Casado s'apunta a la guerra de valors «made in USA»

La batalla pel veto parental té el seu origen en el moviment Homeschooling, vinculat a l'extrema dreta religiosa dels EUA

Pablo Casado amb els diputats del PP, en el ple d'investidura.
Pablo Casado amb els diputats del PP, en el ple d'investidura. | Flickr PP
20 de gener del 2020
Actualitzat a les 18:25h
L'escola pública catalana era fins ara un dels objectius a abatre per la dreta espanyola. Però ara ja és l'escola pública de tot l'estat la que s'ha convertit en un cavall de batalla pels sectors ultraconservadors, fent bona la previsió de molts analistes que han advertit que després de Catalunya vindrien altres objectius. L'aposta de Pablo Casado i la direcció del PP en favor del veto parental -una mesura inicialment exigida per Vox a la comunitat de Múrcia- té una significació política rellevant. 

El partit de Santiago Abascal s'ha apuntat un triomf a l'aconseguir que els populars facin seva la proposta, que implica un poder de veto dels pares a l'assistència dels alumnes de l'escola pública a participar en activitats curriculars complementàries que puguin incomodar els pares. L'objectiu està en els tallers contra l'homofòbia i la violència de gènere que es fan en centres educatius, però pot anar més enllà. El govern espanyol ja ha anunciat un requeriment administratiu a Múrcia perquè l'executiu conservador d'aquella comunitat "restableixi la legalitat".

L'estratègia de la tensió

La croada contra el veto parental no és un invent del PP o Vox. Respon a un corrent de la dreta nord-americana, estretament vinculat a la dreta religiosa, que va apostar des dels anys vuitanta per plantar cara  a un pensament progressista (liberal, en l'argot polític nord-americà) que veia com a hegemònic. Enfront un conservadorisme tradicional més pragmàtic i partidari de governar centrant-se en les polítiques econòmiques ortodoxes i evitar al màxim les batalles de valors, una nova dreta va prendre embranzida enarborant valors tradicionals: la defensa de la família de sempre, l'oposició a l'avortament, el rebuig a les noves formes de vida i la recuperació de la religió com a tema a defensar.

En el si del PP, aquest debat es va encarnar entre la fàbrica d'idees FAES, partidària d'extremar la tensió per dominar el terreny ideològic, i l'entorn de Mariano Rajoy, amb el sociòleg Pedro Arriola al davant, que propugnava una estratègia de perfil baix per no obrir massa fronts de combat i no perdre el fil amb l'electorat moderat. L'arribada de Casado a Génova va suposar la sortida d'Arriola i la designació d'un home de FAES, Javier Fernández Lasquetty, com a cap de gabinet. Casado no ha amagat mai, per la seva banda, la seva vinculació amb FAES i el seu president, José María Aznar.

"Educar a casa"

Entre els sectors més recalcitrants de la dreta cristiana nord-americana, un dels camps de batalla preferits és l'escola. Cal esmentar el moviment Homeschooling (educar a casa), que a partir dels setanta pren una forma molt conservadora. Michael Farris n'és un delss eus teòrics i crea una institució, la Patrick Henry College, que defensa que els pares puguin educar els fills i és explícitament hostil a l'escola pública, amb el lema "Per Déu i la llibertat". El seu vincle amb el que va ser un dels grans moviments conservadors religiosos dels EUA, la Majoria Moral, era estret. El seu fundador, el pastor protestant Jerry Falwell, somiava amb uns Estats Units sense escola pública. L'actual secretària d'Educació de l'Administració Trump, Betsy DeVos, és molt propera al moviment.  

En el programa electoral de Vox per a les eleccions del 2016, l'educar a casa ja hi figura de manera explícita en el punt 276: "Reconèixer l'educació dels pares a casa (Homeschooling), homologar-la i convertir-la en una opció viable, en una alternativa legal i en una forma d'educació innovadora fora dels paradigmes de l'escola tradicional". Per cert, que el programa de Vox duia per títol "Fer Espanya gran de nou". Ara, Casado en fa seguiment.