16
de gener
del
2020
Actualitzat
a la
13:41h
El Congrés no hauria canviat la composició que va sortir dels comicis del 10-N si s'haguessin repetit les eleccions durant les negociacions de la investidura. Així ho assenyala el baròmetre post-electoral del CIS, segons el qual tots els partits haguessin repetit pràcticament els resultats i, per tant, les converses entre PSOE i ERC no haurien desgastat cap dels partits implicats.
Les enquestes del baròmetre van fer-se entre el 29 de novembre i el 19 de desembre, abans de l'acord per a la investidura i just fins la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la immunitat d'Oriol Junqueras, motiu pel qual l'impacte d'aquests aspectes rellevants no estarien recollits en el sondeig. Sigui com sigui, sí que s'havia fet públic el preacord entre PSOE i Podem i els republicans apuntaven com l'única via per aconseguir els suports per elegir Sánchez.
Els resultats del baròmetre tornen a situar els socialistes com a clars guanyadors, amb el 28,3% dels vots (sols tres dècimes més que el 10-N), per davant del PP, amb el 20% (vuit dècimes menys). Vox tornaria a ser tercera força, amb el 15,2% (una dècima més), Unides Podem quedaria per darrere, amb el 12,8% (una dècima menys). Pràcticament són tots els mateixos resultats que en els comicis, però Cs és qui més varia, caient del 6,8% al 5,6%, a prop d'anar-se'n al grup mixt. ERC, JxCat i la CUP repetirien exactament els resultats: 3,6%, 2,2% i 1%, respectivament.
Pel que fa al pes que va tenir el procés català a l'hora de decidir el vot, un 24,2% dels enquestats va admetre que va tenir algun pes a l'hora de decidir el seu vot, però el 75,3% ho nega. Quasi la meitat dels que afirmen que els va influir, però, assenyalen que ho va fer per ratificar l'opció que ja tenien, mentre que la resta es divideixen en parts quasi iguals entre els que van canviar per votar un partit independentista o defensar del diàleg i els que van passar a fer-ho per opcions enfrontades més clarament a l'autodeterminació.
Sigui com sigui un 30,2% afirma que la temàtica més debatuda en campanya va ser la qüestió territorial o Catalunya, però tan sols el 12% creu que aquesta sigui una de les tres problemàtiques principals de l'Estat. Encapçalen aquest rànquing l'atur (57,4%), els polítics i partits en general (49,5%), els problemes econòmics (30,5%) i la corrupció i el frau (20,7%).
L'exhumació de les restes de Francisco Franco encara van tenir menys pes a l'hora de decidir el vot, ja que van influir al 5,7% dels enquestats (a Catalunya, tan sols a l'1,5%). Igualment, només un 2,2% va canviar el sentit del vot després del debat electoral (4,2%, si es té en compte només als que el van veure), el qual va tenir per vencedor Pablo Iglesias (23,3%), destacat per davant de Sánchez (15,3%), Santiago Abascal (14,7%), Pablo Casado (9,4%) i Albert Rivera (4,2%).
El líder espanyol més valorat, en tot cas, és Sánchez (4,1, en una escala d'1 a 10), seguit de prop per Casado i Inés Arrimadas (3,6), Iglesias (3,5), Alberto Garzón (3,4), Íñigo Errejón (3,3) i Abascal (2,8). En canvi, el més valorat a Catalunya és Iglesias (4,5), per davant de Sánchez (4,1), Garzón (4), Errejón (3,8) Casado (2,5), Arrimadas (2,4) i Abascal (1,7).
Les enquestes del baròmetre van fer-se entre el 29 de novembre i el 19 de desembre, abans de l'acord per a la investidura i just fins la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la immunitat d'Oriol Junqueras, motiu pel qual l'impacte d'aquests aspectes rellevants no estarien recollits en el sondeig. Sigui com sigui, sí que s'havia fet públic el preacord entre PSOE i Podem i els republicans apuntaven com l'única via per aconseguir els suports per elegir Sánchez.
Els resultats del baròmetre tornen a situar els socialistes com a clars guanyadors, amb el 28,3% dels vots (sols tres dècimes més que el 10-N), per davant del PP, amb el 20% (vuit dècimes menys). Vox tornaria a ser tercera força, amb el 15,2% (una dècima més), Unides Podem quedaria per darrere, amb el 12,8% (una dècima menys). Pràcticament són tots els mateixos resultats que en els comicis, però Cs és qui més varia, caient del 6,8% al 5,6%, a prop d'anar-se'n al grup mixt. ERC, JxCat i la CUP repetirien exactament els resultats: 3,6%, 2,2% i 1%, respectivament.
Pel que fa al pes que va tenir el procés català a l'hora de decidir el vot, un 24,2% dels enquestats va admetre que va tenir algun pes a l'hora de decidir el seu vot, però el 75,3% ho nega. Quasi la meitat dels que afirmen que els va influir, però, assenyalen que ho va fer per ratificar l'opció que ja tenien, mentre que la resta es divideixen en parts quasi iguals entre els que van canviar per votar un partit independentista o defensar del diàleg i els que van passar a fer-ho per opcions enfrontades més clarament a l'autodeterminació.
Sigui com sigui un 30,2% afirma que la temàtica més debatuda en campanya va ser la qüestió territorial o Catalunya, però tan sols el 12% creu que aquesta sigui una de les tres problemàtiques principals de l'Estat. Encapçalen aquest rànquing l'atur (57,4%), els polítics i partits en general (49,5%), els problemes econòmics (30,5%) i la corrupció i el frau (20,7%).
L'exhumació de les restes de Francisco Franco encara van tenir menys pes a l'hora de decidir el vot, ja que van influir al 5,7% dels enquestats (a Catalunya, tan sols a l'1,5%). Igualment, només un 2,2% va canviar el sentit del vot després del debat electoral (4,2%, si es té en compte només als que el van veure), el qual va tenir per vencedor Pablo Iglesias (23,3%), destacat per davant de Sánchez (15,3%), Santiago Abascal (14,7%), Pablo Casado (9,4%) i Albert Rivera (4,2%).
El líder espanyol més valorat, en tot cas, és Sánchez (4,1, en una escala d'1 a 10), seguit de prop per Casado i Inés Arrimadas (3,6), Iglesias (3,5), Alberto Garzón (3,4), Íñigo Errejón (3,3) i Abascal (2,8). En canvi, el més valorat a Catalunya és Iglesias (4,5), per davant de Sánchez (4,1), Garzón (4), Errejón (3,8) Casado (2,5), Arrimadas (2,4) i Abascal (1,7).