Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Crònica

Trapero fortifica els Mossos davant l'Estat i es desmarca encara més del Govern

El major defensa que la policia catalana va obeir les ordres judicials en un extens i incisiu intercanvi amb la Fiscalia, que mantindrà l'acusació de rebel·lió fins al final del judici

per Bernat Surroca , Audiència Nacional (Madrid), 20 de gener de 2020 a les 20:25 |
El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, durant el judici a l'Audiència Nacional | Pool EFE
Xavier Melero, advocat de Joaquim Forn, deia fa unes setmanes en una entrevista a NacióDigital que Josep Lluís Trapero, el major dels Mossos, era una "figura tràgica". "En un moment donat, Trapero va creure que podia controlar unes forces que el superaven. Creia que podia conciliar el discurs de ruptura dels polítics, la coordinació amb el ministeri de l'Interior, el desplegament d'un dispositiu que havia d'evitar el referèndum... Allò no estava a l'abast de ningú", va dir Melero sobre el cap dels Mossos.

Així s'ha pogut constatar a partir del migdia d'aquest dilluns a l'Audiència Nacional. En l'extens interrogatori dut a terme pel fiscal Miguel Ángel Carballo, Trapero -que ha arribat discretament a Madrid, sense rastre de polítics ni mostres de suport- ha volgut deixar clares dues idees: ni ell ni els Mossos van estar mai alineats amb les tesis independentistes del Govern, i en tot moment es va intentar obeir les ordres judicials per impedir l'1-O. Això sí, es va procedir de manera diferent a com ho volia l'Estat.


La declaració del major davant del tribunal presidit per Concepción Espejel -molt menys intervencionista que Manuel Marchena- ha evidenciat un xoc entre dos models de policia i de seguretat ciutadana. Una, la de la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil, que prioritza l'ús de la força per davant de la mediació i que a l'Audiència ha defensat la Fiscalia; i l'altra, la dels Mossos, que des de la reforma de 2014 intenta apostar pel diàleg, la mediació i la proporcionalitat en les actuacions, i que és el que ha intentat fortificar Trapero. Davant d'això, el fiscal Carballo no ha pogut desmuntar el relat del major, malgrat un interrogatori molt més incisiu que quan el responsable policial va declarar com a testimoni al Tribunal Suprem en el judici del procés.


La Fiscalia ha intentat acorralar l'excap dels Mossos acusant-lo de no obeir les ordres judicials, però Trapero ha dit i reiterat que el cos va actuar d'acord al que ordenava tant el ministeri fiscal com el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Els Mossos van obeir, ha insistit Trapero, però d'una manera que no va satisfer l'Estat, que tal com s'ha desprès de l'interrogatori del fiscal exigia molta més contundència davant les mobilitzacions independentistes de la tardor del 2017. Carballo ha basat bona part de les seves preguntes en els fets del 20 de setembre al Departament d'Economia i ha retret al major no haver actuat amb més duresa. "Vam optar en tot moment per fer un tipus d'intervenció que no se'ns n'anés de les mans i que pogués haver tingut algun efecte contagi", ha respost Trapero. Dos models policials en rumb de col·lisió.

"Vam fer el que se'ns va ordenar en cada moment"


Ha passat el mateix amb les preguntes sobre l'1-O, que també han estat exhaustives en l'interrogatori. Trapero ha defensat el dispositiu dels Mossos, que com va fer al Suprem ha volgut emmarcar en un pla conjunt amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil sota el lideratge de Diego Pérez de los Cobos. El famós binomi -la patrulla de la policia catalana que havia d'anar a cada col·legi per intentar que no es produís la votació- ha tornat a aparèixer a la sala de l'Audiència Nacional i el major ha insistit que formava part d'un dispositiu que s'havia treballat des del 25 de setembre amb la resta de forces i cossos de seguretat de l'Estat, i que van permetre tancar diversos col·legis. Sense ús de la força? Les pautes d'actuació dels Mossos, seguint sempre les ordres judicials com ha volgut remarcar Trapero, passaven per retirar les persones que s'asseien a terra, i així ho van fer en un centenar de col·legis, tal com consta en les actes policials.

Trapero, amb el posat sempre seriós, ha negat seguiments dels Mossos als altres cossos policials i també ha revelat que va ordenar investigar alguns agents de la policia catalana per la seva "passivitat" a l'hora d'impedir el referèndum. Carballo ha estat especialment dur a l'hora de preguntar sobre el compliment de les instruccions de la Fiscalia prèvies a l'1-O. "Què van fer entre el 8 de setembre i el 27 d'octubre, abans de l'ordre del TSJC?", ha etzibat el fiscal. Sense perdre la calma però perdent la seguretat en algun moment, Trapero ha insistit que es van complir sempre que es va poder. Es van fer atestats, es van presentar plans d'actuació i es van visitar els col·legis i se'n van identificar els responsables. El major ha admès que la instrucció 6 de Fiscalia, que ordenava precintar els col·legis, no es va arribar a aplicar perquè es va dictar el 26 de setembre i l'endemà, 27, el TSJC va dictar la seva ordre per impedir l'1-O. 

Trapero ha insistit durant tot l'interrogatori que els Mossos van fer "el que se'ls va ordenar en cada moment" i que el seu objectiu era complir les resolucions judicials. No estaven alineats amb les tesis independentistes del Govern i així ho van fer saber a les autoritats judicials i polítiques. Tot i així, davant del tribunal el major ha admès que potser es van equivocar en com encarar les actuacions. L'1-O, per exemple, no es van preveure els nivells de desobediència "generalitzada" ni tampoc la manera de defensar les urnes per part de la ciutadania. 


Distanciament absolut del Govern

El dispositiu dels Mossos del dia 1 d'octubre pot ser criticable, a ulls de l'Estat, però la Fiscalia va un pas més enllà. El ministeri públic, que per ara manté l'acusació de rebel·lió tot i que s'ha obert a rebaixar-la a sedició al final del judici, sosté que els Mossos van actuar de manera coordinada amb el Govern. D'aquesta manera, argumenten que les actuacions poc contundents dels Mossos anaven encaminades a facilitar al referèndum, perquè la policia catalana estava alineada amb l'executiu de Carles Puigdemont a l'hora d'aplanar el camí cap a la República. Ho va dir al Suprem i ho ha reiterat aquest dilluns: Trapero no estava d'acord amb les tesis secessionistes del Govern, malgrat l'interès del fiscal per trobar una connexió entre el seu nomenament com a major dels Mossos l'any 2017 i el paper que alguns documents apòcrifs -el sempre present informe EnfoCATs- atorgaven a la policia catalana per aconseguir el nou estat. 

A l'Audiència Nacional, el major ha assegurat que se sentia "molt incòmode" amb el Govern de Carles Puigdemont, igual que l'exconseller de l'Interior Jordi Jané i l'exdirector dels Mossos Albert Batlle, que van dimitir abans del referèndum. I què va fer? Insistir als responsables polítics que els Mossos complirien amb la legalitat i no permetrien la independència. De fet, el major veia com una "barbaritat" els passos que anava fent el Parlament cap a la "desconnexió" o la "ruptura amb l'Estat", ja l'any 2015. En aquest sentit, ha relatat una reunió amb l'exsecretari del Govern Joan Vidal de Ciurana el 2016, on se li va plantejar què farien els Mossos en cas que s'establís una "doble legalitat". "No existeix la doble legalitat, de legalitat només n'hi ha una", va deixar clar Trapero. 


També ha estat dur a l'hora de marcar distància amb Puigdemont, amb qui ha assegurat que no va tenir mai "cap relació estreta", i amb Jordi Sànchez, un dels noms clau del 20 de setembre a Economia. A preguntes del fiscal, Trapero ha deixat clar que aquell dia no van donar "cap títol de mediador" a Sànchez, que "no era ningú" per posar "condicions" als Mossos respecte com procedir. "Tu no ets ningú per dir-me com fer un dispositiu policial", va etzibar Trapero a Sànchez en una trucada que va acabar malament. De nou, però, i defensant el model de policia catalana, el major ha insistit -davant la incredulitat del fiscal- en la necessitat de la mediació en manifestacions com la del 20-S. "No és res estrany en el nostre model d'ordre públic: apostem per un model on prima la mediació", ha explicat el major.

Després de més de cinc hores d'interrogatori, que alguns moments ha estat reiteratiu i que ha generat escenes de cert esgotament a la sala, la presidenta del tribunal ha aixecat la sessió. La vista continuarà aquest dimarts a partir de les deu del matí i la Fiscalia se centrarà en correus electrònics intervinguts als Mossos i en el 27 d'octubre, dia de la declaració d'independència. Aquell dia Trapero, que durant uns mesos va ser un heroi per l'independentisme, tenia enllestit un pla per detenir Puigdemont i la resta del Govern. Era l'última baula d'un distanciament certificat, de nou, a l'Audiència Nacional.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació