Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

REPORTATGE

La jungla del lloguer a Barcelona: resistir per no marxar de casa

Veïns a qui la propietat ha exigit un increment en la quota d'arrendament expliquen el seu cas a NacióDigital

per Andreu Merino , 19 de gener de 2020 a les 13:24 |
Tura Tremoleda al seu pis del carrer Marina a Barcelona | Georgina Albreda
Tura Tremoleda obre la porta del seu pis al carrer Marina de Barcelona, al barri del Fort Pienc. Els seus avis hi van entrar a viure fa 50 anys i pagaven un lloguer de renda antiga de 250 euros. El setembre del 2017, després que l'àvia morís, ella i la seva germana van traslladar-s'hi per fer companyia a l'avi, aprofitant que començaven a estudiar a la ciutat. El novembre del 2018, ell va morir i l'empresa propietària de l'immoble, Inversiones Mobiliarias e Inmobiliarias, els va incrementar el preu a 450 euros el primer any i a 950 a partir del pròxim 1 de febrer. Les germanes Tremoleda són només un exemple de la jungla en què s'han de moure els veïns de Barcelona. 

El preu del lloguer mitjà a la capital catalana supera per primera vegada la barrera dels 1.000 euros. El darrer informe de l'Observatori de l'Habitatge Metropolità de l'Habitatge apunta que el preu del lloguer ha pujat un 127,7%, entre 2000 i 2018. I la problemàtica afecta sobretot a zones de rendes baixes, ja que set dels vuit barris on el preu ha crescut més del 50% des del 2014 tenen ingressos per sota la mitjana de la ciutat.


El tercer trimestre del 2019 acabava amb un preu mitjà de lloguer de 1.005,79 euros al conjunt de la ciutat. La xifra representa un augment del 3,7% en comparació amb el mateix període del 2018, del 10% amb el 2017, del 17,9% amb el 2016, del 23,9% amb el 2015 i del 30,2% amb el 2014.

Tot plegat, en un context en què cada cop més veïns viuen de lloguer. Si el 2006 ho feien un 52,9% dels barcelonins, el 2018 el percentatge de llogaters arribava al 78%, l'equivalent a la signatura de 53.524 contractes. 


"Ens volem quedar pagant un lloguer just", reclama Tremoleda. Tant ella com la seva germana són estudiants i treballen en feines temporals. El nou decret llei de la Generalitat juga al favor seu. La reforma legislativa estableix que qualsevol propietari que tingui més de 15 pisos és un gran tenidor i la immobiliària titular del pis en té, com a mínim, 28. Tots els del bloc. Altres veïns de l'edifici, però, ja han hagut de fer les maletes. "Fa poc va marxar un senyor que no podia fer front a l'increment", relata Tremoleda, que ara ha recorregut al Sindicat de Llogaters per evitar marxar de casa.

La nova llei també aplana el camí d'Irma Eguavil, al Poble-Sec. Va comprar un pis al carrer de la Font Honrada i quan no el va poder pagar va accedir a una dació en pagament i a un lloguer social de 545 euros. Ara la immobiliària Building Center -del grup CaixaBank- n'hi exigeix 900. Eguavil fa dos anys que és de baixa per malaltia i ingressa 499 de pensió. Viu amb la seva filla i el seu pare, que cobra una prestació de 280 euros. "Com volen que pagui això amb aquests diners?", es pregunta, mentre confia que la nova llei i l'ajuda de la PAH li permetin no quedar-se sense casa.

 
Irma Eguavil al seu pis del Poble-Sec. Foto: Georgina Albreda

Els casos de Tremoleda i Eguavil no són aïllats. El Marc també haver de deixar el barri de Gràcia on vivia sol en un pis fins fa dos anys. Aleshores el propietari va apujar-li el lloguer de 500 a 600 euros. "No van voler negociar", explica. En aquest escenari, va decidir anar a viure amb la seva parella al Putxet, on paguen 810 euros entre tots dos.

Al Julián fa dos anys van transmetre-li la voluntat d'apujar-li el lloguer de 475 a 700 euros pel seu pis al barri de Porta. "La immobiliària ens va dir que així li havien recomanat a la propietària, ja que la zona sestava revaloritzant i podia ingressar més diners". Finalment, va marxar al barri de Roquetes. La Lucía, en canvi, no es planteja deixar el pis de Sant Antoni on viu amb la seva parella. Hi va entrar a viure amb ua amiga el 2014 pagant 600 euros i les renovacions i acords amb el propietari marquen que fins al 2021 el preu pujarà fins als 725. És a dir, un 25% en set anys. 

Entre la regulació i una ciutat de "primera divisió"

Els moviments en defensa del dret a l'habitatge, amb el Sindicat de Llogaters i la PAH al capdavant, reclamen una regulació dels preus de lloguer que garanteixin l'accés de la ciutadania a l'habitatge. Una demanda que també s'ha fet seva l'Ajuntament de Barcelona i que el govern espanyol del PSOE i Podem preveu abordar amb la possibilitat d'establir topalls a les zones més "tensionades".

L'altra cara de la moneda són els propietaris. A Barcelona, per exemple, la Cambra de la Propietat Urbana s'ha oposat reiteradament a la regulació. El seu president, Òscar Gorgues, la considera "contraproduent" i creu que perjudica l'oferta. L'anàlisi de la cambra parteix de la base que el principal problema de l'accés a l'habitatge de lloguer és la manca d'oferta i que, si els propietaris no poden posar el preu que volen, preferiran vendre els seus immobles.

La Cambra de la Propietat Urbana s'oposa a la regulació de preus perquè considera que limitarà l'oferta de lloguer

En la mateixa línia s'expressa el sector privat. Un directiu d'una de les immobiliàries amb més volum de negoci a Barcelona expressa en declaracions a NacióDigital el desig que la ciutat sigui "de primera divisió". Dit d'una altra manera, que sigui capaç d'atreure inversions estrangeres i, per tant, estigui disposada que executius d'arreu del món aterrin a la capital catalana.

Uns executius que tenen un poder adquisitiu alt i que, per tant, tindran més capacitat de pagar lloguers alts. "La gent s'ha de ficar al cap que viure a Barcelona també vol dir fer-ho a Badalona, Santa Coloma o L'Hospitalet", expressa aquest directiu. "És molt qüestionable dir que algú té dret a viure en un lloc concret", expressa. A falta d'una regulació, doncs, el mercat mana i així li ha fet saber a Tremoleda la immobiliària propietària del seu pis. "Tenint en compte com estan els preus de lloguer a la zona, no podem abaratir el pis més temps", li han comunicat per correu electrònic. "Això és una empresa que té accionistes i s'han de rendir comptes", afegeixen.
 
Tura Tremoleda al seu pis del carrer Marina a Barcelona. Foto: Georgina Albreda

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació