenia "cap tipus de relació estreta" amb l'expresident Carles Puigdemont. De fet, ha dit que ell no coneixia la proposta d'Albert Batlle, exdirector dels Mossos de proposar-lo com a major del cos després de deu anys sense cap persona que ocupés aquesta categoria.

Trapero ha dit a la Fiscalia que continua sent major dels Mossos d'Esquadra, tot i admetre que ja no exerceix aquesta funció, i ha repassat la seva trajectòria al cos policial català. "El grau de major és una categoria professional", ha explicat Trapero, i ha recordat que això "no ho perds mai". "Altra cosa és la funció de cap dels Mossos", ha dit el major, que va assumir la categoria de major el 2017, amb Jordi Jané com a conseller d'Interior.

A preguntes de Miguel Ángel Carballo, Trapero ha explicat que Albert Batlle, aleshores director dels Mossos, li va proposar ser-ho perquè "calia dignificar" el cos. "És una manera de donar una autoritat al cap dels Mossos que fins aleshores no tenia", ha argumentat, recordant que se'l va nomenar l'abril del 2017 però la proposta era de 2016


La Fiscalia manté per ara la rebel·lió

La Fiscalia ha rebutjat canviar per ara l'acusació de rebel·lió a sedició en el judici contra els Mossos i l'excúpula del Departament d'Interior, malgrat la sentència del Tribunal Suprem sobre el procés. Els fiscals Pedro Rubira i Miguel Ángel Carballo han dit que valoraran canviar el delicte "en el moment oportú". Aquesta era una de les qüestions més importants que s'havia de dirimir en la fase de qüestions prèvies. Les defenses havien demanat que la Fiscalia deixés clara la seva acusació per evitar vulneració del dret de defensa. Una vulneració que ha estat rebutjada tant per la Fiscalia com pel propi tribunal.

Tres mesos de judici i un centenar de testimonis

Aquesta setmana declararan els quatre acusats i a partir del febrer començarà la fase testifical, que s'allargarà fins al 16 de març. Els últims tres dies es presentaran les conclusions i l'Audiència preveu deixar vist per sentència el judici el 19 de març.

En la fase testifical desfilaran per l'Audiència un centenar de testimonis, la majoria agents dels Mossos, de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil, molts dels quals ja van declarar al Suprem fa uns mesos. Entre els noms més destacats hi ha el de Diego Pérez de los Cobos, coordiandor de l'operatiu policial de l'1-O, i Ferran López, mà dreta de Trapero i cap dels Mossos durant el 155. També declararà Montserrat del Toro, secretària judicial del jutjat 13 que va ser al Departament d'Economia el 20 de setembre. Albert Batlle, Joan Carles Molinero i Manuel Castellví també seran testimonis en aquest judici.

Entre els testimonis també hi haurà alguns dels presos polítics, com Oriol Junqueras, Joaquim Forn o Jordi Sànchez, així com l'expresident Artur Mas, l'exconseller d'Interior Jordi Jané, l'exsecretari del Govern Joan Vidal de Ciurana i el responsable d'Interior quan es va aplicar l'article 155, Juan Antonio Puigserver.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació