14
de gener
del
2020
Actualitzat
a la
13:20h
L'Ajuntament de Barcelona ha transmès a la Generalitat i l'Estat l'exigència que el port i l'aeroport del Prat redueixin les emissions contaminants a través de l'aplicació de mesures concretes. El govern d'Ada Colau ha presentat les peticions a les dues infraestructures aquest dimarts, el dia abans que el consistori aprovi la declaració d'emergència climàtica a la ciutat, que anirà lligada a un decret d'alcaldia.
Segons l'Ajuntament, el port i l'aeroport generen quatre vegades els milions de tones de diòxid de carboni en comparació amb el que s'emet a la ciutat. Les mateixes dades apunten que el port és responsable del 7,6% de l'òxid de nitrogen que es respira a la ciutat, i d'entre el 9 i el 12% de les partícules en suspensió. La gestió del port és competència compartida de la Generalitat i l'estat espanyol, mentre que la de l'aeroport és assumida exclusivament per l'Estat.
El consistori demana al govern espanyol que modifiqui la fiscalitat ambiental de les dues infraestructures. En el cas del Prat, insta l'Estat a treballar perquè la Unió Europea elimini les exempcions sobre el querosè, mentre que en el cas del port demana establir una fiscalitat que penalitzi els vaixells més contaminants.
Una altra demanda compartida és l'electrificació de les infraestructures. En el cas de l'aeroport, perquè l'equipament continuï amb el procés que ja ha engegat per aconseguir que les flotes de terra minimitzin el consum de combustibles fòssils. Pel que fa al port, insten la Generalitat i el govern espanyol a engegar el procés d'electrificació dels vaixells propis i d'empreses privades, així com dels molls i de la maquinària de terra. El govern municipal també demana al port i l'aeroport que impulsin la utilització d'energies renovables.
Qüestionament de la terminal satèl·lit i la ciutat aeroportuària
L'Ajuntament de Barcelona no només analitza el funcionament actual de l'aeroport sinó que també qüestiona les hipotètiques ampliacions de la infraestructura, principalment pel que fa a la terminal satèl·lit i a la ciutat aeroportuària. El Pla Director que preveu la transformació data del 1999 i l'informe d'impacte ambiental que l'acompanya és, segons la tinent d'alcaldia d'Ecologia i Urbanisme, Janet Sanz, "vell i caduc". "S’ha d’actualitzar i a partir d’aquí determinar si el pla compleix els requisits", ha afirmat Sant.
La terminal satèl·lit es planteja com una opció per acollir més vols internacionals, mentre que la ciutat aeroportuària és un projecte urbanístic de 49 hectàrees davant la terminal 2 amb hotels, restaurants i oficines, així com hangars i magatzems.
A més, l'Ajuntament demana a l'aeroport que estudiï l'eliminació dels vols de menys de 1000 kilòmetres que disposin d'opció alternativa en tren, sempre que suposin trajectes inferiors a set hores. Segons els càlculs del consistori, aquest tipus de viatges que ara es realitzen en avió suposen un volum de 6,5 milions de passatgers anuals, l'equivalent a un 12,8% del volum total de l'aeroport. La tinent d'alcaldia d'Ecologia, Janet Sanz, ha anunciat que a partir d'ara els regidors de govern seguiran l'exemple i no viatjaran en avió si hi ha una alternativa per fer el viatge en tren que suposi invertir menys de set hores. "El vol Barcelona-Madrid és 12 vegades més contaminant que el mateix viatge en tren", ha assegurat Sanz.
Pel que fa al transport ferroviari, també demana potenciar-lo per facilitar l'arribada de passatgers a l'aeroport, una demanda que l'Ajuntament també fa al port.
Menys escales al port
L'Ajuntament de Barcelona també planteja reduir el trànsit de vaixells al port de Barcelona, concretament limitant el nombre de creuers que fan escala a la ciutat.
A més, el consistori també demana al port una "acceleració" dels acords per limitar el creixement de la infraestructura. El 2018 les dues parts van acordar que el port tindria un màxim de set terminals internacionals de creuers. S'haurien d'agrupar totes al moll Adossat i alhora alliberar els espais dels molls de Drassanes i Barcelona per a l'ús públic.
El govern preveu traslladar les demandes a la Generalitat i l'Estat a través de la taula d'emergència climàtica, compartida entre les tres administracions -i també amb el port i l'aeroport- i que aquest dimarts declararà la declaració d'emergència climàtica.
Segons l'Ajuntament, el port i l'aeroport generen quatre vegades els milions de tones de diòxid de carboni en comparació amb el que s'emet a la ciutat. Les mateixes dades apunten que el port és responsable del 7,6% de l'òxid de nitrogen que es respira a la ciutat, i d'entre el 9 i el 12% de les partícules en suspensió. La gestió del port és competència compartida de la Generalitat i l'estat espanyol, mentre que la de l'aeroport és assumida exclusivament per l'Estat.
El consistori demana al govern espanyol que modifiqui la fiscalitat ambiental de les dues infraestructures. En el cas del Prat, insta l'Estat a treballar perquè la Unió Europea elimini les exempcions sobre el querosè, mentre que en el cas del port demana establir una fiscalitat que penalitzi els vaixells més contaminants.
Una altra demanda compartida és l'electrificació de les infraestructures. En el cas de l'aeroport, perquè l'equipament continuï amb el procés que ja ha engegat per aconseguir que les flotes de terra minimitzin el consum de combustibles fòssils. Pel que fa al port, insten la Generalitat i el govern espanyol a engegar el procés d'electrificació dels vaixells propis i d'empreses privades, així com dels molls i de la maquinària de terra. El govern municipal també demana al port i l'aeroport que impulsin la utilització d'energies renovables.
Qüestionament de la terminal satèl·lit i la ciutat aeroportuària
L'Ajuntament de Barcelona no només analitza el funcionament actual de l'aeroport sinó que també qüestiona les hipotètiques ampliacions de la infraestructura, principalment pel que fa a la terminal satèl·lit i a la ciutat aeroportuària. El Pla Director que preveu la transformació data del 1999 i l'informe d'impacte ambiental que l'acompanya és, segons la tinent d'alcaldia d'Ecologia i Urbanisme, Janet Sanz, "vell i caduc". "S’ha d’actualitzar i a partir d’aquí determinar si el pla compleix els requisits", ha afirmat Sant.
La terminal satèl·lit es planteja com una opció per acollir més vols internacionals, mentre que la ciutat aeroportuària és un projecte urbanístic de 49 hectàrees davant la terminal 2 amb hotels, restaurants i oficines, així com hangars i magatzems.
A més, l'Ajuntament demana a l'aeroport que estudiï l'eliminació dels vols de menys de 1000 kilòmetres que disposin d'opció alternativa en tren, sempre que suposin trajectes inferiors a set hores. Segons els càlculs del consistori, aquest tipus de viatges que ara es realitzen en avió suposen un volum de 6,5 milions de passatgers anuals, l'equivalent a un 12,8% del volum total de l'aeroport. La tinent d'alcaldia d'Ecologia, Janet Sanz, ha anunciat que a partir d'ara els regidors de govern seguiran l'exemple i no viatjaran en avió si hi ha una alternativa per fer el viatge en tren que suposi invertir menys de set hores. "El vol Barcelona-Madrid és 12 vegades més contaminant que el mateix viatge en tren", ha assegurat Sanz.
Pel que fa al transport ferroviari, també demana potenciar-lo per facilitar l'arribada de passatgers a l'aeroport, una demanda que l'Ajuntament també fa al port.
Menys escales al port
L'Ajuntament de Barcelona també planteja reduir el trànsit de vaixells al port de Barcelona, concretament limitant el nombre de creuers que fan escala a la ciutat.
A més, el consistori també demana al port una "acceleració" dels acords per limitar el creixement de la infraestructura. El 2018 les dues parts van acordar que el port tindria un màxim de set terminals internacionals de creuers. S'haurien d'agrupar totes al moll Adossat i alhora alliberar els espais dels molls de Drassanes i Barcelona per a l'ús públic.
El govern preveu traslladar les demandes a la Generalitat i l'Estat a través de la taula d'emergència climàtica, compartida entre les tres administracions -i també amb el port i l'aeroport- i que aquest dimarts declararà la declaració d'emergència climàtica.