Totes les fotos tenen el seu fotògraf!

Comprovo, estupefacte, que encara hi ha diaris –de paper i digitals- que no signen correctament les fotos que publiquen. Reben fotos d'editorials i serveis de premsa que, habitualment, s'esforcen a fer saber qui és el fotògraf i/o la procedència de les fotos i ells signen amb el nom del diari o escriuen "arxiu" i es queden tan amples. Hi ha ocasions en què la procedència es desconeix, en què no apareix el fotògraf al dors de la foto antiga, en què identificar la font original és molt complicat. Llavors sí que s'ha d'improvisar, sí que s'ha de deixar pendent l'atribució. Però quan aquesta està clara és un pecat no fer-ho.

Tinc al meu arxiu de documents quantitat de fotos fabuloses que no estan identificades amb el fotògraf que les va fer. Són fotos comprades en botigues de vell, mercats, fires, portals de col·leccionisme d'Internet. Els arxius dels diaris estan plenes de fotos que encara avui s'utilitzen sense miraments posant "arxiu". Per no parlar dels diaris que han tancat i els arxius s'han dispersat, s'han perdut, han acabat als encants.

He pensat en tot això per dos motius. Perquè fa tan sols dos dies una foto del grandíssim Antoni Bernad –perfectament identificada- ha estat signada "arxiu" en un diari de Madrid. I perquè he vist una foto de Pau Venteo –de l'agència Europa Press- reproduïda per tot Déu sense miraments, sense atribució, sense signatura.

A Twitter això passa constantment. És la foto de Jordi Cuixartfent amb els dits la be baixa de la victòria mentre puja al cotxe tot just sortir de Lledoners. He vist que el mateix fotògraf ha invertit part del seu temps en pentinar les xarxes i demanar la correcta atribució de la foto. Fins i tot li ha reclamat al propi president de la Generalitat, que en un altre tuit ha rectificat el seu error. Ho trobo perfecte. Les dues coses.

President, citi l'autor!