Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

EN DIRECTE

VÍDEO EN DIRECTE El judici contra Trapero a l'Audiència Nacional

L'excúpula d'Interior i els Mossos declaren des d'aquest dilluns en un procés que durarà fins al març i en què la Fiscalia els acusa de rebel·lió i en demana onze anys de presó

per Bernat Surroca , Audiència Nacional (Madrid), 20 de gener de 2020 a les 10:12 |

Durant la tardor del 2017 els Mossos van estar al punt de mira. Primer, per si seguirien el camí traçat pel Govern de Carles Puigdemont cap al referèndum i la declaració de la independència i, després, pel paper que van tenir durant els dies clau del procés, com ara el 20 de setembre o el mateix 1 d'octubre. Més de dos anys després, l'ex-cúpula del Departament d'Interior i del cos policial arriben a judici, en el que serà el segon round de la causa contra el procés que ja es va jutjar al Tribunal Suprem entre el febrer i el juny de l'any passat.


De nou, el delicte de rebel·lió -descartat pel tribunal de l'1-O- és sobre la taula, però aquest cop els protagonistes no són els consellers, sinó el major dels Mossos Josep Lluís Trapero, l'ex-secretari general d'Interior Cèsar Puig, l'ex-director dels Mossos Pere Soler i la intendent Teresa Laplana. El judici arrenca aquest dilluns a l'Audiència Nacional i s'allargarà previsiblement fins al març. La Fiscalia demana onze anys de presó per a Trapero, Puig i Soler per un delicte de rebel·lió, i quatre per a Laplana per un delicte de sedició.

El major dels Mossos serà el gran protagonista. En el seu escrit d'acusació, el ministeri fiscal el posa al punt de mira i assegura que va actuar sota les ordres de l'aleshores president Carles Puigdemont, seguint un pla preconcebut per arribar a la independència. La Fiscalia diu que va dissenyar "de forma deliberada" uns mecanismes d'actuació que van impedir que els agents del cos complissin amb les instruccions primer de la Fiscalia i després de Mercedes Armas, jutgessa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). 


En la seva declaració com a testimoni al judici del procés, al Suprem, Trapero va respondre totes les parts de manera quirúrgica, desmuntant pas a pas la rebel·lió i, també, el mite que una part de l'independentisme havia creat al seu voltant des dels atemptats de Barcelona i Cambrils.

Vox va fer al major el seu interrogatori més llarg, sense èxit. Trapero va deslligar el cos dels Mossos de l'acció política del Govern i va admetre que tenia un pla per detenir Puigdemont i els consellers si l'autoritat judicial ho demanava. També va ser dur amb Joaquim Forn, a qui va acusar d'irresponsable per deixar entreveure que la policia catalana podria desobeir la legalitat a favor de la independència. 



La Fiscalia manté (de moment) la rebel·lió

El judici serà, a grans trets, la segona part del judici de l'1-O. El cas va anar en un primer moment a l'Audiència Nacional i la jutge Carmen Lamela va decidir fragmentar-lo i enviar el Govern, Carme Forcadell i els Jordis al Tribunal Suprem, però quedar-se la causa contra la cúpula d'Interior i dels Mossos. Aquesta fragmentació ha estat molt criticada tant per les defenses com per diversos observadors, perquè suposa que els mateixos fets siguin jutjats en instàncies judicials diferents i el Tribunal Suprem, el més alt en la jerarquia judicial espanyola, ja s'ha pronunciat sobre la qüestió, fet que deixa poc marge de maniobra pels acusats en instàncies inferiors.

De la mateixa manera, la sentència del Suprem descarta la rebel·lió en la cúpula política del procés, i els condemna per un tipus de sedició pel qual l'Audiència no és competent per jutjar. Això ha estat esgrimit per les defenses dels quatre processats, que han demanat al tribunal que retorni el cas a Catalunya. Argumenten que la cúpula d'Interior i dels Mossos no pot ser jutjada per rebel·lió si els seus caps polítics -Joaquim Forn, principalment- han estat condemnats per un delicte menys greu -sedició- en un tribunal superior en la jerarquia judicial, com és el Suprem.

L'acusació de rebel·lió de la Fiscalia arriba, doncs, més debilitada que mai. A finals de l'any passat, la defensa de Trapero va demanar la ministeri públic que aclarís si acusaria de rebel·lió o de sedició. Els fiscals en el judici van rebutjar pronunciar-se en aquell moment i, ara per ara, mantenen l'acusació de rebel·lió tot i que podrien canviar-la a l'inici del judici o un cop acabi la vista oral.

20-S, 1-O i juntes de seguretat 

Dues de les dates clau en el judici seran el 20 de setembre, amb els fets d'Economia com a elements principal, i també l'1-O. El paper dels Mossos i la suposada "passivitat" que van tenir en els dies de més tensió dels procés serà posada sobre la taula. De fet, l'escrit de Fiscalia destina bona part de l'extensió a descriure els fets del 20-S, i acusa la policia catalana d'actuar de manera "conscientment inactiva", evitant "posar fi al greu problema d'ordre públic que s'estava produint i que impedia la normal activitat de la comissió judicial" que en aquell moment escorcollava el departament d'Economia.

Pel que fa a l'1-O, l'escrit indica que Trapero, Soler i Puig van dissenyar el pla d'actuació Àgora per tal de promoure la "inacció" i contribuir de "manera decisiva" a la mobilització ciutadana. Els Mossos, diu la Fiscalia, van mantenir una actitud "passiva" i "intencionadament tolerant" amb el referèndum. "Entre els dies 20 de setembre i 1 d'octubre es van produir actes de violència sobre persones i coses, amb un clima de tensió i enfrontament", diu l'escrit.

Durant el judici també apareixeran les reunions de la junta de seguretat prèvies a l'1-O, el paper que hi va tenir la cúpula d'Interior i la mala relació entre Diego Pérez de los Cobos i el major dels Mossos. Les tensions s'arrossegaven des dels atemptats de Barcelona i Cambrils i van esclatar amb el nomenament de Pérez de los Cobos com a coordinador. Trapero ho va entendre com una ingerència i va fer notar la seva disconformitat fins al punt que en la reunió del 25 de setembre, dies abans del referèndum, el major es va absentar i va enviar-hi el comissari Ferran López. El coronel de la Guàrdia Civil i el comissari dels Mossos van declarar al Suprem, i el seu testimoni a l'Audiència Nacional serà clau.  

Tres mesos de judici...

Concepción Espejel Jorquera, Francisco Javier Vieira Morante i Ramón Sáez Valcárcel formaran el tribunal que jutjarà l'excúpula d'Interior. Sáez serà el ponent de la sentència. En aquest judici, a diferència del de l'1 d'octubre al Suprem, només hi haurà la Fiscalia com a acusació. Els fiscals en el procediment seran Pedro Rubira i Miguel Ángel Carballo.

A la banda de les defenses hi haurà Olga Tubau, representant de Trapero i Laplana; Cristóbal Martell, lletrat de Soler; i Fermín Morales, que substitueix Jaume Alonso Cuevillas com a representant de Puig. Els tres primers dies declararan els acusats, i a partir del febrer començarà la fase testifical, que s'allargarà fins al 16 de març. Els últims tres dies es presentaran les conclusions i l'Audiència preveu deixar vist per sentència el judici el 19 de març.

... i un centenar de testimonis

En la fase testifical desfilaran per l'Audiència un centenar de testimonis, la majoria agents dels Mossos, de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil, molts dels quals ja van declarar al Suprem fa uns mesos. Entre els noms més destacats hi ha el de Diego Pérez de los Cobos, coordiandor de l'operatiu policial de l'1-O, i Ferran López, mà dreta de Trapero i cap dels Mossos durant el 155. També declararà Montserrat del Toro, secretària judicial del jutjat 13 que va ser al Departament d'Economia el 20 de setembre. Albert Batlle, Joan Carles Molinero i Manuel Castellví també seran testimonis en aquest judici. 

Entre els testimonis també hi haurà alguns dels presos polítics, com Oriol Junqueras, Joaquim Forn o Jordi Sànchez, així com l'expresident Artur Mas, l'exconseller d'Interior Jordi Jané, l'exsecretari del Govern Joan Vidal de Ciurana i el responsable d'Interior quan es va aplicar l'article 155, Juan Antonio Puigserver. 

Protagonistes, delictes i penes

Josep Lluís Trapero

- Major dels Mossos d'Esquadra
- La seva advocada és Olga Tubau
- Acusat d'un delicte de rebel·lió, s'enfronta a onze anys de presó i onze d'inhabilitació absoluta

Teresa Laplana

- Intendent dels Mossos d'Esquadra
- La seva advocada és Olga Tubau
- Acusada d'un delicte de sedició, s'enfronta a quatre anys de presó, quatre d'inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu i cinc anys d'inhabilitació especial per treballar als Mossos.

Cèsar Puig

- Ex-secretari general del Departament d'Interior
- El seu advocat és Fermín Morales, que substitueix Jaume Alonso Cuevillas
- Acusat d'un delicte de rebel·lió, s'enfronta a onze anys de presó i onze d'inhabilitació absoluta. 

Pere Soler

- Exdirector dels Mossos d'Esquadra
- El seu advocat és Cristóbal Martell
- Acusat d'un delicte de rebel·lió, s'enfronta a onze anys de presó i onze d'inhabilitació absoluta. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació