14
de gener
del
2020
Actualitzat
a les
20:50h
La decisió no va ser senzilla, però ha acabat resultant un triomf -polític i judicial- que obre noves portes per a Carles Puigdemont. L'expresident de la Generalitat no acaba de tenir clara la conveniència de presentar-se a les eleccions europees -altres dirigents de Junts per Catalunya (JxCat), com ara Jordi Turull, s'havien ofert per assumir aquesta responsabilitat- però finalment va fer el pas i ara gaudeix de totes i cadascuna de les característiques que defineixen els diputats. La més preuada, la immunitat, és la clau que li ha obert les portes d'Estrasburg, la que li permetrà protagonitzar un acte multitudinari a Perpinyà al febrer i la que farà servir per explorar una visita a Lledoners.
"Ningú com ell posa nerviós l'Estat", sosté sovint un dels dirigents que aquests dies s'ha desplaçat a Estrasburg per fer-li costat en l'inici de la nova etapa com a eurodiputat. Disposar d'immunitat és la carta més viable de totes les que ha esgrimit Puigdemont estudiar un retorn a Catalunya que no s'ha produït malgrat els compromisos electorals, i aquesta vegada tornarà a plantejar-lo per visitar els dirigents que el van acompanyar al Govern. La qüestió de trepitjar terreny estatal ha estat damunt la taula en els darrers mesos mentre la justícia europea debatia sobre la immunitat d'Oriol Junqueras i els eurodiputats de JxCat i, fins i tot, s'han plantejat "retorns puntuals". Gonzalo Boye, advocat de l'expresident, li recomana prudència.
De fet, irònicament, Boye li ha insistit que amb la immunitat pot entrar a "països democràtics" sense problemes, una definició que, a parer seu, deixa Espanya al marge. El Tribunal Suprem manté l'ordre de detenció en territori nacional, i Puigdemont ha aprofitat aquests dies a Estrasburg per preguntar què preval més, si les directrius de la justícia espanyola o bé la condició d'eurodiputat. "O és que ara la immunitat comença als Pirineus?", es va preguntar dilluns al costat de membres de la plataforma Diàleg Catalunya-UE, els impulsors de la visita als presos del mes de febrer.
Puigdemont i Toni Comín, que després de ser conseller de Salut a proposta d'ERC ha acabat enquadrant-se a JxCat un cop establert a l'exili, tenen decidit que el primer que faran en cas d'entrar a Catalunya serà anar a veure els seus companys empresonats. No es veuen tots junts des del 27 d'octubre del 2017, just després de declarar la independència. Un dels que no han sortit del centre penitenciari -Estremera, Lledoners, Soto del Real i de nou Lledoners, per aquest ordre- des de la tardor de fa tres anys és Oriol Junqueras, líder dels republicans, a qui el Suprem no ha autoritzat per anar a Estrasburg i a qui el Parlament Europeu ha desposseït de l'acta arran de la inhabilitació ordenada per la Junta Electoral Central (JEC) el 3 de gener.
Junqueras va ser escollit portaveu del grup dels Verds poc després de veure reconeguda la seva immunitat, però ara ja no és membre de l'Eurocambra a l'espera de la resolució dels recursos judicials a nivell comunitari. Els Verds-Aliança Lliure Europea és el col·lectiu en el qual voldrien enquadrar-se Puigdemont i Comín, però alguns dels seus dirigents hi veuen un "problema" per la proximitat que han exhibit amb l'N-VA, el partit flamenc que els ha donat suport logístic des de finals del 2017. L'eurodiputat dels comuns Ernest Urtasun ja va avisar que aquesta era una decisió que s'havia de debatre. Malgrat això, Diana Riba, eurodiputada d'ERC, ja ha avisat que forçaran una votació interna sobre la qüestió si se'ls acaba excloent. Els suports públics al líder de JxCat han estat diversos, inclòs el de Nigel Farage, un dels principals impulsors del Brexit i de perfil polèmic.
L'enèsima crida a Europa
De moment, Puigdemont ja s'ha estrenat a l'hemicicle amb una intervenció en la qual ha apel·lat a la Unió Europea (UE) per tal que proposi una solució democràtica basada en l'exercici de l'autodeterminació. "El cas català és un afer intern europeu", ha recalcat l'expresident de la Generalitat dirigint-se a Andrej Plenkovic, primer ministre de Croàcia i president de torn de la UE. Plenkovic, la setmana passada, va defensar el "diàleg" com a via per afrontar la qüestió catalana, i aquest dimarts, en roda de premsa, ha insistit que es tracta d'un afer "intern" que s'ha de resoldre "a Espanya".
Les apel·lacions a Europa han estat constants des que va arrencar el procés -les va començar Artur Mas quan era president-, i es van intensificar durant el 2017. No s'ha aconseguit, encara, cap posicionament oficial a favor d'una mediació comunitària que permeti el referèndum, com ha teoritzat Puigdemont en els seus llibres. Fins i tot va arribar a proposar que Donald Tusk, expresident del Consell d'Europa, fos l'encarregat de tutelar un procés de diàleg entre l'Estat i la Generalitat.
Les institucions comunitàries, prudents i sempre atentes als interessos dels estats, no han mogut per ara ni un dit. I Puigdemont ja sap que, cada vegada que prengui la paraula a l'Eurocambra, tindrà peticions de rèplica per part del PP i de Ciutadans. Ahir Esteban González Pons, cap de files dels populars, i Luis Garicano, representant de la formació taronja, van demanar respondre'l, però l'expresident va evitar-ho. El camí encetat a Estrasburg no serà senzill, com tampoc ho serà aconseguir moure l'Europa oficial, però amb la immunitat Puigdemont disposa d'una carta per seguir internacionalitzant el conflicte. Si pot, des de Lledoners.