Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Dades

El lloguer puja més als barris pobres de Barcelona i escanya els veïns de zones turístiques

Set dels vuit barris on el preu creix més tenen salaris per sota la mitjana de la ciutat

per Roger Tugas Vilardell , 19 de gener de 2020 a les 13:24 |
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada barri, es desplega el seu nom, el cost del lloguer el tercer trimestre de 2019, els ingressos mitjans anuals d'una llar, el percentatge d'aquests que suposa un lloguer, i el nivell de renda relativa (mitjana de Barcelona=100). També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.

El cost dels lloguers a Barcelona és un problema. Ara bé, no ho és de la mateix magnitud arreu. Als barris més rics, l'esforç per pagar-lo és menor, ja que les rendes allí es disparen força més que els lloguers. En altres paraules: a les zones on la renda mitjana duplica la renda mitjana de la ciutat, el preu del lloguer no duplica el lloguer mitjà de la ciutat.


Això provoca que l'esforç que han de fer els barris humils en relació als seus ingressos sigui més alt, ja que allà on les rendes no arriben a la meitat de la renda mitjana barcelonina, els lloguers tampoc costen la meitat que el lloguer mitjà de la ciutat. I cada cop això va a més, ja que el preu de l'habitatge no creix de forma homogènia, sinó que ho fa més allà on era més baix -normalment, en barris pobres-, fet que provoca que les quantitats a pagar tendeixin a acostar-se arreu mentre, per contra, la desigualtat salarial es manté.

Així, dels 13 barris on, de mitjana, les llars han de dedicar menys del 27% dels ingressos al lloguer, 11 tenen rendes mitjanes superiors a la mitjana de la ciutat. On l'habitatge s'emporta un tros més petit del pastís salarial és un barri pobre, Torre Baró (22,9%), ja que allí el lloguer és força barat (461,5 euros, de mitjana), però tot seguit arriben Sant Gervasi-la Bonanova (ingressos 74 punts per sobre de la mitjana de la ciutat i s'hi destina el 23,8% d'aquests a pagar el lloguer) i les Tres Torres (els salaris més que dupliquen la mitjana). Sarrià i Sant Gervasi-Galvany són el sisè i setè barri on el lloguer s'endú menys renda.


Per contra, els únics quatre barris on més del 40% dels ingressos s'han de dedicar al lloguer estan força per sota de la renda mitjana de la ciutat. Es tracta del Gòtic (47,7% dels ingressos per pagar el lloguer), Sant Pere Santa Caterina i la Ribera (44,5%), la Barceloneta (44%) i el Raval (43,4%), on les llars tenen ingressos que equivalen, respectivament, al 73,1%, el 72,8%, el 65,5% i el 63,1% de la mitjana de la ciutat. Dels 15 barris on aquest percentatge és més elevat, de fet, 14 tenen rendes per sota de la mitjana barcelonina.

El següent mapa mostra quins barris estan per sota i per sobre de la mitjana pel que fa als ingressos per llar [veure requadre inferior pels detalls de com s'ha fet el càlcul] i, comparat amb el mapa inicial, és visualment fàcil d'observar com és precisament als més rics on el lloguer costa menys de pagar. Per contra, els barris més turístics del centre o de Poblenou, on majoritàriament les rendes estan per sota de la mitjana, és on costa més competir amb les places turístiques i mantenir la llar.

 

Aquesta tendència, a més, tendeix a accentuar-se. Tal com s'observa al tercer mapa, l'increment del preu del lloguer és més accentuat en aquestes mateixes zones turístiques i, en segona instància, en altres barris on les rendes mitjanes eren igualment baixes. En canvi, a bona part de Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts, el preu creix proporcionalment menys.

Una dinàmica que, mentre no es resolguin les desigualtats salarials, provocarà que els veïns de barris més pobres hagin de seguir dedicant proporcions més i més grans dels seus salaris a pagar el lloguer. Set dels vuit barris on el preu ha crescut més d'un 50% des de finals del 2014 fins al tercer trimestre de 2019 tenen ingressos per sota la mitjana.

Lloguers triplicats i duplicats

La situació és especialment pronunciada a Baró del Viver, un barri que no arriba al 60% de la renda mitjana de la ciutat i on quasi s'ha triplicat el lloguer en cinc anys. A Vallbona, amb uns ingressos equivalents al 61,7% de la mitjana barcelonina, el lloguer s'ha més que duplicat en aquest període. En canvi, als dos barris que dupliquen en renda la mitjana, les Tres Torres i Pedralbes, el lloguer només ha pujat un 23,3% i un 29,1%, respectivament, i són dos dels sis barris on s'ha encarit menys.
 
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada barri, es desplega el seu nom, el cost anual del lloguer des del quart trimestre de 2014 fins al quart trimestre de 2019, i el percentatge d'augment durant aquest període. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.

Tot això no treu, però, que els lloguers als barris rics segueixin sent, en termes absoluts, més cars que la mitjana de la ciutat. Als barris de Sarrià-Sant Gervasi i alguns de propers, tenen un cost superior als 1.000 euros mensuals, però també a la majoria de l'Eixample i Ciutat Vella, en aquest cas -sobretot pel que fa a Ciutat Vella- no de forma correlacionada amb els ingressos.

Per contra, a la major part de Nou Barris, el cost del lloguer no arriba als 700 euros, i en algunes zones d'Horta-Guinardó i Sant Andreu oscil·la entre els 700 i els 800 euros. En tot cas, com ja s'ha vist, les diferències de preu són menors que les diferències salarials, motiu pel qual l'habitatge ofega proporcionalment més les rendes baixes, sobretot quan també nota la pressió del turisme.
 
 
METODOLOGIA D'ANÀLISI
Les dades sobre el cost de l'habitatge i la seva evolució s'han extret de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. La renda mitjana de les llars, en canvi, s'ha obtingut de l'Atles de distribució de renda de les llars de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el qual ofereix informació com aquesta -incloent tots els ingressos de la llar, no només els salaris-, però per seccions censals. Per això, s'han hagut d'agrupar i ponderar les dades de les seccions censals en els respectius barris. Per fer-ho, la ponderació s'ha fet en funció de la població resident a cada secció censal, motiu pel qual la dada resultant de renda mitjana del barri és tan sols una aproximació. I és que aquest càlcul pressuposa que la proporció de llars en les seccions censals d'un barri és la mateixa que la de població resident, fet que incorpora cert error en els càlculs.

Altres estudis tenen en compte dades com la renda familiar disponible que calcula l'Ajuntament de Barcelona, l'altra xifra disponible sobre els recursos mitjans per barris. Tot i això, aquest és un indicador sintètic elaborat a partir d'altres variables que planteja dos problemes. Per una banda, s'ofereix només en termes relatius i no absoluts, és a dir, en relació a la renda familiar disponible mitjana de la ciutat, establerta en el 100. L'altra problemàtica -la principal-, és que, en l'elaboració d'aquesta variable, es "neteja" més el resultat per oferir un indicador que mostri la capacitat de consum i estalvi de les famílies, tenint en compte aspectes intangibles com el nivell d'estudis, però també l'impacte de la propietat d'un habitatge o el cost de la hipoteca o el lloguer. Posar en relació la renda familiar disponible i el cost del lloguer, per tant, implica computar dues vegades el lloguer, ja que aquest ja s'ha tingut en compte en el càlcul del primer indicador.

En tot cas, les dades d'aquest article no són incompatibles amb les d'altres estudis, sinó que suposa una altra aproximació a la qüestió de l'esforç per fer front al lloguer, partint d'unes altres variables -en el càlcul de la renda- i subjecte a uns altres marges d'error. De fet, cal tenir en compte també que les darreres dades de renda per secció censal disponibles a l'INE i que s'han usat per al càlcul són del 2016, motiu pel qual hi ha un decalatge de dos anys en posar-les en relació amb els lloguers.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació