Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Entrevista

La història del català que ho va deixar tot per ser solista al Cirque du Soleil

David Repullés, del Bages, considera que "la sort no existeix"

per Aina Font Torra , 17 de gener de 2020 a les 06:28 |
David Repullés, en plena actuació | CdS
Fa mig any, la vida de David Repullés va fer un gir de 180 graus. Quan faltava un mes perquè celebrés el seu 38è aniversari (el 4 d'agost), va rebre un correu electrònic que li ho va fer replantejar tot de dalt a baix: "Tenia una vida construïda a Catalunya; treballava de dissenyador gràfic al diari Ara, amb un sou fix, i també feia concerts amb els grups Filferro i La Banda del Coche Rojo i el Cor Lerània"; un modus vivendi que, assegura, "creia que ja no canviaria". I no pas perquè s'hagués resignat, sinó perquè ja li estava bé. Al cap i a la fi, tenia feina del que havia estudiat i la resta d'hores no laborals podia fer el que més li agradava: cantar amb tres formacions "brutals i on m'hi sentia súper bé".

Del Cor Lerània, de Barcelona, n'era membre des dels 18 anys. De fet, el seu director, Jordi Noguera, va ser professor de cant de Repullés durant molts anys: "Ha estat qui m'ha construït com a cantant; gràcies a ell he pogut arribar on soc", diu. Pel que fa al projecte Filferro, el compartia amb el també manresà Gerard Serra, i estava centrat en adaptar, al català i en acústic, temes clàssics i universals del pop rock. Amb La Banda del Coche Rojo -n'era el cantant- voltava per tot el territori oferint versions animades de cançons festives de totes les èpoques. Si bé amb totes dues formacions cobrava, la caixa que feia no li permetia dedicar-se completament a la música. Per això ho combinava amb la feina a l'Ara.


Tot va canviar amb aquell correu electrònic que va rebre el passat mes de juliol, i que li proposava d'encapçalar el paper de solista en l'espectacle Corteo de la mítica companyia Cirque du Soleil.

- Com és que tenien el seu contacte, la gent del Cirque du Soleil?


- Perquè feia dos anys, el 2017, vaig fer uns càstings per entrar a formar part de la companyia com a cantant.

- Actuar en un circ, encara que sigui fent de vocalista, no és el mateix que cantar en grup musical, per això...


- Sí. De fet, a banda d'estar amb Filferro, el Cor Lerània i La Banda del Coche Rojo, també havia fet teatre musical amb petites companyies, com El Triquet de Centelles, i era un món que em cridava molt l'atenció.

- I com van ser, aquests càstings que diu?

- El primer va ser online: l'únic que vaig haver de fer va ser enviar vídeos meus cantant peces del repertori d'algun dels espectacles de la companyia. Després d'aquest, al cap de poques setmanes es van posar en contacte amb mi per dir-me que havia passat la primera fase i que em citaven per fer una prova en directe a l'ESMUC de Barcelona.

"Al meu càsting, un dels membres del jurat es va posar a plorar a llàgrima viva"

- Això ja és tot un mèrit.

- Sí! Vaig estar molt content, i més encara quan em van dir que també havia passat el segon càsting.

- Què li van fer fer?

- Em van fer cantar, davant d'un jurat, les mateixes peces que havia enviat per correu, però en directe, i cuidant molt la interpretació. Va ser molt fort perquè fins i tot un dels membres del jurat es va posar a plorar a llàgrima viva.

- I després de superar aquesta segona fase, quin era el següent pas?

- No hi havia següent pas. A l'ESMUC mateix em van dir que m'inclourien dintre del banc d'artistes del Cirque du Soleil, i que quan tinguessin algun paper que lligués amb mi, que em trucarien o m'escriurien.

- L'espera es va fer llarga?

- Molt! Fins al punt que, pràcticament, me'n vaig oblidar. La veritat és que em pensava que m'arribarien propostes de seguida, i quan vaig veure que no, al començament em vaig desencantar una mica.


- El gran dia va arribar fa mig any.

- El correu que vaig rebre deia que s'havien quedat sense cantant per a l'espectacle Corteo, que en aquell moment estava rodant pels Estats Units, i que si m'interessava ser-ho, que els ho havia de confirmar al cap de vint dies com a màxim.

- Vint dies?

- Sí. Una bogeria. Menys de tres setmanes per decidir si ho deixava tot o no, perquè es veu que aquest espectacle es durà a terme fins al 2022, arreu del món. 

- Va dubtar?

- La veritat és que m'hi vaig llançar de cap. Van ser uns dies de molt moviment perquè també em vaig haver d'encarregar de buscar substituts per Filferro i La Banda del Coche Rojo, i dir al diari que marxava... Però tenia clar que havia de viure aquella oportunitat i no m'ho vaig pensar.

- I cap als Estats Units.

- No! Primer vaig estar tres setmanes a Mont-real assajant. Casualment, moltes de les peces que m'havia preparat pels càstings eren de l'espectacle Corteo, i algunes me les sabia de memòria i tot. Un cop vaig acabar les setmanes d'assajos llavors sí que vaig volar fins a Florida, que era on hi havia la resta de la companyia.

- Hi ha algun altre català o espanyol dintre de Corteo?

- Ara mateix no. Només jo. I mira que hi ha gent de 18 nacionalitats diferents! Però el cert és que hi ha molt moviment de gent, aquí: ara un marxa perquè ha trobat una feina, ara un altre se'n va perquè el canvien d'espectacle... forma part de l'aventura.

"Aquest 2020 estarem per Espanya, França, Bèlgica, Dinamarca, Àustria, Suècia, Anglaterra, Irlanda, Noruega, Finlàndia i Lituània"

- Quantes funcions ha fet, fins al moment?

- Des del 3 d'agost, que és quan vaig començar, i fins ara, ja en porto 130. De mitjana en fem set cada setmana. El que fem són estades setmanals a cada ciutat: el dilluns arribem, el dimarts es munta tot i dimecres, dijous, divendres, dissabte i diumenge actuem. Els tres primers dies normalment fem una funció i el cap de setmana, dues.

- Cada setmana a una ciutat diferent... deu estar viatjant més que mai, no?

- Completament.

- I el que li queda, encara.

- Sí! Aquest 2020 estarem per Espanya, França, Bèlgica, Dinamarca, Àustria, Suècia, Anglaterra, Irlanda, Noruega, Finlàndia i Lituània.

- Vida nòmada completament.

- Oi tant! I m'encanta! De fet, internament tenim una pàgina web que es diu Nomada, en la qual hi hem d'anar apuntant tots els països per on passem, per tema de vises i permisos.

- Quants músics hi ha, a Corteo?

- Som dos cantants (una noia i jo) i sis instrumentistes. 

- Que hagi arribat on ho ha fet, ha estat perquè la sort hi ha jugat un paper important o perquè ha estat molts anys treballant?

- Justament, fa pocs dies, parlant amb un amic, dèiem que la sort no existeix; al final, ets tu qui estàs movent fils (conscient o inconscientment), i tot el que et passa és perquè tu, abans, has fet coses que han aplanat el camí. Crec que tots aquests anys que he estat cantant per aquí i per allà i picant pedra, m'han servit per escampar llavors. Ara, una d'aquelles llavors que vaig llançar ha donat els seus fruits. Projectar objectius és bàsic. No crec que sigui just i encertat deixar-ho tot en mans de la sort.
 

David Repullés (dret, a la dreta), durant una escena de l'espectacle 'Corteo' Foto: Steven Hendrix

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació