Roger Torrent: «L'acord d'ERC i el PSOE no és com els que feia Convergència»

Roger Torrent (Sarrià de Ter, 1979) ha estat un dels principals protagonistes de la legislatura. Escollit president del Parlament fa tot just dos anys, ha viscut des de dins el dia a dia d'una cambra que encara encara destil·la els records del referèndum de l'1-O, la declaració d'independència i els efectes del 155. Torrent, un dels dirigents d'ERC amb més projecció, ha estat sovint al centre del debat, ja fos per la investidura fallida de Carles Puigdemont, la suspensió dels diputats processats per rebel·lió o bé la judicialització de l'Estat contra els debats sobre l'autodeterminació. El seu nom prendrà rellevància quan el Tribunal Suprem, si així ho estima oportú, converteixi en ferma la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra.

En aquesta entrevista, Torrent repassa el context sorgit de la negociació entre el PSOE i ERC, analitza la relació entre els republicans i Junts per Catalunya (JxCat) a la cambra -sovint complexes- i anticipa com es rebrà els líders independentistes a finals de gener, que és quan tornaran a trepitjar el Parlament per primer cop des del 2017.

- El dia 28 de gener Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn seran al Parlament per comparèixer a la comissió de l'article 155. Com té previst rebre'ls?

- El Parlament rebrà amb els braços oberts els presos. És lògic que puguin venir. Estem esperant que ho puguin fer i, des de la perspectiva de la cambra, està tot a punt per rebre'ls amb els braços oberts.

- Ens hem d'imaginar, per tant, una rebuda protocol·lària dels presos?

- Sens dubte. Crec que és prou important el fet, és prou significatiu, com perquè la institució estigui a l'alçada.

- Aquest dilluns el vam veure abraçar-se amb Carles Puigdemont a Estrasburg en la seva estrena com a eurodiputat. Quina relació tenen, actualment?

- Una bona relació. No parlem diàriament, però sí que ho fem de tant en tant. Tenim una relació cordial. Segurament, hi ha punts de vista polítics segons els quals podem veure coses diferent, però hi ha una relació cordial que va més enllà de la que és habitual en les institucions que representem.

- Ara que ja no és diputat, té previst mantenir-hi el contacte?

- Sí, sí. Per descomptat. El president Puigdemont, ara eurodiputat, té un pes polític prou significatiu. Des del Parlament hem fet accions per defensar els drets dels presos i dels exiliats, no només com a diputats, i ho seguirem fent. Ho anirem reportant, explicant i compartint amb els afectats.

"Amb Carles Puigdemont no parlem diàriament, però sí que ho fem de tant en tant. Tenim una relació cordial"

- El 30 de gener farà dos anys de la investidura fallida de Puigdemont. Vist en perspectiva, creu que el Parlament es va equivocar en alguna cosa?

- El temps ha donat la raó a la coherència que en aquell moment vam tenir i que ha presidit, crec, la resta de decisions que hem anat prenent aquests dos anys. És a dir: les decisions que vam prendre en aquell moment no responien només a la situació específica d'una investidura, sinó que ja plantejava quina havia de ser la nostra actitud en totes les qüestions i passos de futur. Hem estat conseqüents i coherents amb allò. El temps ha demostrat la necessitat de prendre les decisions que vam prendre, i que responen a una lògica que hem anat aplicant i que és bona no només per a la institució i el país, sinó també per al moviment polític que representem.
 
- Per tant, dos anys després considera que no forçar la màquina va ser la decisió encertada.

- Ens hem de tornar a fer les preguntes d'aquell moment. La investidura seria efectiva o no? El president podria prendre possessió del càrrec, nomenar consellers i conselleres, i governar? Les respostes eren les que eren en aquell moment, i crec que avui són exactament les mateixes, si tenim en compte aquelles circumstàncies. L'actitud és la més intel·ligent i apropiada des del punt de vista d'avenç polític, que és del que es tracta.

- En aquell moment van evidenciar-se les primeres grans tensions entre JxCat i ERC. Se sent assenyalat per la formació de Puigdemont des d'aquell moment?

- En molts casos hi ha hagut una lògica més competitiva que cooperativa em l'àmbit independentista, i específicament a l'entorn dels partits polítics que avui el representem. Per a mi, això és un error. Es tracta d'avançar cap a un objectiu polític, de no de competir per un millor posicionament electoral, electoralista, per part dels partits independentistes. Això ho he notat personalment, és evident.

"Hi ha hagut una lògica més competitiva que cooperativa em l'àmbit independentista"

- I això, qui ho ha notat més és la mesa del Parlament?

- Qui ho ha pagat més és la imatge pública que hem projectat al moviment independentista. I això és molt rellevant. Sempre hem defensat que, per avançar, es requerien tres coses: una agenda republicana molt clara (quin país volem amb els nostres conciutadans), governar bé (que l'agenda s'apliqui i respongui a la necessitat de donar respostes concretes al moment que vivim) i explicar-nos molt millor. I això és evident que no ho hem fet prou bé. I, segurament, no ho hem fet prou bé perquè hi ha qui s'ha centrat més en mirar-se de reüll que en mirar endavant.

- La relació entre JxCat i ERC a la mesa del Parlament és sana, políticament?

- Ara seria absurd per part meva que negués que és evident que hi ha una situació complexa i unes relacions complicades. Això és habitual, d'altra banda. En totes les coalicions i els acords polítics amb diverses sensibilitats costa de trobar l'encaix i els consensos per avançar. A la mesa, segurament, és on s'ha evidenciat més aquesta lògica més competitiva que deia abans.

- Han acumulat polèmiques, des de la dels diputats suspesos fins a l'última d'aquesta setmana, quan han votat diferent els pressupostos del Parlament, que ara aniran al ple. Vostès es van abstenir i JxCat, Ciutadans i el PP van votar el mateix. Què va passar?

- La pregunta, en tot cas, és per què JxCat va aprovar uns pressupostos amb majoria alternativa, en aquest cas amb Ciutadans i PP. Vull ser especialment transparent i rigorós, i desdramatitzar la situació. Els pressupostos d'una institució no són una qüestió merament tècnica, sinó una declaració de principis polítics. Nosaltres defensàvem que hi hagués una partida per l'acció exterior del Parlament, a la qual hem destinat molts esforços els últims mesos i que ja ve de l'època de Carme Forcadell, i fruit d'això vam aconseguir que l'assemblea de parlaments francòfons se celebri el 2020 a Catalunya. És una gran oportunitat per explicar-nos al món, i era imprescindible una partida per poder-ho fer.

"Els pressupostos d'una institució com el Parlament no són una qüestió merament tècnica, sinó una declaració de principis polítics"

I hi ha una altra qüestió bàsica: el Parlament, fruit del quarantè aniversari de la recuperació de la cambra, puguem adreçar-nos a la ciutadania amb una campanya institucional per apropar-nos-hi. Que els ciutadans vegin que és útil. Aquestes dues partides eren importants, i també discutíem la necessitat d'incrementar el sou dels diputats. Com que les dues partides no hi eren i en canvi l'augment del sou sí, ens va semblar que el més honest des d'un punt de vista polític era abstenir-nos. No volíem impedir que s'aprovessin els pressupostos del Parlament, però aquests no eren els que reflectien les nostres prioritats polítiques. És una llàstima, perquè els dos pilars -obertura del Parlament a la ciutadania i acció exterior- els hem de defensar i formen part d'un objectiu polític que hauria de ser comú.
 
- La qüestió s'havia parlat abans de votar-la?

- Òbviament. Nosaltres intentem ser sempre rigorosos, i treballem els temes abans. Que els treballem de forma insistent no sempre vol dir que hi hagi acords, o que els socis polítics -JxCat, en aquest cas- votin en la mateixa línia que nosaltres defensàvem. Aquesta és la proposta que va portar el vicepresident Josep Costa a la mesa amb l'acord amb Ciutadans i PP. És absolutament respectable, els procediments són així i nosaltres vam votar a consciència.

- Hi va haver, per tant, una negociació amb paral·lel entre JxCat, Ciutadans i el PP?

- Les converses i negociacions del vicepresident Costa i de JxCat amb Ciutadans i PP les desconec. Els resultats són els que són. Que nosaltres feia setmanes i mesos que parlàvem dels pressupostos, segur. És la nostra feina.

- En altres paraules: està dient que el vicepresident Costa va ser deslleial al president del Parlament?

- El vicepresident Costa va preferir aprovar els pressupostos amb una majoria alternativa que no incloïa el president del Parlament.

"El vicepresident Costa va preferir aprovar els pressupostos del Parlament amb una majoria alternativa que no incloïa el president del Parlament"

- Vostès dos han tingut una relació complexa des que va arrencar la legislatura. A què ho atribueix?

- Ha estat complexa, però seria un punt infantil pensar que la situació política a la institució i al país tenen a veure amb els personalismes. Sempre he intentat evitar que les circumstàncies personals interferissin en les decisions estratègiques de país i com a moviment polític. Voldria pensar que, malgrat les relacions personals -ara parlem de dues persones concretes, però podríem parlar dels lideratges independentistes-, això no influeixi en les decisions esperables per part de la ciutadania.

- Abans parlàvem de la investidura fallida de Puigdemont, la qual cosa indica que ja fa dos anys que és al càrrec. Li agradaria repetir?

- Una reflexió prèvia. No soc president del Parlament perquè hagués estat esperant tota una trajectòria política per ser-ho. Soc president fruit de les circumstàncies, lamentables en bona part, perquè és fruit de la repressió que a uns quants ens toca fer un pas endavant. Fa dos anys no m'imaginava ser president del Parlament, i això culmina molt bona part de les meves inquietuds personals i del meu ego, que el satisfà. En tot cas, sempre he dit que estic a disposició d'ERC i d'Oriol Junqueras. En aquell moment em van demanar que fos president del Parlament. En el futur, escoltarem allò que em proposi el partit.
 
- A disposició del partit, també, per ser al Govern?

- A disposició del partit per allò que cregui el partit. No tinc cap aspiració ni cap expectativa, vull fer ben feta la meva feina, fer de president del Parlament, que és el que em toca en aquests moments. Els militants d'ERC som baules d'una cadena històrica, i ens toca jugar el paper que ens toca jugar en cada moment. Sabem que és la millor manera de tenir un servei al país.

- Al llarg d'aquests dos anys, com també ho va constatar la seva predecessora Carme Forcadell, la judicialització s'ha fet molt present al Parlament. Confia que el nou govern espanyol obrirà de debò una nova etapa i deixarà de presentar incidents d'execució quan es votin qüestions relacionades amb el procés?

- No és tant confiar, com si això fos fruit de l'atzar, sinó entendre que s'han de complir els compromisos.

- Existeix, per tant, el pacte amb el PSOE de no portar a la justícia el que surti del Parlament?

- La mesa de negociació i de diàleg inclou moltes qüestions. No només el reconeixement d'un conflicte polític, no només reconèixer l'altre -Pedro Sánchez busca data per trobar-se amb Quim Torra-, sinó que inclou una pota basada en la fi de la repressió i la desjudicialització de la política. Més enllà de decisions concretes, o de nomenaments específics com pot ser el cas de Dolores Delgado com a fiscal general de l'Estat, el que és cert és que hi ha d'haver un compromís executable per part del PSOE de treure el conflicte polític dels tribunals i portar-lo a la mesa de negociació política. Si de debò creuen que el conflicte s'ha d'abordar en termes polítics de diàleg entre les parts, això s'ha de demostrar. Per tant, nosaltres, que vam arribar a un compromís per encetar la legislatura, anirem comprovant si es va complint.

- Si el Parlament porta a votació una moció o proposta de resolució sobre l'autodeterminació, entenen que l'acord amb el PSOE implica que no el poden recórrer?

- L'acord és el que ha pogut llegir tothom. Hi ha un objectiu general molt determinat, que s'anirà concretant. Ja hem dit que no coartarem cap debat al Parlament, i serem molt conseqüents amb les nostres decisions. Com va fer la presidenta Forcadell, no censurarem res. El PSOE i el govern de coalició han de demostrar la voluntat desjudicialitzar la política, però no som ingenus. Com deia Oriol Junqueras, no és el mateix tenir el govern que manar. L'executiu de l'Estat es trobarà reticències per part de l'aparell de l'Estat que voldran obstaculitzar la via pactada, com ja vam veure amb la investidura. Caldrà valentia política i determinació per totes les parts. Assumim la mesa de diàleg perquè entenem que és l'única via, i assumim els costos polítics i electorals que això pugui comportar. El PSOE haurà de demostrar la seva posició. Si no se la creu, ERC en prendrà bona nota i la governabilitat de l'Estat acabarà influïda per l'actitud del govern en base a això.

- Vostè ja no tem per la seva possible inhabilitació?

- No és un tema de temença o no. Hem demostrat sobradament que, quan crec que una decisió és bona per avançar, la prenem més enllà de les derivades que pugui tenir, també des de la perspectiva judicial, encara que comporti querelles, denúncies o procediments. No és tant que jo pateixi per les conseqüències, sinó la meva actitud davant dels casos que es vagin donant. A ningú li hauria d'entrar al cap que es pugui posar a la presó la presidenta d'un Parlament per defensar els drets i les llibertats dels diputats, dels grups i dels seus representats.
 
- La carpeta més urgent que tenen ara al Parlament és la de Quim Torra després de la inhabilitació ordenada per la Junta Electoral Central (JEC). En quina situació legal es troba aquest cas al Parlament?

- Dimarts vam aprovar un informe dels lletrats que especifica el punt de vista del Parlament, que ha donat peu a un recurs al Suprem. Estem a l'expectativa que el tribunal resolgui el recurs i les cautelars que el president ha demanat. Jurídicament, estem a l'expectativa de veure què resol el tribunal.

- La setmana passada, la Junta Electoral Provincial va ordenar que s'expedissin les credencials del nou diputat, Ferran Mascarell. Aquestes credencials han arribat al Parlament? Ha de fer algun pas la cambra?

- La Junta Electoral determina que queda vacant un escó i concreta una nova credencial, una credencial que expedeix aquest organisme, però no hi cap membre de la llista de JxCat que ho reculli i ho traslladi al Parlament de Catalunya. Per tant, tenim la notificació del que ha decidit la Junta Electoral, però no tenim cap més constància concreta i material que això. D'altra banda, també s'han de clarificar situacions, perquè hi ha una confusió per part de la Junta Electoral. Si no m'erro, el diputat Ferran Mascarell substitueix el president Puigdemont. A principis d'aquesta setmana només ens va arribar un correu electrònic notificant el que he explicat. No tenim constància de res més ni cap credencial.   

- Ha garantit que en el proper ple Torra podrà votar. Hem d'entendre que el Parlament estarà desobeint o hem d'entendre una altra cosa?

- En primer lloc, he garantit que el president Torra podrà votar en el proper ple, però no perquè ho garanteixi jo amb una decisió arbitrària sinó perquè això és el que defensem jurídicament. És també el que ha defensat la majoria de la mesa del Parlament, que ha votat l'informe dels lletrats, que a la vegada documenta el nostre recurs. Defensem que el president Torra continua sent diputat a tots els efectes i, per tant, podrà votar en el ple de la setmana que ve. Però hi afegeixo una reflexió. Aquesta no és una defensa que fem picant-nos al pit i amb una retòrica grandiloqüent i pretesament èpica. És el que ens sembla jurídicament defensable, i el que protegeix millor els principis fonamentals del parlamentarisme i, específicament, els drets del conjunt dels diputats.

"Torra podrà votar en el proper ple Aquesta no és una defensa que fem picant-nos al pit i amb una retòrica grandiloqüent i pretesament èpica. És el que ens sembla jurídicament defensable"

- En aquesta ocasió, sí que ha tingut els lletrats al costat?

- Els lletrats han fet un informe que coincideix, efectivament, amb la visió que tenim nosaltres respecte al cas. Però, no només la majoria independentista de la mesa, perquè el PSC també hi ha votat a favor i els comuns, que no formen part de la mesa, també s'hi ha manifestat d'acord.

- La setmana passada vam conèixer que el Suprem no volia acceptar les mesures cautelaríssimes de la defensa del president Torra i va encetar el període de la mesures cautelars, sobre el qual divendres es va pronunciar la Fiscalia. En els propers mesos el Suprem s'haurà de pronunciar sobre la qüestió de fons, la condemna sobre la desobediència. Què farà el Parlament quan el Suprem dicti que és ferma la condemna del TSJC?

- No defujo cap de les més responsabilitats. Sé les que em pertoquen, fruit del càrrec i també de les circumstàncies polítiques que viu el país. No en defujo, en absolut. Crec que he demostrat que les afrontem a mesura que venen. Sobre aquesta situació en concret, no considero que sigui qüestió de posar tota la responsabilitat o pressió al Parlament.
 
- No creu que és el que està fent el president de la Generalitat?

- Parlo com a reflexió general.

- Vostè no té la sensació que el president de la Generalitat li posa pressió?

- El que estic dient és que fem una reflexió conjunta, que transcendeixi els partits polítics i que inclogui les pròpies institucions. No és una qüestió de la responsabilitat o la pressió al Parlament de Catalunya. La inhabilitació d'un president és prou greu políticament com perquè això no només es dirimeixi a la mesa del Parlament. Aquí hi ha d'haver una resposta política que vagi molt més enllà del Parlament i que inclou la majoria parlamentària i la majoria de Govern. Això no afecta només al Parlament, afecta també a la presidència de la Generalitat, afecta al Govern de la Generalitat. Hi haurà d'haver un pla d'acció política per com s'actua si es produeix aquesta circumstància.

"La inhabilitació de Torra? Aspiro a que siguem capaços de tenir una resposta política conjunta i a l'alçada, no només generar pressió al Parlament"

I, insisteixo, va molt més enllà de la responsabilitats que pugui tenir el Parlament. Aspiro a que siguem capaços de tenir una resposta política conjunta i a l'alçada, no només generar pressió al Parlament. Perquè aquí hi ha moltes altres preguntes que s'han de respondre en relació al Govern i com continua la legislatura. I aquestes preguntes no correspon respondre-les al president del Parlament i a la mesa sinó a la majoria política que dona suport al Govern.

- I el president i el Govern han respost les preguntes que li pertoquen?

- Potser encara no pertoca fer-les. El més sensat és anar responent en cada moment, perquè encara no hi ha una previsió certa del que pot passar. Seria precipitat avaluar públicament aquests escenaris. Em sembla que és lògic reclamar el que reclamo.

- Quan el president Torra, en una entrevista a Ràdio 4, i la portaveu del Govern, en una roda de premsa a Palau, diuen que el Parlament és l'encarregat d'executar o no la decisió del Suprem, la pregunta òbvia no és si la pressió recaurà en el Parlament?

- El Parlament no executa sentències. El Parlament es regeix per un reglament i, a la vegada, hi ha unes lleis que regulen la presidència de la Generalitat. Per tant, el que hem de fer és basar-nos en la nostra pròpia reglamentació i també, per la gravetat de les circumstàncies que es produirien, en l'agenda política que marqui la majoria a partir d'una decisió. Perquè no es tracta d'una decisió de la mesa del Parlament, com altres decisions quotidianes que es prenen, sinó que està en joc el futur polític del Govern. I, per tant, això transcendeix la responsabilitat que es vulgui centrifugar al Parlament.    
   
- Insistim. Quins mecanismes s'han de posar en marxa a nivell parlamentari si Torra és condemnat en ferm?

- No entraré a valorar cada pas concret perquè això s'haurà d'analitzar bé des d'un punt de vista jurídic, i també des d'un punt de vista polític. I crec que la filosofia d'actuació que hem demostrat fins ara és la bona, que ha estat anar afrontant les qüestions a cada moment, sense precipitar-nos. A vegades es van declaracions grandiloqüents que omplen tuits, però després, més enllà, no hi ha massa res. Crec que és més encertat fer-ho a la inversa: planificar bé, veure cap on anem i explicar-ho a la ciutadania. Ara estem molt centrats a defensar jurídicament els drets del diputat Torra. Hi ha una feina a fer des del punt de vista tècnic i jurídic, i també un procés de reflexió polític.

- En aquest procés de reflexió polític, valdria la pena convocar eleccions abans que el Suprem es pronunciés?

- La convocatòria d'eleccions és una competència exclusiva del president. Dit això, és cert que, en un marc de govern de coalició, aquest tipus de decisions s'haurien de prendre de manera negociada.  
 
- ERC considera que s'haurien de convocar eleccions abans que es produís la inhabilitació en ferm del president Torra?

- Hi ha d'haver un procés de reflexió que han de fer els partits, sense anticipar escenaris.

- I, seguint amb les preguntes sobre eventuals eleccions, es presentaria a unes hipotètiques primàries d'ERC, enfront Pere Aragonès, per optar a ser el candidat a la Generalitat?

- Com deia abans, estic sempre a disposició del partit i del president Oriol Junqueras, que és el candidat d'ERC. Hem decidit, com a partit, que fruit de les circumstàncies de repressió, Oriol Junqueras havia de ser el candidat a totes les eleccions. I això no és retòric. Intentem que sigui així. De fet, estem lluitant per aconseguir la immunitat al Parlament Europeu i, per tant, que pugui presentar-se a unes eleccions. No és ingenuïtat. Pensem que és qui millor representa els valors de partit. Dit això, jo sempre estic a disposició del partit i del que em demani Junqueras.

- Li diem perquè Junqueras ha ungit Pere Aragonès. Ho va expressar amb claredat en una entrevista a NacióDigital.

- Per sort i, com bé transmet Oriol Junqueras, a ERC hi ha molt talent per poder assumir les responsabilitats que facin falta. Pere Aragonès és un gran patrimoni del partit. Seria un gran candidat a allò que es proposi. A ERC tenim molt talent, també talent femení, que a vegades injustament no surt a les travesses i que és important que el reivindiquem.

- Quan arribin les eleccions catalanes ja haurà passat un temps de l'acord entre el PSOE i ERC per a la investidura de Pedro Sánchez. Si el pacte no acaba donant fruits, això els pot passar factura electoral?

- Si el pacte no dona fruits, passarà factura a la governabilitat de l'Estat. ERC ha estat molt clara en això. Nosaltres fèiem un acord de l'escepticisme i des de l'assumpció de les contradiccions inherents a la política. És molt fàcil quan no ets decisiu, no haver d'afrontar les contradiccions. I nosaltres, que sí que en som de decisius, hem hagut d'afrontar-les, assumir la situació i fer política. Hem fet un acord per a la investidura de Sánchez des de l'escepticisme, però també hem advertit que, si això no dona fruits, tindrà repercussió en la governabilitat de l'Estat i en la legislatura.   

"Hem fet un acord per a la investidura de Sánchez des de l'escepticisme, però també hem advertit que, si no dona fruits, tindrà repercussió en la governabilitat"

 
- Parla dels pressupostos generals de l'Estat?

- Parlo en general. En tot cas, el grup parlamentari a Madrid haurà d'anar prenent les decisions en funció del que vegi. Jo faig una reflexió global. A ERC no hem enganyat a ningú. Hem estat molt diàfans. Hem dit que només era un acord d'investidura, no és un acord de governabilitat habitual. No és un acord com els que feia Convergència en el seu moment, amb el PP o amb el mateix PSOE. És un acord puntual per a la investidura i tindrà recorregut o no en funció de l'actitud del govern espanyol.
 
- A ERC estan blindats davant l'argument, molt repetit a les xarxes, que han passat de declarar la independència a facilitar la presidència del govern espanyol a qui va col·laborar activament amb el PP per aplicar l'article 155?

- El que vull és guanyar. Soc aquí per fer política, i per aconseguir que guanyi l'objectiu que ha representat ERC al llarg de la història. Per tant, faig i fem col·lectivament el que ens sembla millor per guanyar. I ho fem més enllà del soroll, perquè si només ens fixéssim en el que es diu a Twitter, segurament prendríem males decisions. Si actuéssim en calent, prendríem decisions que segurament ens podrien donar molts retuits, però que ens hipotecarien el futur. A mi el que m'interessa és preguntar-me i respondre on vull que sigui el país d'aquí a quatre anys, no aquesta tarda. I no m'interessa que els meus passos estiguin centrats en com puc desgastar més l'altre actor de l'independentisme en lloc d'avançar. Pot haver-hi una part de l'independentisme que no acabi de comprendre això que diem a ERC, però també hi ha una altra part de la població que ens entén i que cada vegada és més sensible als missatges de l'independentisme.

- Amnistia i autodeterminació són les dues demandes que el Govern portarà a la mesa de partits. Hi ha marge negociador per abordar dues qüestions que el PSOE no vol acceptar, almenys en el curt termini?

- No hi ha limitacions a la mesa de diàleg. És legítim que el govern espanyol i el PSOE tinguin una proposta per a Catalunya. La nostra proposta és aquesta, que agrupa una gran majoria de la ciutadania. Seria incomprensible que nosaltres no ho defenséssim. I ho posarem sobre la taula. Un procés de negociació s'explica perquè cadascuna de les parts planteja el seu posicionament i, a partir d'aquí, s'ha de parlar.

- El PSOE pot plantejar un nou Estatut. Quan Pedro Sánchez diu que només es pot votar un acord que surti de la mesa, què es pot acabar votant?   

- La mesa ha de treballar. Si hi ha acord, es votarà. Si no hi ha acord, no es votarà. Ho hem explicat de manera molt oberta. La representació del Govern de la Generalitat hi anirà defensant una posició molt majoritària a la societat catalana, i que va més enllà de l'independentisme. Avui a Catalunya hi ha tres grans majories que són concèntriques: una d'independentista, una de sobiranista i una altra que vol la resolució democràtica del conflicte. Aquestes tres majories, cadascuna més gran que l'altra, hem de saber lligar-les i cosir-les. Hem de ser capaços de generar la posició més forta possible en la negociació.

"JxCat i la mesa de diàleg? Quan no ets decisiu, et pots permetre el luxe de no haver d'afrontar les contradiccions i no haver de ser proactiu"

- Com definiria l'actitud de JxCat en relació a la mesa de diàleg entre governs?

- Quan no ets decisiu, et pots permetre el luxe de no haver d'afrontar les contradiccions i no ser proactiu. L'acord de la mesa és el que volíem tots, no només ERC sinó el conjunt dels independentistes. El sit and talk és això. Doncs bé, ara tenim l'espai per asseure'ns i parlar. I el més sensat és l'actitud que té el Govern i el president Torra, de liderar i encapçalar la part catalana de la mesa de diàleg. Això és sensat i oportú. I, a partir d'aquí, treballarem.
 
- I què creu que ha canviat? El 2 de gener, el president Torra va dir al vicepresident Aragonès que no assumia el pacte d'ERC amb el PSOE per crear una mesa de diàleg.

- No ho sé. En tot cas, la que em sembla sensata és la posició actual del Govern. Seria una oportunitat perduda, que no ens podríem permetre, el fet de no aprofitar la mesa de diàleg. Hem estat reivindicant això durant anys. Ara que hi ha les circumstàncies polítiques per aconseguir que sigui factible, hem d'aprofitar-ho. Quin missatge estaríem enviant, no només a la nostra ciutadania sinó al conjunt de l'àmbit europeu, si ara que tenim una oportunitat no l'aprofitem. Quin sentit tindria deixar buidar la nostra cadira quan hem denunciat que a l'altra part l'havien deixat buida? No tindria cap sentit. I hem d'anar, amb una posició consensuada, però hi hem d'anar.