20
de gener
del
2020
Actualitzat
a les
12:53h
L'Ajuntament de Barcelona preveu crear 80 noves places d'allotjament per a dones sense llar durant els propers tres anys. Es desenvoluparan en el marc del programa municipal Primer la Llar, que ja compta amb 68 pisos. També es faran nous apartaments en edificis amb suport social i es faran servir els Allotjaments de Proximitat Provisionals (APROP). Tpt plegat suposarà una inversió d'1,2 milions d'euros.
Segons dades de l'informe "Qui dorm al carrer a Barcelona?", de les 2.452 persones que a l'Ajuntament li consta que dormien al carrer el 2018, només 329 són dones. Les dones sense sostre tenen una taxa de pobresa i risc d'exclusió superior als homes. El motiu és que són les dones qui més situacions d'infrahabitatge, abusos i violència abans de quedar-se sense casa.
També recorren als Serveis Socials més tard, sovint per la por a perdre la custòdia dels seus fills. Per tot plegat, el disseny de les polítiques i els espais destinats a les persones sense llar han estat molt pensats per als homes. "Hem de treballar per acabar amb aquesta sensació de minoria", ha dit la tinenta d'alcaldia de Drets Socials, Laura Pérez, en la roda de premsa de presentació de la iniciativa aquest dilluns.
De fet, a Barcelona no existeixen centres exclusius per a dones. "Ens encaminem per a equipaments on la majoria no siguin homes", ha avançat Pérez, que ha defensat revisar el model d'atenció actual.
"Em vestia d'home per dormir al carrer"
"Els espais per a nosaltres són molt reduïts i es nota en els espais per a la higiene", ha assegurat la Gemma, usuària des de fa cinc mesos del programa Primer la Llar. Fets com haver de compartir la dutxa amb els homes marquen la realitat de les dones sense sostre als centres d'allotjament de Barcelona.
Al carrer, la situació encara és més difícil. Per començar, per la por a ser violada, segons ha relatat la Gemma, que va viure 12 anys al carrer. "Em vestia d'home perquè no es fiquessin amb mi", ha explicat. Recentment ha pogut entrar a un dels pisos del programa.
Perspectiva de gènere i prevenció
L'Ajuntament vol aprofitar l'ampliació de places per incorporar una perspectiva de gènere per prevenir situacions de desigualtat.
El consistori crearà un nou sistema de recollida d'informació i elaboració d'informes que permeti conèixer millor la trajectòria d'exclusió residencial de les dones. També es treballarà per millorar es serveis municipals d'atenció al sensellarisme.
A més, es vol impulsar col·laboració amb la Generalitat i l'estat espanyol per prevenir el sensellarisme. En relació a la prevenció, s'aposta per crear mecanismes de detecció precoç i coordinar els serveis socials amb els d'altres municipis.
Les noves 80 places per a dones sense llar s'afegiran a les 2.170 places totals actuals. Durant el passat mandat, el creixement d'aquestes places va ser de més de 300.
Segons dades de l'informe "Qui dorm al carrer a Barcelona?", de les 2.452 persones que a l'Ajuntament li consta que dormien al carrer el 2018, només 329 són dones. Les dones sense sostre tenen una taxa de pobresa i risc d'exclusió superior als homes. El motiu és que són les dones qui més situacions d'infrahabitatge, abusos i violència abans de quedar-se sense casa.
També recorren als Serveis Socials més tard, sovint per la por a perdre la custòdia dels seus fills. Per tot plegat, el disseny de les polítiques i els espais destinats a les persones sense llar han estat molt pensats per als homes. "Hem de treballar per acabar amb aquesta sensació de minoria", ha dit la tinenta d'alcaldia de Drets Socials, Laura Pérez, en la roda de premsa de presentació de la iniciativa aquest dilluns.
De fet, a Barcelona no existeixen centres exclusius per a dones. "Ens encaminem per a equipaments on la majoria no siguin homes", ha avançat Pérez, que ha defensat revisar el model d'atenció actual.
"Em vestia d'home per dormir al carrer"
"Els espais per a nosaltres són molt reduïts i es nota en els espais per a la higiene", ha assegurat la Gemma, usuària des de fa cinc mesos del programa Primer la Llar. Fets com haver de compartir la dutxa amb els homes marquen la realitat de les dones sense sostre als centres d'allotjament de Barcelona.
Al carrer, la situació encara és més difícil. Per començar, per la por a ser violada, segons ha relatat la Gemma, que va viure 12 anys al carrer. "Em vestia d'home perquè no es fiquessin amb mi", ha explicat. Recentment ha pogut entrar a un dels pisos del programa.
Perspectiva de gènere i prevenció
L'Ajuntament vol aprofitar l'ampliació de places per incorporar una perspectiva de gènere per prevenir situacions de desigualtat.
El consistori crearà un nou sistema de recollida d'informació i elaboració d'informes que permeti conèixer millor la trajectòria d'exclusió residencial de les dones. També es treballarà per millorar es serveis municipals d'atenció al sensellarisme.
A més, es vol impulsar col·laboració amb la Generalitat i l'estat espanyol per prevenir el sensellarisme. En relació a la prevenció, s'aposta per crear mecanismes de detecció precoç i coordinar els serveis socials amb els d'altres municipis.
Les noves 80 places per a dones sense llar s'afegiran a les 2.170 places totals actuals. Durant el passat mandat, el creixement d'aquestes places va ser de més de 300.