18
de gener
del
2020
Actualitzat
a les
22:34h
"Està còmoda, molt còmoda". Col·laboradors d'Ada Colau descriuen el moment polític que es respira als despatxos d'alcaldia en els primers dies del 2020, encetats amb la configuració del nou govern espanyol, de melodia agradable per als comuns. L'alcaldessa ha encetat l'any amb un canvi d'escenari a l'Estat que li facilita desplegar objectius programàtics, a Madrid i Barcelona, perquè alguns estan vinculats a canvis legislatius a l'Estat i d'altres depenen d'aliances polítiques a l'Ajuntament que ara són més factibles.
Després d'un 2019 complex, amb una investidura discutida pel suport extern de Manuel Valls, un inici de mandat agitat -la seguretat va ser el debat estrella- i els carrers inflamats per la sentència del Tribunal Suprem, Colau troba avui el terreny aplanat i es disposa a marcar perfil polític.
La felicitat política de l'alcaldessa es palpa i contrasta amb la incomoditat transmesa en la investidura i les setmanes posteriors. Els barcelonins, de fet, la van suspendre per primer cop en l'últim baròmetre municipal del 2019. El context, però, ha fet un tomb. El govern de coalició de comuns i el PSC a la capital catalana té ara un executiu germà a Espanya. I Colau espera receptivitat de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias en reformes tan rellevants com la regulació estatal del preu dels lloguers, una promesa que el líder del PSOE va fer a l'alcaldessa i que fins ara no ha complert.
El programa de govern firmat pels socialistes i Unides Podem recull l'objectiu de posar fre als increments "abusius" dels preus del lloguer. El compromís sembla fet a mida de Barcelona, perquè especifica que es permetrà als ajuntaments regular els increments en les zones prèviament declarades tenses. Colau també vol fer camí en l'agenda climàtica, una altra matèria de la qual ha fet bandera. Ha posat en marxa la Zona de Baixes Emissions, i aquesta setmana ha presentat la declaració d'emergència climàtica, després de mesos de contacte amb agents socials, i ha obert discussió amb Aena per l'ampliació de l'aeroport del Prat, a qui retreu la contradicció entre reduir emissions i planificar ampliacions.
L'alcaldessa entén que s'ha d'aprofitar les coordenades favorables i s'ha implicat en la composició del govern espanyol. Als comuns, per l'aliança amb Iglesias, els pertocava una cadira i va ser l'alcaldessa qui va fer l'oferiment a Manuel Castells, nou ministre d'Universitats. Acompanyada per Castells, Colau va seguir des de la tribuna del Congrés la investidura de Sánchez, facilitada per ERC. Els republicans, que van guanyar-li les eleccions a Barcelona i després es van sentir ultratjats quan van comprovar que Ernest Maragall perdria l'alcaldia, han passat d'adversaris a aliats. El rumb pragmàtic fixat pels republicans i l'etapa de diàleg que volen obrir amb el PSOE encamina altres enteses.
L'alcaldessa manté una relació cordial amb Pere Aragonès, més que no pas amb Quim Torra, amb qui es limita al contacte protocolari. Potser l'expressió més clara d'aquesta distància es va fer evident el 19 d'octubre, quan Colau va desestimar assistir a reunió a Palau convocada per Torra amb els alcaldes de la capitals de demarcació per instar Sánchez a obrir una negociació amb la Generalitat després de la sentència del Suprem i en plenes protestes ciutadanes. L'alcaldessa, que ja havia mantingut un contacte privat amb el president, va ser advertida que la compareixença posterior ja tenia un missatge cuinat. L'avís el va rebre de les pròpies files, però també de dirigents independentistes coneixedors de l'activitat al Govern i allunyats de l'estratègia de Palau.
El paper negociador de Jordi Martí
La relació amb ERC ha millorat. No és estrany, doncs, que Colau hagi encarrilat l'aprovació dels pressupostos per la via ordinària per primer cop des del 2015. Tampoc és cap sorpresa que els comuns hagin arribat a un acord amb Aragonès en matèria fiscal que ha de desembocar amb l'aprovació dels pressupostos al Parlament. El nom que més ajuda Colau a fixar rumb, teixir complicitats i orientar l'estratègia dels comuns és Jordi Martí, regidor de Presidència i coordinador del govern municipal. "Ell és l'encarregat de fer la maionesa", sostenen fonts pròximes a l'alcaldia.
Aquest divendres mateix Colau li va agrair en públic el seu esforç negociador per fer possibles els pressupostos municipals. La influència de Martí fins i tot arriba al grup parlamentari dels comuns. Que és un negociador hàbil ho subscriuen diverses veus al a l'Ajuntament. "Vostè i jo tenim una trajectòria que fa difícil fer creure que estem gaire distants", li va dir Martí a Maragall el 13 de novembre de 2019 en una comissió municipal, quan ERC es va abstenir en la tramitació inicial dels pressupostos. Des de llavors, va llaurar l'acord amb els republicans per poder aprovar els comptes.
Els comuns fa temps que, en públic i en privat, pressionen ERC per obrir una etapa de noves aliances a Catalunya, que passa per una convocatòria electoral llargament reclamada. L'estratègia, sostenen, no és incompatible amb la validació dels pressupostos que tenen entre mans. Anhelen un govern d'esquerres també a la Generalitat, de reminiscències tripartites, ara que la boira de la tardor de l'any passat s'ha dissipat. Colau viu un moment de felicitat política i mira endavant.
Després d'un 2019 complex, amb una investidura discutida pel suport extern de Manuel Valls, un inici de mandat agitat -la seguretat va ser el debat estrella- i els carrers inflamats per la sentència del Tribunal Suprem, Colau troba avui el terreny aplanat i es disposa a marcar perfil polític.
La felicitat política de l'alcaldessa es palpa i contrasta amb la incomoditat transmesa en la investidura i les setmanes posteriors. Els barcelonins, de fet, la van suspendre per primer cop en l'últim baròmetre municipal del 2019. El context, però, ha fet un tomb. El govern de coalició de comuns i el PSC a la capital catalana té ara un executiu germà a Espanya. I Colau espera receptivitat de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias en reformes tan rellevants com la regulació estatal del preu dels lloguers, una promesa que el líder del PSOE va fer a l'alcaldessa i que fins ara no ha complert.
El programa de govern firmat pels socialistes i Unides Podem recull l'objectiu de posar fre als increments "abusius" dels preus del lloguer. El compromís sembla fet a mida de Barcelona, perquè especifica que es permetrà als ajuntaments regular els increments en les zones prèviament declarades tenses. Colau també vol fer camí en l'agenda climàtica, una altra matèria de la qual ha fet bandera. Ha posat en marxa la Zona de Baixes Emissions, i aquesta setmana ha presentat la declaració d'emergència climàtica, després de mesos de contacte amb agents socials, i ha obert discussió amb Aena per l'ampliació de l'aeroport del Prat, a qui retreu la contradicció entre reduir emissions i planificar ampliacions.
L'alcaldessa entén que s'ha d'aprofitar les coordenades favorables i s'ha implicat en la composició del govern espanyol. Als comuns, per l'aliança amb Iglesias, els pertocava una cadira i va ser l'alcaldessa qui va fer l'oferiment a Manuel Castells, nou ministre d'Universitats. Acompanyada per Castells, Colau va seguir des de la tribuna del Congrés la investidura de Sánchez, facilitada per ERC. Els republicans, que van guanyar-li les eleccions a Barcelona i després es van sentir ultratjats quan van comprovar que Ernest Maragall perdria l'alcaldia, han passat d'adversaris a aliats. El rumb pragmàtic fixat pels republicans i l'etapa de diàleg que volen obrir amb el PSOE encamina altres enteses.
L'alcaldessa manté una relació cordial amb Pere Aragonès, més que no pas amb Quim Torra, amb qui es limita al contacte protocolari. Potser l'expressió més clara d'aquesta distància es va fer evident el 19 d'octubre, quan Colau va desestimar assistir a reunió a Palau convocada per Torra amb els alcaldes de la capitals de demarcació per instar Sánchez a obrir una negociació amb la Generalitat després de la sentència del Suprem i en plenes protestes ciutadanes. L'alcaldessa, que ja havia mantingut un contacte privat amb el president, va ser advertida que la compareixença posterior ja tenia un missatge cuinat. L'avís el va rebre de les pròpies files, però també de dirigents independentistes coneixedors de l'activitat al Govern i allunyats de l'estratègia de Palau.
El paper negociador de Jordi Martí
La relació amb ERC ha millorat. No és estrany, doncs, que Colau hagi encarrilat l'aprovació dels pressupostos per la via ordinària per primer cop des del 2015. Tampoc és cap sorpresa que els comuns hagin arribat a un acord amb Aragonès en matèria fiscal que ha de desembocar amb l'aprovació dels pressupostos al Parlament. El nom que més ajuda Colau a fixar rumb, teixir complicitats i orientar l'estratègia dels comuns és Jordi Martí, regidor de Presidència i coordinador del govern municipal. "Ell és l'encarregat de fer la maionesa", sostenen fonts pròximes a l'alcaldia.
Aquest divendres mateix Colau li va agrair en públic el seu esforç negociador per fer possibles els pressupostos municipals. La influència de Martí fins i tot arriba al grup parlamentari dels comuns. Que és un negociador hàbil ho subscriuen diverses veus al a l'Ajuntament. "Vostè i jo tenim una trajectòria que fa difícil fer creure que estem gaire distants", li va dir Martí a Maragall el 13 de novembre de 2019 en una comissió municipal, quan ERC es va abstenir en la tramitació inicial dels pressupostos. Des de llavors, va llaurar l'acord amb els republicans per poder aprovar els comptes.
Els comuns fa temps que, en públic i en privat, pressionen ERC per obrir una etapa de noves aliances a Catalunya, que passa per una convocatòria electoral llargament reclamada. L'estratègia, sostenen, no és incompatible amb la validació dels pressupostos que tenen entre mans. Anhelen un govern d'esquerres també a la Generalitat, de reminiscències tripartites, ara que la boira de la tardor de l'any passat s'ha dissipat. Colau viu un moment de felicitat política i mira endavant.