15
de gener
del
2020
Actualitzat
a les
8:54h
Pràcticament deu anys després arrenca aquest dimecres el macrojudici pel caos aeri que es va viure a l'estat espanyol l'any 2010. Al banc dels acusats del jutjat penal número 18 de Madrid s'hi asseuran 139 controladors aeris acusats d'un delicte d'abandonament del servei públic per paralitzar l'activitat aeronàutica entre els dies 3 i 4 de desembre d'aquell any. El caos aeri va afectar uns 700.000 passatgers i més de 5.000 vols d'arreu de l'Estat. Diversos col·lectius d'afectats van promoure accions legals en jutjats d'arreu d'Espanya i el govern espanyol va arribar a declarar l'estat d'alarma.
Dels 133 controladors aeris, 119 han arribat a un acord amb la Fiscalia de Madrid que es detallarà quan comenci el judici. Ara com ara, ha transcendit que el pacte implica una reducció de la multa de fins a 21.000 euros i una suspensió de feina durant cinc mesos, segons han explicat fonts jurídiques a Europa Press. L'acord no varia la qualificació jurídica, però sí que contempla rebaixes de multes per aplicació d'atenuants. L'acusació popular, que representa 12.500 afectats, dona suport al pacte. Entre els acusats que no han pactat hi ha César Cabo, que va ser portaveu de Unió Sindical de Controladors Aeris (USCA), el sindicat majoritari del sector, que s'enfronta a multes d'entre 60.000 i 75.000 euros.
En l'escrit d'acusació, la Fiscalia recorda la condició de funcionaris dels acusats i remarca que el servei públic que presten a la comunitat -el transport aeri- és "essencial". També demana una indemnització conjunta i solidària a cadascun dels afectats pel valor del bitllet del vol que finalment es va cancel·lar, i també pels altres despeses que es derivessin d'aquesta cancel·lació. Aena serà el responsable civil subsidiari d'aquestes indemnitzacions.
Tancament de l'espai aeri
La Fiscalia també apunta que, com a conseqüència de "l'abandonament col·lectiu" dels llocs de treball dels controladors aeris, es va produir un tancament de l'espai aeri en la regió centre-nord de l'Estat. Això va obligar a decretar més d'un miler de cancel·lacions entre el 3 i el 4 de desembre del 2010. "Aquestes cancel·lacions van produir prejudicis al servei públic que presta Aena i a un elevat nombre de viatgers que van perdre l'import de les seves reserves d'avió i hotel, a més d'altres despeses derivades", apunta el ministeri fiscal.
Segons aquesta part, entre les cinc i un quart de sis de la tarda del 3 de desembre de 2010, una seixantena de controladors, "en una acció col·lectiva i concertada per paral·litzar l'activitat aeronàutica al marge de qualsevol negociació col·lectiva", van presentar un escrit argumentant una incapacitat per dur a terme la seva feina. Això va obligar a la reducció progressiva de la capacitat dels sectors en què s'organitza l'espai aeri. En el torn de nit d'aquella jornada només s'hi van presentar 16 controladors aeris dels 44 previstos. El dia 4 va passar una cosa similar i només 19 treballadors dels 73 previstos van anar a la feina i van seguir la mateixa estratègia que el dia anterior.
La causa que es jutja a partir d'avui a Madrid és una de les que encara continuen de la vintena que es van obrir arreu d'Espanya. En la majoria de casos es van arxivar o es van exculpar els controladors.
Dels 133 controladors aeris, 119 han arribat a un acord amb la Fiscalia de Madrid que es detallarà quan comenci el judici. Ara com ara, ha transcendit que el pacte implica una reducció de la multa de fins a 21.000 euros i una suspensió de feina durant cinc mesos, segons han explicat fonts jurídiques a Europa Press. L'acord no varia la qualificació jurídica, però sí que contempla rebaixes de multes per aplicació d'atenuants. L'acusació popular, que representa 12.500 afectats, dona suport al pacte. Entre els acusats que no han pactat hi ha César Cabo, que va ser portaveu de Unió Sindical de Controladors Aeris (USCA), el sindicat majoritari del sector, que s'enfronta a multes d'entre 60.000 i 75.000 euros.
En l'escrit d'acusació, la Fiscalia recorda la condició de funcionaris dels acusats i remarca que el servei públic que presten a la comunitat -el transport aeri- és "essencial". També demana una indemnització conjunta i solidària a cadascun dels afectats pel valor del bitllet del vol que finalment es va cancel·lar, i també pels altres despeses que es derivessin d'aquesta cancel·lació. Aena serà el responsable civil subsidiari d'aquestes indemnitzacions.
Tancament de l'espai aeri
La Fiscalia també apunta que, com a conseqüència de "l'abandonament col·lectiu" dels llocs de treball dels controladors aeris, es va produir un tancament de l'espai aeri en la regió centre-nord de l'Estat. Això va obligar a decretar més d'un miler de cancel·lacions entre el 3 i el 4 de desembre del 2010. "Aquestes cancel·lacions van produir prejudicis al servei públic que presta Aena i a un elevat nombre de viatgers que van perdre l'import de les seves reserves d'avió i hotel, a més d'altres despeses derivades", apunta el ministeri fiscal.
Segons aquesta part, entre les cinc i un quart de sis de la tarda del 3 de desembre de 2010, una seixantena de controladors, "en una acció col·lectiva i concertada per paral·litzar l'activitat aeronàutica al marge de qualsevol negociació col·lectiva", van presentar un escrit argumentant una incapacitat per dur a terme la seva feina. Això va obligar a la reducció progressiva de la capacitat dels sectors en què s'organitza l'espai aeri. En el torn de nit d'aquella jornada només s'hi van presentar 16 controladors aeris dels 44 previstos. El dia 4 va passar una cosa similar i només 19 treballadors dels 73 previstos van anar a la feina i van seguir la mateixa estratègia que el dia anterior.
La causa que es jutja a partir d'avui a Madrid és una de les que encara continuen de la vintena que es van obrir arreu d'Espanya. En la majoria de casos es van arxivar o es van exculpar els controladors.