Trapero i la policia republicana que no va ser

És un judici a les contradiccions i límits del procés: al major se'l va convertir en heroi malgrat que estava a punt per detenir el Govern. Avui també són notícia els pressupostos que Aragonès ha pactat amb els comuns i el temporal

20 de gener del 2020
Actualitzat a les 6:38h

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Judici al procés, segona part. A l'Audiència Nacional de Madrid comença avui la vista contra el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana i dos dels seus responsables polítics la tardor del 2017: Pere Soler i Cèsar Puig. La fiscalia rebaixarà la qualificació del delicte i la petició de penes i passarà de rebel·lió a sedició, d'acord amb la sentència que, contra el Govern, va dictar el Tribunal Suprem a l'octubre.

El que comença avui és també un judici a les contradiccions i els límits del procés. Contradiccions perquè el major Trapero, convertit a pesar seu en un heroi després dels atemptats del 17-A, no estava disposat a anar massa més enllà d'una aplicació molt moderada de la força per frenar el procés independentista. No hauria permès que se celebrés l'1-O perquè ja preveia que hi hauria violència i tenia un pla detallat per detenir, sense dubtar, Puigdemont i els seus consellers. Tot i això el president a l'exili, a la recerca d'un heroi que la premsa espanyolista i el seu silenci van acabar de construir després que se l'apartés el 27-O, li va oferir anar a les llistes de JxCat i se'l va provar de restituir en el càrrec.

El conseller Joaquim Forn acompanyava el procés tot i la seva prudència, però els Mossos, la majoria i la pràctica unanimitat dels seus comandaments, prioritzaven evitar el xoc amb l'Estat i no estaven disposats a assumir riscos per defensar una república que, en el moment clau, els polítics tampoc van intentar implantar malgrat haver-la proclamat. Si ho haguessin fet potser el fiasco hauria estat encara més gros.

El cos policial va prioritzar no posar-se en risc, ni personal ni col·lectiu. Això, malgrat tot, no ha impedit que, com us hem explicat, l'ombra del 155 sigui allargada i es faci notar ara en molts operatius -no només els relacionats amb el procés- i no ha estalviat un judici que pot tenir costos alts. El que s'hi escoltarà serà, segur, una altra galleda d'aigua freda per a l'independentisme perquè els equilibris polítics que es van fer al Suprem en aquest cas no es faran.

Seguint el judici des de l'Audiència Nacional a San Fernando de Henares hi haurà Bernat Surroca, el nostre redactor de tribunals. Però a la redacció avui estarem també molt pendents de l'acord de pressupostos, que presenten el vicepresident Pere Aragonès, la consellera Meritxell Budó i Jessica Albiach, dels comuns, i que inclouen un increment de 3.000 milions en la despesa i en partides com ara sanitat i cultura i més pressió fiscal a qui contamina i a les rendes altes. Els comuns els votaran i Ada Colau també tindrà pressupostos, en aquest cas gràcies a ERC i a JxCat (els nacionalistes ho anunciaran avui).

L'alcaldessa viu un moment políticament dolç. Després de tres anys sense comptes, els que coneixerem aquest matí poden ser el primer i darrer èxit d'un Govern que, enmig del marasme independentista, llisca cap a eleccions. He opinat de tot plegat en aquest article i ja hi ha qui es mou, com ara Damià Calvet.

També estarem molt pendents del temporal, que pot portar nevades a cotes baixes -amb les afectacions que implica-, pluges i fortes ventades. Ahir ja hi va haver algunes incidències. Us en tindrem al cas i al minut. Avui el Despertador és "de butxaca". Serà així tota la setmana, que encara no he pogut lliurar els dies de Nadal, que ja sabeu que va ser mogut!
 

Avui no et perdis

»Trapero afronta a l'Audiència Nacional el segon «round» del judici de l'1‑O; per Bernat Surroca.

»Opinió: «Sortir de la presó. Una nova fase»; per Oriol de Balanzó.

»Entrevista a Roger Torrent: «L'acord d'ERC i el PSOE no és com els que feia Convergència»; per Joan Serra Carné i Oriol March.

»Damià Calvet aspira a tot en el futur de JxCat; per Oriol March.

»Entrevista a Francesc Cabana: «La història no absoldrà Jordi Pujol»; per Pep Martí.

»L'ATM estudia fixar un recàrrec a l'IBI a tota Catalunya per finançar el transport públic; per Roger Tugas.

»Dades: el lloguer puja més als barris pobres de Barcelona i escanya els veïns de zones turístiques; per Roger Tugas.

»Diners o salut: la dicotomia enverinada de la Tarragona petroquímica; per Alba Domingo.

»La Veu de Nació: «Pressupostos i autodeterminació»; per Germà Capdevila.

»#els50noms: els Valls‑Taberner: banca, Opus i corona; per Miquel Macià i Pep Martí.

»Crònica: «Els dies que vindran» i «La hija de un ladrón» triomfen i es reparteixen els Gaudí; per Víctor Rodrigo.

»Opinió: «Incendis d’Austràlia, sisena generació»; per Montserrat Tura.

»La Pocmoderna surt de mare: «Maleïts polls»; per Elisenda Soriguera.

 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l