Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Sixena

La Caixa de Solidaritat continua sense resoldre el dilema de la fiança de Vila

L'exconseller de Cultura demana a l'entitat els 216.000 euros que li reclama el jutge per no haver lliurat a l'Aragó les 44 obres de Sixena

per NacióDigital , 17 de gener de 2020 a les 18:00 |
Santi Vila. | Adrià Costa
Continuen les discrepàncies a la Caixa de Solidaritat. El motiu? Decidir si cal pagar o no la fiança de 216.000 euros que el jutge reclama a Santi Vila pel cas Sixena, després que ahir transcendís que l'exconseller de Cultura havia demanat ajuda a l'entitat. Fonts consultades per NacióDigital admeten que a dia d'avui el debat sobre la qüestió està obert i s'ha decidit ajornar la decisió, que es pren per consens entre els cinc membres de la junta i els dos assessors, que formen part de l'ANC i Òmnium Cultural. 

Vila va demanar a la Caixa de Solidaritat el pagament de la fiança imposada pel jutjat número 3 d'Osca per no haver lliurat a l'Aragó les 44 obres d'art de Sixena del Museu de Lleida malgrat l'ordre judicial. L'entitat va admetre a través de Twitter que el cas és "controvertit": "Estem avaluant totes les raons". 
Segons el jutge, les fiances busquen "garantir les possibles responsabilitats" que se'ls puguin imposar. El mateix jutjat d'Osca va desestimar els recursos presentats Vila i l'exconseller Lluís Puig, en què sol·licitaven una rebaixa de la fiança imposada. A Puig, processat per la mateixa causa, el magistrat li demana 88.000 euros que ja va fer efectius abans d'interposar el recurs. Fonts properes a l'exconseller eviten concretar si va comptar amb el suport de la Caixa de la Solidaritat. "Sempre que he demanat ajuda a la Caixa de Solidaritat m'han ajudat", va dir Puig.




Polèmica a la xarxa


La petició de Santi Vila ha provocat polèmica a les xarxes socials i diversos usuaris han criticat que la Caixa de Solidaritat es plantegi pagar aquesta fiança. Entre els retrets hi ha qui acusa Vila de "traidor" i també qui assegura que els diners de l'entitat són només per a víctimes de la repressió. Vila va ser conseller de Puigdemont fins al dia 26 de setembre. Aquella nit, sabent que l'endemà es tiraria endavant la declaració d'independència al Parlament, va dimitir. L'exconseller va passar una nit a la presó i en va poder sortir sota fiança, i al judici del procés va ser condemnat per desobediència a una multa de deu mesos i un any i vuit mesos d'inhabilitació. 
 
Una desobediència "agreujada"

Els fets pels quals el jutge d'Osca va acordar l'obertura de judici oral contra Vila i Puig tenen el seu origen en la sentència del jutjat de primera instància 1 d'Osca del 8 d'abril del 2015 en què anul·lava les compravendes de les obres fetes per la Generalitat entre el 1983 i el 1992 i pel Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) el 1994.

La mateixa sentència recollia que les peces eren propietat de l'Ordre Santjoanista del Monestir de Sixena. L'11 de juny del 2015, el mateix jutjat ordenava l'execució provisional de la sentència i requeria el trasllat "immediat" de les 44 obres. La Generalitat, però, va recórrer totes les decisions judicials i va declarar la unitat de la col·lecció, quan Vila era conseller de Cultura.

És per això que l'acusació particular, a més de per desobediència, acusa Vila d'usurpació d'atribucions judicials. La "desobediència" de Vila va ser "intensa i agreujada", ja que no només va ser "passiva", deixant "d'atendre i complir els mandats judicials", sinó que va ser "preponderantment activa" i va intentar "obstaculitzar i posar traves" al compliment de la sentència, recull l'escrit de l'acusació particular.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació