14
de gener
del
2020
Actualitzat
a les
10:02h
Jordi Sànchez va saber que entrava a la presó a través d'un missatge d'una periodista al seu mòbil pocs minuts abans que la lletrada de l'administració de justícia de l'Audiència Nacional els comuniqués, a ell i a Jordi Cuixart, que la jutge Carmen Lamela havia ordenat l'ingrés immediat i sense fiança a Soto del Real. L'escena la relata Jordi Pina, advocat de Sànchez, en el llibre El judici de la meva vida (Columna).
El 16 d'octubre de 2017, l'aleshores president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i el president d'Òmnium, entraven a l'Audiència i ja no en sortirien en llibertat. Més de dos anys després, amb el judici del procés pel mig que els condemna a nou anys de presó per un delicte de sedició, els dos presos polítics compleixen aquest dimarts una quarta part de la condemna i això, combinat amb el segon grau, obre un nou escenari en la seva situació penitenciària.
La setmana passada, Institucions Penitenciàries va ratificar el criteri de Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Basses i va classificar de manera ferma els presos en segon grau. Justícia volia que aquesta decisió es fes abans de dimarts, quan els Jordis compleixen la quarta part de la condemna. A finals d'any els centres penitenciaris ja van proposar enquadrar-los en aquesta classificació. És el règim ordinari en què es troben la gran majoria dels presos a Catalunya, però la proposta va fer evidents les discrepàncies entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC i les respectives estratègies judicials. JxCat va criticar la classificació, assegurant que els presos són "un tercer grau de manual", mentre que els republicans -de qui depèn la conselleria de Justícia, amb Ester Capella al capdavant- demanaven respectar el criteri dels tècnics.
Ara les parts podrien recórrer la decisió al jutjat de vigilància penitenciària i, en última instància, al Suprem. Aquest escenari és poc probable, però fonts jurídiques d'ERC confirmen que estan valorant presentar un recurs contra el segon grau en el cas de Dolors Bassa. La decisió, però, encara no està presa.
Un cop classificats, els presos ja poden començar a demanar permisos un cop hagin complert una quarta part de la pena. Els primers que podran acollir-s'hi seran Sànchez i Cuixart, a partir d'avui mateix, i al llarg d'aquest any també hi podran accedir Joaquim Forn (el 16 de juny) i Josep Rull (el 2 d'octubre). Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva i Jordi Turull hauran d'esperar al 2021.
Permisos imminents
Els dos primers presos que podran accedir a permisos seran Sànchez i Cuixart. El líder de la Crida va confirmar dimecres passat que sol·licitaria el primer permís avui mateix, de 48 hores. Aquests permisos ordinaris, regulats al reglament penitenciari, es poden concedir amb un informe previ de l'equip tècnic de les presons i poden ser de fins a 36 dies per any en cas dels condemnats per segon grau i si no s'observa mala conducta. Pina va demanar respecte i comprensió a la gent perquè Sànchez, si finalment se li concedeix el permís, podrà passar aquest temps fora de la presó amb la seva família.
Cuixart també podrà acollir-se aquests permisos, però a diferència de Sànchez ell encara no ha dit quan el sol·licitarà. Fonts de l'entitat apunten que la decisió que prengui Cuixart forma part també de l'esfera privada i personal, i reclamen no posar el focus en els graus i els permisos, sinó en aconseguir la llibertat dels presos. En aquest sentit, sí que deixen clar que el president d'Òmnium no s'acollirà a mesures de reinserció, perquè sosté que no s'ha de penedir de res, ni reconeix la pena ni el delicte pel qual se l'ha condemnat. De tota manera, sí que s'acollirà als permisos, que són "una manera de complir la pena", però que en cap cas implica reconèixer-la.
La via del 100.2, en marxa
Paral·lelament als permisos també hi ha la via de l'article 100.2 del reglament penitenciari, una opció que combina elements del segon i el tercer grau perquè els dirigents independentistes puguin sortir de la presó més sovint, sempre que estigui justificat per anar a treballar o a cuidar d'un familiar. La decisió es pren amb criteris tècnics i els advocats dels presos d'ERC ja treballen amb les presons en aquest sentit.
De tota manera, la decisió sobre el programa de tractament és del centre penitenciari. En funció de la decisió, les parts poden recórrer al jutjat de vigilància penitenciària i, en última instància, a l'Audiència Provincial corresponent, però el Suprem no entraria en joc.
El 16 d'octubre de 2017, l'aleshores president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i el president d'Òmnium, entraven a l'Audiència i ja no en sortirien en llibertat. Més de dos anys després, amb el judici del procés pel mig que els condemna a nou anys de presó per un delicte de sedició, els dos presos polítics compleixen aquest dimarts una quarta part de la condemna i això, combinat amb el segon grau, obre un nou escenari en la seva situació penitenciària.
La setmana passada, Institucions Penitenciàries va ratificar el criteri de Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Basses i va classificar de manera ferma els presos en segon grau. Justícia volia que aquesta decisió es fes abans de dimarts, quan els Jordis compleixen la quarta part de la condemna. A finals d'any els centres penitenciaris ja van proposar enquadrar-los en aquesta classificació. És el règim ordinari en què es troben la gran majoria dels presos a Catalunya, però la proposta va fer evidents les discrepàncies entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC i les respectives estratègies judicials. JxCat va criticar la classificació, assegurant que els presos són "un tercer grau de manual", mentre que els republicans -de qui depèn la conselleria de Justícia, amb Ester Capella al capdavant- demanaven respectar el criteri dels tècnics.
Ara les parts podrien recórrer la decisió al jutjat de vigilància penitenciària i, en última instància, al Suprem. Aquest escenari és poc probable, però fonts jurídiques d'ERC confirmen que estan valorant presentar un recurs contra el segon grau en el cas de Dolors Bassa. La decisió, però, encara no està presa.
Un cop classificats, els presos ja poden començar a demanar permisos un cop hagin complert una quarta part de la pena. Els primers que podran acollir-s'hi seran Sànchez i Cuixart, a partir d'avui mateix, i al llarg d'aquest any també hi podran accedir Joaquim Forn (el 16 de juny) i Josep Rull (el 2 d'octubre). Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva i Jordi Turull hauran d'esperar al 2021.
Permisos imminents
Els dos primers presos que podran accedir a permisos seran Sànchez i Cuixart. El líder de la Crida va confirmar dimecres passat que sol·licitaria el primer permís avui mateix, de 48 hores. Aquests permisos ordinaris, regulats al reglament penitenciari, es poden concedir amb un informe previ de l'equip tècnic de les presons i poden ser de fins a 36 dies per any en cas dels condemnats per segon grau i si no s'observa mala conducta. Pina va demanar respecte i comprensió a la gent perquè Sànchez, si finalment se li concedeix el permís, podrà passar aquest temps fora de la presó amb la seva família.
Els ordinaris, regulats al reglament penitenciari, es poden concedir amb un informe previ de l'equip tècnic de les presons i poden ser de fins a 36 dies per any
Cuixart també podrà acollir-se aquests permisos, però a diferència de Sànchez ell encara no ha dit quan el sol·licitarà. Fonts de l'entitat apunten que la decisió que prengui Cuixart forma part també de l'esfera privada i personal, i reclamen no posar el focus en els graus i els permisos, sinó en aconseguir la llibertat dels presos. En aquest sentit, sí que deixen clar que el president d'Òmnium no s'acollirà a mesures de reinserció, perquè sosté que no s'ha de penedir de res, ni reconeix la pena ni el delicte pel qual se l'ha condemnat. De tota manera, sí que s'acollirà als permisos, que són "una manera de complir la pena", però que en cap cas implica reconèixer-la.
La via del 100.2, en marxa
Paral·lelament als permisos també hi ha la via de l'article 100.2 del reglament penitenciari, una opció que combina elements del segon i el tercer grau perquè els dirigents independentistes puguin sortir de la presó més sovint, sempre que estigui justificat per anar a treballar o a cuidar d'un familiar. La decisió es pren amb criteris tècnics i els advocats dels presos d'ERC ja treballen amb les presons en aquest sentit.
De tota manera, la decisió sobre el programa de tractament és del centre penitenciari. En funció de la decisió, les parts poden recórrer al jutjat de vigilància penitenciària i, en última instància, a l'Audiència Provincial corresponent, però el Suprem no entraria en joc.