Cuixart i el diàleg

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Els últims cinc dies han respost a una setmana prototípica del procés, amb protagonisme de tots els actors. Dilluns, escenificació de la fràgil unitat independentista a Estrasburg en la jornada de la gran victòria de Carles Puigdemont, l'accés a l'escó al Parlament Europeu. Dimarts, picabaralla entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC al Parlament pel pressupost de la cambra. Dimecres, projecció d'escenari electoral a Catalunya, amb missatge inclòs del Govern, i cimera de partits i entitats independentistes amb disparitat de posicions. Dijous, ganivets al Poder Judicial amb la Fiscalia i el tracte al procés com a protagonistes de fons. I, aquest divendres, una nova convocatòria de la taula de partits catalans per enfocar el diàleg. Un trobada amb regust dolç, per la imatge de Jordi Cuixart fora de la presó.

La reunió programada per aquesta tarda al Palau de la Generalitat serà un assaig de la mesa de diàleg entre governs pactada entre ERC i el PSOE, i que s'hauria posar en marxa en les pròximes setmanes. I, com acostuma a passar en els assajos, no tot serà perfecte. Era coneguda l'absència del PP i Ciutadans, però a la cimera tampoc hi serà la CUP, escèptica amb l'etapa de diàleg que diu voler obrir Pedro Sánchez. La resta de grups parlamentaris que hi assistiran -ERC, JxCat, PSC i Catalunya en Comú- presenten receptes diferents per afrontar el diàleg, així com solucions divergents al conflicte. L'autodeterminació, per exemple, no genera una adhesió unànime. Dimecres els comuns van quedar exclosos de la taula de treball a Palau, de composició exclusivament independentista.

Quim Torra, que presidirà la nova trobada després que el 2 de gener no assumís la mesa de negociació amb l'Estat que li va plantejar Pere Aragonès perquè creia que li pertocava liderar-la, ha avançat als partits que avui vol debatre "la situació entre Catalunya i Espanya" i "els mecanismes de resolució del conflicte polític i de la repressió". La terminologia no és compartida pel PSC. Però els socialistes, que ara mostren un perfil més receptiu per ajudar Sánchez a encaminar la legislatura, ja han avançat que estan disposats a cercar acords que siguin traslladables a la negociació entre governs. 

Si ens remetem als discursos dels partits, el consens serà complicat, per no dir impossible. Però el repte dels mesos que venen és precisament enfangar-se en el diàleg, amb cintura. Ho subscriu Jordi Cuixart, que determinat en l'objectiu de l'exercici de l'autodeterminació, sempre ha advocat per abanderar l'"oferta de diàleg permanent" amb l'Estat. Així s'ha expressat en més d'una ocasió quan ha parlat des de la presó. Quina oportuna coincidència que la posada en marxa dels mecanismes del diàleg s'encavalqui amb la sortida de la presó del president d'Òmnium. Cuixart, que aquest dijous al vespre va encetar un permís penitenciari de 48 hores, dormirà per primer cop a casa des del 16 d'octubre de 2017.
 

---

Avui no et perdis

»El Poder judicial aprova dividit el nomenament de Delgado com a fiscal general de l'Estat; per Bernat Surroca.

»El Síndic demana l'amnistia per als presos polítics i derogar el delicte de sedició; per Bernat Surroca.

»La negociació entre PSOE i ERC no va desgastar cap dels actors, segons el CIS; per Roger Tugas.

»El cas Gallardo: tres mesos empresonat per protestar contra la sentència del procés a Madrid; per Andreu Merino.

» Madrid posa l'ull sobre el Mobile World Congress: «El volem»; per Víctor Rodrigo.

» Opinió: «Fer-se il·lusions amb Delgado»; per Oriol March.

» Opinió: «Carta col·lectiva 'reloaded'»; per Manuel Lucas.
 

---

 El passadís

Després que la Generalitat mantingués el criteri de les presons i classifiqués els líders independentistes en segon grau -i no en tercer grau-, Jordi Turull va queixar-se explícitament d'una decisió imputada a la conselleria de Justícia, governada per ERC. "M'han imposat el segon grau. No es pot repicar i anar a processó", va dir Turull a Twitter, en un missatge dirigit als republicans. El seu advocat, Jordi Pina -que també ho és de Jordi Sànchez i Josep Rull-, també va criticar obertament la decisió. Pina va ser dimarts a Lledoners per conversar amb els seus clients i ahir ja va obrir la porta a un canvi de rumb en l'estratègia.La defensa de Sánchez, Turull i Rull ja no recorrerà la decisió del segon grau i optarà per explorar la via de l'article 100.2 del reglament penitenciari, que permet sortir de la presó per treballar o fer tasques de voluntariat. Les diferències entre JxCat i ERC també arriben a la gestió dels beneficis penitenciaris dels presos polítics.

Vist i llegit

El relleu d'Ernesto Valverde a la banqueta del Barça ha evidenciat que l'escassa definició del projecte esportiu de la directiva de Josep Maria Bartomeu. El club va encadenar les negatives de Xavi i Koeman, es va plantejar recórrer a Pochettino i es va acabar decidint per Quique Setién, un tècnic fidel al mètode Cruyff que no ha guanyat títols però que estima el model. El temps dirà si Setién se'n surt -el següent a quedar assenyalat serà el president-, però avui es tracta de posar llum als detalls del serial de l'última setmana. I, probablement, qui ha reconstruït amb més precisió l'espectacle grotesc de l'escarni públic a Valverde han estatEmilio Pérez de Rozas i Albert Guasch a les pàgines d'El Periódico. El text aporta detalls de la resignació de l'entrenador destituït i de la indefinició d'una directiva abocada a la improvisació. La roda de premsa de presentació de Setién ho va constatar. No us perdeu l'article.

 El nom propi

Nigel Farage va viure aquest dijous el seu últim ple al Parlament Europeu. El Brexit comportarà una reformulació dels escons de l'Eurocambra per la marxa dels 72 eurodiputats britànics, cap de tan bel·ligerant amb la Unió Europea com el líder de l'UKIP. Farage ha estat la cara del trencament del Regne Unit amb el continent i aquesta setmana s'ha acomiadat conscient que el seu adeu sintetitza la victòria dels euroescèptics, que es consumarà l'últim dia d'aquest mes de gener. I Farage està disposat a celebrar-ho. De fet, en el seu compte de Twitter promociona una festa el 31 de gener a Parliament Square, davant de Westminster.

 Els imperdibles

La gala de la dotzena edició dels Premis Gaudí de l'Acadèmia del Cinema Català, que es farà diumenge, ja ha aconseguit un objectiu encomiable: la paritat absoluta en les nominacions. La hija de un ladrón -aquí en teniu la crítica- és la pel·lícula que té més opcions d'emportar-se premis, amb 13 nominacions. També aspiren a guardons dos films que faran el salt als Goya: Els dies que vindran, de Carlos Marqués-Marcet, i La innocència, de Lucía Alemany. A NacióDigital us explicarem àmpliament tots els detalls de la nit del cinema català.

Si voleu treure rendiment a dissabte i diumenge, estigueu atents a les recomanacions d'Arnau Urgelli Vidal, que us proposa que visiteu l'exposició Bocaccio. El temple de la Gauche Divine, comissariada pel company Toni Vall, i que no deixeu escapar el 24è Circ d'Hivern a l'Ateneu Popular 9 Barris de Barcelona. Al diari tambérecuperem la periodicitat de la secció de sèries de Víctor Rodrigo,que aquest divendres us planteja explorar dues sèries més que valen la pena: The New Pope (HBO) i Little America (Apple +). Bon cap de setmana!  

 ​