20
de gener
del
2020
Actualitzat
a les
16:46h
Els primers dies del setembre del 2016 van ser especialment moguts entre bambolines. Carles Puigdemont estava decidit a apostar pel "referèndum o referèndum" consagrat al Parlament al cap d'unes quantes setmanes, i la maquinària governamental intentava resoldre els dubtes pràctics sobre la celebració d'una votació al marge de la legalitat espanyola. Un dels punts calents era el paper dels Mossos d'Esquadra en cas de xoc de legitimitats, i per això el secretari del Govern en aquell moment, Joan Vidal de Ciurana, va convocar el major Josep Lluís Trapero en una reunió a Palau.
Així ho ha revelat Trapero en la primera sessió del judici a l'Audiència Nacional contra l'anterior cúpula del cos en el torn d'interrogatori de la Fiscalia. El major ha apuntat que Vidal de Ciurana, del PDECat i que va ser cap de gabinet d'Artur Mas en la seva etapa com a president, li va demanar què farien els Mossos en una situació de "doble legalitat". "La doble legalitat no existeix", va respondre Trapero. "I si hi ha dues legalitats existint?", va insistir el secretari de l'executiu. "El cos farà sempre el que li diguin els jutges", va reflexionar el major, segons ha detallat a l'Audiència Nacional.
Una demostració més de la distància que va marcar Trapero de portes endins amb el Govern i que ha evidenciat cada vegada que ha declarat davant la justícia. El major, en aquest moment de la declaració, també ha relatat com hi havia hagut pressions per tal que no fos nomenat major dels Mossos. "Jordi Jané [conseller d'Interior entre el 2015 i el 2017] va tenir bastantes peticions perquè no fos així", ha remarcat Trapero. "Tinc indicis que no confiaven en el meu suport", ha determinat sobre la cúpula del cos un cop Jané va decidir no seguir al Govern i es va situar Quim Forn a la conselleria.
La proposta per tal que fos major, concretada l'abril del 2017, es va començar a gestar el gener del 2016, just quan Puigdemont va aterrar a Palau com a successor accidentat de Mas. El president, però, encara no n'estava al corrent, perquè la proposta la va cuinar Albert Batlle, en aquell moment director general de la policia catalana. Batlle, amb qui Trapero disposava d'una bona relació, va acabar plegant quan Forn va arribar a Interior.
Així ho ha revelat Trapero en la primera sessió del judici a l'Audiència Nacional contra l'anterior cúpula del cos en el torn d'interrogatori de la Fiscalia. El major ha apuntat que Vidal de Ciurana, del PDECat i que va ser cap de gabinet d'Artur Mas en la seva etapa com a president, li va demanar què farien els Mossos en una situació de "doble legalitat". "La doble legalitat no existeix", va respondre Trapero. "I si hi ha dues legalitats existint?", va insistir el secretari de l'executiu. "El cos farà sempre el que li diguin els jutges", va reflexionar el major, segons ha detallat a l'Audiència Nacional.
Una demostració més de la distància que va marcar Trapero de portes endins amb el Govern i que ha evidenciat cada vegada que ha declarat davant la justícia. El major, en aquest moment de la declaració, també ha relatat com hi havia hagut pressions per tal que no fos nomenat major dels Mossos. "Jordi Jané [conseller d'Interior entre el 2015 i el 2017] va tenir bastantes peticions perquè no fos així", ha remarcat Trapero. "Tinc indicis que no confiaven en el meu suport", ha determinat sobre la cúpula del cos un cop Jané va decidir no seguir al Govern i es va situar Quim Forn a la conselleria.
La proposta per tal que fos major, concretada l'abril del 2017, es va començar a gestar el gener del 2016, just quan Puigdemont va aterrar a Palau com a successor accidentat de Mas. El president, però, encara no n'estava al corrent, perquè la proposta la va cuinar Albert Batlle, en aquell moment director general de la policia catalana. Batlle, amb qui Trapero disposava d'una bona relació, va acabar plegant quan Forn va arribar a Interior.