Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

la pocmoderna surt de mare

Maleïts polls

«La rumorologia opina que les escoles envien periòdicament el correu anunciant polls, però que sovint són alarmes per precaució. Us juro que el nostre avís era ben real»

per Elisenda Soriguera , 19 de gener de 2020 a les 16:48 |
Perquè realment els polls són fastigosos. I el procés per tractar-los és un pal. | ND
Posem-nos en situació. Tercer dia d'escola de grans. Debut oficial a P3. Moment d'il·lusió, de noves amistats, de noves aventures, de grans vivències... Preparats per viure-ho? Doncs només havien passat dos dies d'adaptació (és a dir, la criatura encara no havia estat ni un dia sencer a l'escola) i ja vam rebre el primer correu electrònic. El títol era prou curt i contundent: "Polls".

Té nassos que aquesta fos la primera comunicació via correu electrònic que ens arribés per part de la nova escola. A la xerrada de les portes obertes d'uns mesos abans, us asseguro que ningú ens havia dit que rebien als de P3 amb insectes. Se'ls devia passar per alt...


A partir d'aquí, el contingut de la lletra era l'habitual per aquests casos: explicava que hi havia alumnes amb polls i es demanava a les famílies que actuessin eficaçment. És a dir: revisar caps, aplicar productes, passar la pinteta maleïda i repetir el tractament al cap d'una setmana. Una batalla entre productes, xampús i locions, pintes i gorres d'hotel per exterminar visitants gens benvinguts.

A casa, els dos anys iniciàtics de socialització, a la llar d'infants, havien estat tranquils: el cap de la nostra filla havia decidit no sucumbir al poder dels polls, i no havíem patit aquesta visita. N'hi havia hagut en més d'una ocasió, però havíem fugit d'ells sempre. Així que amb la tranquil·litat habitual de qui està convençuda que el cabell fi de la seva filla no és prou sexy per aquests animalons, vam revisar el cap per confirmar que no, que a casa no érem amics seus. Primera prova escolar superada.


L'optimisme va caure en picat en la segona tongada de polls: aquest cop sí, poques setmanes després d'haver engegat la nova etapa, els enemics venien de visita. Fi del mite dels cabells repel·lents de polls de la filla. Cor trencat. Ésser en moviment localitzat, i a partir d'aquí, algun altre inquilí capil·lar. Visita rebuda: i quina mandra de visita. Però la mandra ràpidament es va convertir en picor al meu cap: sí, estimades, els polls van venir per la porta gran, i també van fer-me una inestimable visita. Un desastre.

Aquell record infantil d'un cap ple de vinagre i una gorra manllevat d'algun hotel fent la seva pròpia reacció química va tornar ràpidament al meu cervell. Mare i filla, les dues amb la gorra, lluitant contra aquests éssers. Per sort, sense vinagre pudent.


Perquè realment els polls són fastigosos. I les llémenes també. I el procés per tractar-los és un pal. Així que rentadores, locions i aventures per intentar exterminar els animalons saltaries. Sembla mentida que a aquestes alçades de la pel·lícula, encara estiguem mantenint aquestes batalles tan terrenals.

La rumorologia que envolta l'univers dels polls és divertida: n'hi ha que diuen que hi ha persones contractades per les farmacèutiques que es dediquen a anar per les escoles tirant polls als caps de les criatures. Ho fan per fer créixer imparablement tot el negoci de productes per exterminar-los, és clar. A mi em semblaria un ofici bastant curiós. M'imagino l'oferta: "es busca persona calba (per evitar contagi i que deixi la feina al cap de dos dies, sabeu?) per visitar les escoles i repartir animalons entre la quitxalla. Contracte temporal de setembre a juny. Jornada partida (de 8 a 9:30 i de 16:30 a 18:30). Sou a convenir". Temptador, no?

La rumorologia també opina que les escoles envien periòdicament el correu anunciant polls, però que sovint són alarmes per precaució i no basades en fets reals. Us juro que el nostre avís era ben real.

Però sigui cert o sigui mite, després de l'exterminació, a casa vam engegar una forta campanya de sensibilització per intentar no rebre més visites. Hem tirat gotetes d'oli essencial d'arbre de te a tots els xampús. Tenim un desenredant de cabell d'olor horrible per pentinar-nos i repel•lir els nostres enemics. També les locions a l'armari, per situacions on ja hagin aparegut. Periòdicament passem la pinteta màgica per revisar que no hi són. I després de l'ensurt de l'inici de curs, sembla que estem salvats.

Si hi ha una nova invasió, l'aprenentatge ha estat clau: a partir d'ara els tractaments a la criatura els farà el pare, que de cabell va menys ben servit que jo.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació