22
de gener
del
2020
El 20 de setembre de 2017, a primera hora del matí, la Guàrdia Civil va posar en marxa una operació policial amb l'objectiu de ferir de mort el referèndum de l'1-O. Es van detenir diversos alts càrrecs de la Generalitat, entre els quals Josep Maria Jové i Lluís Salvador, dues peces clau de la votació que s'havia de fer al cap de pocs dies, i es va entrar en diversos Departaments i seus governamentals. Al cap d'uns minuts, l'independentisme sortia al carrer per protestar contra el que es va anomenar atac a l'autogovern. El punt més calent va ser la cruïlla entre la Gran Via i Rambla de Catalunya, davant de la seu d'Economia, on al llarg del dia s'hi van acabar reunint fins a 40.000 persones. En aquell moment no ho sabien, però allà s'hi estava gestant el suposat alçament tumultuari que serviria a l'Estat per justificar la sedició.
Teresa Laplana no havia de treballar aquell dia. El metge li havia diagnosticat inestabilitat i vertígens, i li havia recomanat fer repòs. Finalment, però, sí que va treballar. La intendent, responsable de la comissaria dels Mossos d'Esquadra de l'Eixample, havia de coordinar els policies perquè facilitessin la tasca de la comitiva judicial que, per ordre del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona, havia d'escorcollar el Departament d'Economia per aturar el referèndum. El seu nom va ser un dels més repetits durant el judici del procés al Tribunal Suprem. Ella hi havia de declarar, però es va acollir al seu dret a no fer-ho perquè és una de les acusades en el judici contra els Mossos que se celebra des d'aquest dilluns a l'Audiència Nacional. Se l'acusa d'un delicte de sedició i s'enfronta a quatre anys de presó.
La Fiscalia considera que ella, juntament amb el major Josep Lluís Trapero i els caps polítics dels Mossos -Cèsar Puig i Pere Soler-, van donar "cobertura efectiva" als líders del procés per "imposar per la força de les masses drets que no tenien" i donar suport a les lleis de desconnexió que havia aprova el Parlament pocs dies abans en els plens del 6 i 7 de setembre. Per contra, la defensora de Laplana, Olga Tubau, en demana l'absolució i subratlla que la intendent sempre va complir "la legalitat constitucional" i va obeir els mandats judicials i dels seus comandaments superiors. Laplana no va impedir ni dificultar el compliment de les ordres judicials, sosté la defensa, i tampoc tenia competència per ordenar la mobilització d'efectius policials.
Una veterana de les olimpíades policials
Laplana, nascuda a Barcelona el 1961, va entrar als Mossos en la primera promoció en què es van acceptar dones, l'any 1981. Feia classes en una piscina i la van avisar que es s'obrien places a la policia catalana. S'hi va presentar i hi va entrar, però com admetia fa uns anys en una entrevista a El Periódico, ella volia ser hostessa o infermera, mai s'havia imaginat com a policia. Ha passat per la presó de Ponent, per Tarragona i va ser responsable de la comissaria de Sant Andreu. Des d'allà, aprofitava les estones lliures per escapar-se a la piscina de Can Dragó i entrenar-se en una de les seves passions: la natació. De fet, Laplana és una veterana de les olimpíades policials.
Hi va començar a participar l'any 1999, a Estocolm, i en només dos anys ja havia guanyat 14 medalles. La seva especialitat? Els 50 o 100 metres braça, tot i que també ha competit en esquena i competició per relleus. Què se sent? "Quan criden el teu nom per llançar-te a la piscina el cor et surt per la boca, és molt emocionant. També quan et presenten com a Catalonian Police i veus que és una oportunitat per al teu país", deia fa uns anys Laplana. En aquestes competicions, Laplana aprofita per anar-hi amb els seus fills -en té tres- i el seu marit, intendent de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que també competeix en bàsquet.
L'any 2014 va deixar la comissaria de Sant Andreu i va fer el salt a la de l'Eixample. Aquest canvi de lloc s'emmarcava en una sacsejada a la cúpula dels Mossos després de la polèmica pel cas del Raval, el d'Esther Quinana i Can Vies. L'aleshores comissari en cap, Josep Lluís Trapero, va liderar aquest reforçament i, de retruc, Laplana va acabar com a responsable de l'Eixample substituint Ignasi Teixidó. Li preguntaven fa uns anys com es mana en una comissaria: "Cadascú té el seu estil. Jo tracto amb persones, no amb números, i intento que la gent se senti a gust. Així rendeixen més", resumia.
Lluny queden la competició i la piscina. Aquest gener, Laplana afronta allò que mai hauria imaginat: un judici a l'Audiència Nacional i una possible condemna de presó. La seva declaració serà escoltada atentament després d'un silenci absolut des dels fets d'Economia.
Teresa Laplana no havia de treballar aquell dia. El metge li havia diagnosticat inestabilitat i vertígens, i li havia recomanat fer repòs. Finalment, però, sí que va treballar. La intendent, responsable de la comissaria dels Mossos d'Esquadra de l'Eixample, havia de coordinar els policies perquè facilitessin la tasca de la comitiva judicial que, per ordre del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona, havia d'escorcollar el Departament d'Economia per aturar el referèndum. El seu nom va ser un dels més repetits durant el judici del procés al Tribunal Suprem. Ella hi havia de declarar, però es va acollir al seu dret a no fer-ho perquè és una de les acusades en el judici contra els Mossos que se celebra des d'aquest dilluns a l'Audiència Nacional. Se l'acusa d'un delicte de sedició i s'enfronta a quatre anys de presó.
La Fiscalia considera que ella, juntament amb el major Josep Lluís Trapero i els caps polítics dels Mossos -Cèsar Puig i Pere Soler-, van donar "cobertura efectiva" als líders del procés per "imposar per la força de les masses drets que no tenien" i donar suport a les lleis de desconnexió que havia aprova el Parlament pocs dies abans en els plens del 6 i 7 de setembre. Per contra, la defensora de Laplana, Olga Tubau, en demana l'absolució i subratlla que la intendent sempre va complir "la legalitat constitucional" i va obeir els mandats judicials i dels seus comandaments superiors. Laplana no va impedir ni dificultar el compliment de les ordres judicials, sosté la defensa, i tampoc tenia competència per ordenar la mobilització d'efectius policials.
Una veterana de les olimpíades policials
Laplana, nascuda a Barcelona el 1961, va entrar als Mossos en la primera promoció en què es van acceptar dones, l'any 1981. Feia classes en una piscina i la van avisar que es s'obrien places a la policia catalana. S'hi va presentar i hi va entrar, però com admetia fa uns anys en una entrevista a El Periódico, ella volia ser hostessa o infermera, mai s'havia imaginat com a policia. Ha passat per la presó de Ponent, per Tarragona i va ser responsable de la comissaria de Sant Andreu. Des d'allà, aprofitava les estones lliures per escapar-se a la piscina de Can Dragó i entrenar-se en una de les seves passions: la natació. De fet, Laplana és una veterana de les olimpíades policials.
Hi va començar a participar l'any 1999, a Estocolm, i en només dos anys ja havia guanyat 14 medalles. La seva especialitat? Els 50 o 100 metres braça, tot i que també ha competit en esquena i competició per relleus. Què se sent? "Quan criden el teu nom per llançar-te a la piscina el cor et surt per la boca, és molt emocionant. També quan et presenten com a Catalonian Police i veus que és una oportunitat per al teu país", deia fa uns anys Laplana. En aquestes competicions, Laplana aprofita per anar-hi amb els seus fills -en té tres- i el seu marit, intendent de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que també competeix en bàsquet.
Laplana va entrar als Mossos en la primera promoció que va acceptar dones, l'any 1981
L'any 2014 va deixar la comissaria de Sant Andreu i va fer el salt a la de l'Eixample. Aquest canvi de lloc s'emmarcava en una sacsejada a la cúpula dels Mossos després de la polèmica pel cas del Raval, el d'Esther Quinana i Can Vies. L'aleshores comissari en cap, Josep Lluís Trapero, va liderar aquest reforçament i, de retruc, Laplana va acabar com a responsable de l'Eixample substituint Ignasi Teixidó. Li preguntaven fa uns anys com es mana en una comissaria: "Cadascú té el seu estil. Jo tracto amb persones, no amb números, i intento que la gent se senti a gust. Així rendeixen més", resumia.
Lluny queden la competició i la piscina. Aquest gener, Laplana afronta allò que mai hauria imaginat: un judici a l'Audiència Nacional i una possible condemna de presó. La seva declaració serà escoltada atentament després d'un silenci absolut des dels fets d'Economia.