20
de gener
del
2020
Actualitzat
a les
14:07h
El Govern i els comuns han ratificat aquest dilluns l'acord per aprovar els pressupostos de la Generalitat del 2020. Uns comptes que preveuen un augment de la despesa de 3.070 milions d'euros respecte els comptes del 2017 i que, segons destaca el document fet públic, pretén reduir les desigualtats socials, lluitar contra l'emergència climàtica, reimpulsar les inversions i seguir exigint a l'Estat que compleixi amb els deutes pendents amb la Generalitat.
El document subscrit que s'ha lliurat inclou mesures com una millora del finançament de salut per valor de 908,5 milions, els quals permetran augmentar la plantilla en 1.400 persones, destinar 20 milions a aplicar un decret d'accessibilitat al sistema sanitari o reconèixer el dret a l'atenció de cobertura pública a totes les dones embarassades, sense exclusió pel que fa a l'accés a l'atenció de salut sexual i reproductiva o la interrupció voluntària de l'embaràs.
En matèria educativa, es recupera el finançament d'escoles bressol amb una partida de 70 milions, inclou un pla d'inversió en centres educatius de 302,3 milions fins el 2023 o augmenta la dotació de beques menjador a primària en 15 milions i implanta un programa pilot de menjador escolar a secundària. Els comptes preveuen igualment 57,4 milions per reduir un 30% les taxes universitàries, reforça el finançament de les universitats en 129,5 milions addicionals i incrementa en 121,4 milions (un 24,6%) la política de recerca, desenvolupament i innovació.
En matèria d'afers socials, la partida de dependència creix en 92 milions respecte el 2017, preveu actualitzar les tarifes en polítiques de dependència i discapacitat, dota en 13,1 milions una partida d'atenció a la immigració i inclou iniciar els treballs per construir una nova presó de dones. Per desplegar el darrer tram de la renda garantida de ciutadania, se n'incrementa la partida en 125 milions, fins als 388 milions, i l'acord també pretén avançar en la implementació del salari mínim català en el sector públic i la seva contractació.
Pel que fa a les inversions, els comptes augmenten les previsions un 25%, fins als 2.000 milions, i l'acord també inclou seguir reclamant "al govern espanyol els compromisos pendents de l'Estat així com defensar el relaxament dels objectius d'estabilitat pressupostària". Igualment, la dinamització econòmica augmenta la dotació en 23,8 milions i es pretén avançar en la conversió de l'Institut Català de Finances en banca pública de promoció econòmica.
En relació a l'emergència climàtica, l'acord contempla destinar 38,6 milions de l'impost als vehicles a protegir el medi natural i la biodiversitat, així com assolir que el 50% dels contractes de la Generalitat tinguin clàusules socials o incrementar les partides del transport públic en 106,3 milions -un 32,1% més que el 2017-. La despesa en habitatge creix un 15,6%, fins als 380,6 milions, dels quals 6,5 milions aniran destinats a acabar amb les llistes d'espera de la mesa d'emergència habitacional i els comuns es comprometen a aprovar el decret d'habitatge impulsat pel Govern.
Aquests actors també han pactat reformar la llei de violència masclista per incloure la violència institucional, la violència digital i el consentiment explícit en base a la proposició de llei dels comuns sobre aquest àmbit. Finalment, els pressupostos augmenten la dotació de cooperació al desenvolupament en 20,83 milions, es preveuen 4 milions per al pla estratègic del cos d'agents rurals i es dota la incorporació de 750 mossos i 250 bombers.
Alguns detalls dels pressupostos ja s'havien anat coneixent amb anterioritat. El vicepresident català i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, havia anunciat, per exemple, que la despesa creixeria uns 2.900 milions per sobre dels comptes vigents del 2017 -al final, ha estat més-, dels quals 900 milions anirien a Salut -i una quarta part d'aquests, a atenció primària-. Uns 20 milions es dedicarien a reduir les llistes d'espera, així com també s'havia avançat que el departament de Cultura augmentaria el seu pressupost un 14%.
Recuperació de la despesa
Durant la seva intervenció, Aragonès ha destacat que els comptes recuperen el nivell de despesa de fa 10 anys, abans de les retallades, i ha celebrat haver pogut tancar "consensos de ciutadania que marquen camins de futur" junt a forces tan distants com JxCat i els comuns. Ha destacat també les prioritats socials i ecològiques dels pressupostos i ha subratllat que s'han elaborat atenent a l'eina d'Unicef per calcular la inversió en infància, vinculant-se als 17 objectius de desenvolupament sostenible de l'Agenda 2030 i incloent un sistema d'indicadors de benestar i progrés social.
El dirigent d'ERC ha lamentat que fins ara "massa persones no han vist que els arribés la recuperació econòmica", així com ha criticat que es manté l'"austeritat imposada" per l'Estat, amb un objectiu de dèficit del 0% que hauran de complir les comunitats autònomes i no l'administració general de l'Estat. De fet, l'augment dels ingressos des del 2017 ha estat d'uns 4.000 milions, però només uns 3.000 milions es convertiran en nova despesa a causa del compliment dels objectius de dèficit. Aragonès, però, ha insistit que no són els comptes que voldria haver fet: "L'únic pressupost que em satisfaria, com a independentista d'esquerres, és el d'una Catalunya independent que s'equipari en els nivells fiscals de la mitjana d'Europa".
Inversió al territori i contra la violència masclista
Al seu torn, la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha celebrat l'acord perquè la pròrroga del 2017 "no era l'eina que facilitava complir els compromisos amb la ciutadania" i ha destacat que el pressupost pactat "recupera la capacitat inversora amb el món local" a través del pla únic d'obres i serveis de Catalunya -dotat amb 30 milions aquest any- i augmenta la despesa per fer "polítiques feministes per combatre la xacra de la violència masclista".
Malgrat tot, ha lamentat la situació financera de la Generalitat. "Tot i que són expansius i recuperen la capacitat de despesa, seguim patint un dèficit fiscal estructural de més de 16.000 milions", ha assenyalat, i ha afirmat que reclamaran al govern espanyol flexibilitzi l'objectiu de dèficit i pagui els deutes que manté amb l'executiu català. Pel que fa a les crítiques de les patronals per la reforma fiscal acordada amb els comuns, Budó ha explicat que el Govern s'ha reunit amb aquestes organitzacions per escoltar-les i que treballarà per resoldre algunes crítiques com la relativa a l'impacte d'un nou impost verd a la cogeneració energètica.
La primera pedra d'un govern progressista
La president de Catalunya en Comú-Podem, Jéssica Albiach, ha deixat clar que el suport als pressupostos no enterra la crida a convocar noves eleccions, sinó que precisament l'acord segellat suposa la "primera pedra del govern progressista que Catalunya necessita", ja que considera que "el projecte de JxCat i ERC està esgotat i no funciona". Ha reclamat, de fet, que vol "que la nova etapa d'esperança a l'Estat arribi a Catalunya".
La dirigent dels comuns ha assegurat que, malgrat que ells haurien fet els comptes diferents, ha estat el Govern qui s'ha mogut als seus plantejaments i ha subratllat que el projecte acordat "supera en 500 milions el pressupost de 2010 i en 3.000 milions el de 2017" i concentra el 80% de la despesa en les polítiques socials. En tot cas, ha apuntat que treballaran des de l'Estat per millorar el sistema de finançament, flexibilitzar el dèficit i pagar els deutes del govern espanyol amb la Generalitat, però ha recordat que la llei d'estabilitat pressupostària va estar aprovada també amb els vots de CiU.
Acord també a Barcelona
Aquest acord s'ha fet públic el mateix dia que s'ha donat a conèixer que JxCat també votarà a favor dels pressupostos de l'Ajuntament de Barcelona d'Ada Colau, tal com també havia anunciat que faria ERC. Pel que fa a l'acord en matèria d'ingressos, Govern i comuns ja van presentar a mitjans de desembre un acord en matèria fiscal que incloïa canvis en l'IRPF i successions i preveia nous impostos verds i que havia de permetre ingressar 542,6 milions extres. Malgrat haver format part de la taula negociadora, JxCat va criticar públicament algunes d'aquestes mesures.
Sigui com sigui, la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha afirmat aquest diumenge que l'objectiu és sotmetre la proposta de pressupostos a votació del Parlament aquest mateix gener. El consell executiu, de fet, validarà aquest mateix dimarts l'acord per iniciar el tràmit. Si supera el debat a la totalitat a la cambra catalana, com es preveu, haurà de seguir els tràmits parlamentaris fins a l'aprovació definitiva, que podria arribar al març.
El document subscrit que s'ha lliurat inclou mesures com una millora del finançament de salut per valor de 908,5 milions, els quals permetran augmentar la plantilla en 1.400 persones, destinar 20 milions a aplicar un decret d'accessibilitat al sistema sanitari o reconèixer el dret a l'atenció de cobertura pública a totes les dones embarassades, sense exclusió pel que fa a l'accés a l'atenció de salut sexual i reproductiva o la interrupció voluntària de l'embaràs.
En matèria educativa, es recupera el finançament d'escoles bressol amb una partida de 70 milions, inclou un pla d'inversió en centres educatius de 302,3 milions fins el 2023 o augmenta la dotació de beques menjador a primària en 15 milions i implanta un programa pilot de menjador escolar a secundària. Els comptes preveuen igualment 57,4 milions per reduir un 30% les taxes universitàries, reforça el finançament de les universitats en 129,5 milions addicionals i incrementa en 121,4 milions (un 24,6%) la política de recerca, desenvolupament i innovació.
En matèria d'afers socials, la partida de dependència creix en 92 milions respecte el 2017, preveu actualitzar les tarifes en polítiques de dependència i discapacitat, dota en 13,1 milions una partida d'atenció a la immigració i inclou iniciar els treballs per construir una nova presó de dones. Per desplegar el darrer tram de la renda garantida de ciutadania, se n'incrementa la partida en 125 milions, fins als 388 milions, i l'acord també pretén avançar en la implementació del salari mínim català en el sector públic i la seva contractació.
Pel que fa a les inversions, els comptes augmenten les previsions un 25%, fins als 2.000 milions, i l'acord també inclou seguir reclamant "al govern espanyol els compromisos pendents de l'Estat així com defensar el relaxament dels objectius d'estabilitat pressupostària". Igualment, la dinamització econòmica augmenta la dotació en 23,8 milions i es pretén avançar en la conversió de l'Institut Català de Finances en banca pública de promoció econòmica.
En relació a l'emergència climàtica, l'acord contempla destinar 38,6 milions de l'impost als vehicles a protegir el medi natural i la biodiversitat, així com assolir que el 50% dels contractes de la Generalitat tinguin clàusules socials o incrementar les partides del transport públic en 106,3 milions -un 32,1% més que el 2017-. La despesa en habitatge creix un 15,6%, fins als 380,6 milions, dels quals 6,5 milions aniran destinats a acabar amb les llistes d'espera de la mesa d'emergència habitacional i els comuns es comprometen a aprovar el decret d'habitatge impulsat pel Govern.
Aquests actors també han pactat reformar la llei de violència masclista per incloure la violència institucional, la violència digital i el consentiment explícit en base a la proposició de llei dels comuns sobre aquest àmbit. Finalment, els pressupostos augmenten la dotació de cooperació al desenvolupament en 20,83 milions, es preveuen 4 milions per al pla estratègic del cos d'agents rurals i es dota la incorporació de 750 mossos i 250 bombers.
Acord Despesa Pgc2020 by naciodigital on Scribd
Alguns detalls dels pressupostos ja s'havien anat coneixent amb anterioritat. El vicepresident català i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, havia anunciat, per exemple, que la despesa creixeria uns 2.900 milions per sobre dels comptes vigents del 2017 -al final, ha estat més-, dels quals 900 milions anirien a Salut -i una quarta part d'aquests, a atenció primària-. Uns 20 milions es dedicarien a reduir les llistes d'espera, així com també s'havia avançat que el departament de Cultura augmentaria el seu pressupost un 14%.
Recuperació de la despesa
Durant la seva intervenció, Aragonès ha destacat que els comptes recuperen el nivell de despesa de fa 10 anys, abans de les retallades, i ha celebrat haver pogut tancar "consensos de ciutadania que marquen camins de futur" junt a forces tan distants com JxCat i els comuns. Ha destacat també les prioritats socials i ecològiques dels pressupostos i ha subratllat que s'han elaborat atenent a l'eina d'Unicef per calcular la inversió en infància, vinculant-se als 17 objectius de desenvolupament sostenible de l'Agenda 2030 i incloent un sistema d'indicadors de benestar i progrés social.
El dirigent d'ERC ha lamentat que fins ara "massa persones no han vist que els arribés la recuperació econòmica", així com ha criticat que es manté l'"austeritat imposada" per l'Estat, amb un objectiu de dèficit del 0% que hauran de complir les comunitats autònomes i no l'administració general de l'Estat. De fet, l'augment dels ingressos des del 2017 ha estat d'uns 4.000 milions, però només uns 3.000 milions es convertiran en nova despesa a causa del compliment dels objectius de dèficit. Aragonès, però, ha insistit que no són els comptes que voldria haver fet: "L'únic pressupost que em satisfaria, com a independentista d'esquerres, és el d'una Catalunya independent que s'equipari en els nivells fiscals de la mitjana d'Europa".
Inversió al territori i contra la violència masclista
Al seu torn, la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha celebrat l'acord perquè la pròrroga del 2017 "no era l'eina que facilitava complir els compromisos amb la ciutadania" i ha destacat que el pressupost pactat "recupera la capacitat inversora amb el món local" a través del pla únic d'obres i serveis de Catalunya -dotat amb 30 milions aquest any- i augmenta la despesa per fer "polítiques feministes per combatre la xacra de la violència masclista".
Malgrat tot, ha lamentat la situació financera de la Generalitat. "Tot i que són expansius i recuperen la capacitat de despesa, seguim patint un dèficit fiscal estructural de més de 16.000 milions", ha assenyalat, i ha afirmat que reclamaran al govern espanyol flexibilitzi l'objectiu de dèficit i pagui els deutes que manté amb l'executiu català. Pel que fa a les crítiques de les patronals per la reforma fiscal acordada amb els comuns, Budó ha explicat que el Govern s'ha reunit amb aquestes organitzacions per escoltar-les i que treballarà per resoldre algunes crítiques com la relativa a l'impacte d'un nou impost verd a la cogeneració energètica.
La primera pedra d'un govern progressista
La president de Catalunya en Comú-Podem, Jéssica Albiach, ha deixat clar que el suport als pressupostos no enterra la crida a convocar noves eleccions, sinó que precisament l'acord segellat suposa la "primera pedra del govern progressista que Catalunya necessita", ja que considera que "el projecte de JxCat i ERC està esgotat i no funciona". Ha reclamat, de fet, que vol "que la nova etapa d'esperança a l'Estat arribi a Catalunya".
La dirigent dels comuns ha assegurat que, malgrat que ells haurien fet els comptes diferents, ha estat el Govern qui s'ha mogut als seus plantejaments i ha subratllat que el projecte acordat "supera en 500 milions el pressupost de 2010 i en 3.000 milions el de 2017" i concentra el 80% de la despesa en les polítiques socials. En tot cas, ha apuntat que treballaran des de l'Estat per millorar el sistema de finançament, flexibilitzar el dèficit i pagar els deutes del govern espanyol amb la Generalitat, però ha recordat que la llei d'estabilitat pressupostària va estar aprovada també amb els vots de CiU.
Acord també a Barcelona
Aquest acord s'ha fet públic el mateix dia que s'ha donat a conèixer que JxCat també votarà a favor dels pressupostos de l'Ajuntament de Barcelona d'Ada Colau, tal com també havia anunciat que faria ERC. Pel que fa a l'acord en matèria d'ingressos, Govern i comuns ja van presentar a mitjans de desembre un acord en matèria fiscal que incloïa canvis en l'IRPF i successions i preveia nous impostos verds i que havia de permetre ingressar 542,6 milions extres. Malgrat haver format part de la taula negociadora, JxCat va criticar públicament algunes d'aquestes mesures.
Sigui com sigui, la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha afirmat aquest diumenge que l'objectiu és sotmetre la proposta de pressupostos a votació del Parlament aquest mateix gener. El consell executiu, de fet, validarà aquest mateix dimarts l'acord per iniciar el tràmit. Si supera el debat a la totalitat a la cambra catalana, com es preveu, haurà de seguir els tràmits parlamentaris fins a l'aprovació definitiva, que podria arribar al març.