Els agafarà reunits

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Quim Torra i Pere Aragonès han citat avui les entitats i partits independentistes per començar a preparar la primera sessió de la mesa de diàleg que ERC va pactar amb el PSOE per donar via lliure a la investidura de Pedro Sánchez. No serà l'única reunió. Divendres també es reuniran a Palau els grups parlamentaris (amb les absències de Cs i el PP i també de la CUP aquesta vegada) i ben aviat Pedro Sánchez es reunirà amb Torra, que ahir va haver de recordar que ell és el legítim president de la Generalitat. Si més no fins que el Tribunal Suprem l'inhabiliti de forma definitiva, si és que ho fa.

La reunió dels agents de l'independentisme arriba precedida d'una certa polèmica després que l'ANC demanés que no s'hi convidessin els comuns. La petició de l'entitat que presideix Elisenda Paluzie, avalada per JxCat i que ha topat amb els recels d'Òmnium i sobretot d'ERC -que la volia més àmplia-, és una arma de doble tall.

És cert que no té massa lògica que si els comuns formen part del govern espanyol i, per tant, han de seure a l'altra banda de la taula quan el Govern hi negociï, ara participin en la configuració de la posició catalana. Quan Pedro Sánchez i Pablo Iglesias hagin d'acordar una resposta a la petició que se'ls formularà d'amnistia i dret a decidir no cridaran Gabriel Rufián, Laura Borràs o Mireia Vehí per parlar-ne, al marge de si cada setmana els fan o no la vida més fàcil al Congrés.

Però també ho és, de lògic, que deixant fora els comuns els facilita desentendre's de les demandes del sobiranisme, que han compartit en les darreres campanyes electorals. Es perd l'ocasió de tenir un aliat dins el mateix govern espanyol. I l'independentisme no està per regalar res ni renunciar a cap complicitat. Les reunions preparatòries de la mesa de partits formen part de les contradiccions que gestionen uns i altres, de les que ahir al Parlament en vam tenir una nova dosi amb JxCat aprovant el pressupost de la cambra amb Cs i PP en una nova topada entre independentistes. Passi el que passi, el risc que els agafi reunits és alt.

» I per tancar us convido a venir avui a la presentació de la nostra nova edició territorial, la de Sant Cugat del Vallès, que se suma a les altres cinc que ja tenim al Vallès. La presentarem a dos quarts de set a la Casa de la Cultura de la ciutat en una taula rodona amb la poeta Marta Pessarrodona, l'enginyer Xavier Roig i el periodista Jaume Barberà. Parlarem del país i també de periodisme. Si ens hi voleu acompanyar sereu molt benvinguts!
 

---

Avui no et perdis

»Govern, partits independentistes i entitats perfilen la cimera per enfocar el diàleg amb l'Estat.

»Estrasburg, Perpinyà, Lledoners: Puigdemont redobla el pols amb l'Estat per la immunitat; per Oriol March.

»Els presos polítics activen la via de l'article 100.2 per sortir de Lledoners; per Bernat Surroca.

»El TC anul·la la sentència contra els ultres que van assaltar Blanquerna; per Bernat Surroca.

»Sánchez emmarca la votació d'un acord amb Catalunya dins la Constitució; per Oriol March.

»La Veu de Nació: «El termòmetre Torra»; per Pep Martí.

»Un mort i almenys vuit ferits en l'explosió d'una planta petroquímica a Tarragona; per Víctor Rodrigo i Albert Cadanet.

»Opinió: «Curs prematrimonial»; per Francesc Canosa.

»Vuit mesos de «revolució tranquil·la» a la Cambra de Comerç; per Pep Martí.

»Dades: Joan Canadell, un dirigent empresarial hiperactiu a les xarxes: 35 piulades al dia; per Roger Tugas.
 

---

 El passadís

El PSOE viu amb certa tensió interna la formació del nou govern espanyol, que es reunirà els dimarts i no els divendres a la Moncloa. Els barons i dirigents històrics són refractaris a l'entesa amb Podem i als pactes amb ERC. Hi ha, però, un ferm defensor de la fórmula: l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero, que el 2004 va ser investit amb els vots d'IU-ICV i d'ERC. I no es vol estar de defensar la seva posició, encara que sap que molesta a alguns. Pedro Sánchez mai ha tingut una bona relació amb ell però ara que li quadra el que diu, el deixa fer. Zapatero va ser el cap de setmana passat al programa d'Ana Pastor a la Sexta i aquest cap de setmana serà entrevistat a La Tuerka, l'espai televisiu que fins ara presentava i dirigia Pablo Iglesias, amb qui ha forjat una bona relació. L'entrevista està gravada perquè el líder de Podem deixa, per ara, la televisió. En té prou amb la vicepresidència segona del govern espanyol.

Vist i llegit

L'explosió i l'espectacular incendi d'ahir en una planta petroquímica a Tarragona (i que no va ser el primer dels darrers mesos) va espantar els habitants de la zona, veïns d'un macropolígon químic de 1.200 hectàries i més de 30 empreses. Recupero avui el reportatge que Eduard García va publicar a l'Anuari Media.cat del Grup de Periodistes Ramon Barnils que, entre altres dades, explicava que en un any s'hi van registrar una trentena d'incidents i els controls més aviat laxes a les empreses. La més contaminant és Repsol.

 L'efemèride

Tal dia com avui de fa 42 anys, el 15 de gener de 1978, cremava a Barcelona la sala de festes Scala. L'incendi va ser provocat i se'n va culpar afiliats a la CNT. Quatre d'ells van morir en un sinistre que va desprestigiar enormement el moviment sindical llibertari, que mirava de recuperar la força del primer terç del segle XX. Sobre la possibilitat que fos un atemptat de bandera falsa organitzat per aparells de l'Estat en va escriure aquest interessant reportatge a la secció "Altres Barcelones" Dani Cortijo.

 L'aniversari

El 15 de gener de 1929 -avui hauria complert 91 anys- naixia a la ciutat d'Atlanta, a l'estat nord-americà de Geòrgia, Martin Luther King, religiós i activista en favor dels drets civils dels negres. El seu activisme li va valer rebre, el 1964, el Premi Nobel de la Pau, després d'anys de mobilitzacions i pressió al poder polític. Quatre anys després moriria assassinat. De Luther King encara se'n recorden alguns discursos, com el famós "I have a dream", on va dibuixar l'ideal d'una nació sense discriminacions. En aquest reportatge d'Informe Semanal, a TVE, en podeu repassar la seva trajectòria. El president Quim Torra s'ha emmirallat en la seva lluita vinculant-la a la de l'alliberament nacional de Catalunya i fins i tot va proposar-se, sense que s'hagi concretat després, una marxa pels drets civils.

 ​Fes clic aquí per rebre'l