Puigdemont no descarta trepitjar territori estatal: «Seria convenient per a Espanya»

L'eurodiputat de JxCat, des d'Estrasburg, assegura que l'Estat ha de "respectar" la seva immunitat i manté que el PSOE hauria de ser "coherent" rebutjant el suplicatori si aposta per desjudicialitzar

Roda de premsa de Puigdemont a Estrasburg
Roda de premsa de Puigdemont a Estrasburg | Junts per Catalunya
13 de gener del 2020
Actualitzat a les 18:49h
Tot just després d'asseure's per primera vegada als seus escons a la seu del Parlament Europeu a Estrasburg, Carles Puigdemont i Toni Comín han ofert una roda de premsa al costat de la plataforma Diàleg UE-Catalunya, integrada per formacions sobiranistes, entre les quals ERC. Puigdemont, preguntat sobre si entraria a Espanya un cop obtinguda la immunitat, ha assegurat que "no descarta" trepitjar territori estatal perquè seria "convenient", també, per a l'Estat. "Espanya ha de respectar la nostra immunitat", ha assenyalat l'expresident de la Generalitat a preguntes dels periodistes.

"Si la immunitat regeix, Espanya l'ha de protegir i respectar. Si no, estem en un escenari de conseqüències imprevisibles. Seria convenient per a Espanya que poguéssim trepitjar territori estatal", ha assenyalat Puigdemont, que també ha negat que vulgui desplaçar-se a viure a la Catalunya Nord. De moment, ha assenyalat, mantindrà el quarter general a Bèlgica, on resideix des de fa més de dos anys, tot i que no ha descartat posar en marxa una oficina com a eurodiputat a Barcelona.

Preguntat sobre el suplicatori que ja ha posat en marxa el Tribunal Suprem, el líder de JxCat ha apuntat que si el PSOE és "coherent" amb el compromís de "desjudicialització" no l'ha de poder votar, i ho ha lligat amb el cas de la immunitat. "És incomprensible que tinguem immunitat a tot Europa menys a un estat membre. Ara la immunitat comença als Pirineus", ha ironitzat Puigdemont, que ha indicat que el primer que voldrien fer si poden trepitjar territori estatal seria anar a visitar els presos polítics.

Un afer europeu

"Europa es juga la seva ànima en la gestió del conflicte català", ha diagnosticat Comín en l'arrencada de la roda de premsa, que s'ha fet en castellà, anglès i francès. Segons l'expresident de la Generalitat i l'exconseller de Salut, Espanya representa una "amenaça" per a la "dissidència" i per als drets dels ciutadans en la mesura que no compleix, segons els eurodiputats de JxCat, les convencions jurídiques europees.

Puigdemont ha ressaltat que el cas català no és exclusivament una recerca de la independència, sinó també una qüestió de "drets i llibertats". Comín ha lamentat l'actuació del Tribunal Suprem en tota la judicialització del procés, i ha recalcat que la sentència per sedició contra els líders que van promoure l'1-O ha d'anul·lar-se després del reconeixement comunitari de la immunitat d'Oriol Junqueras, el gran absent aquest dilluns a Estrasburg. L'expresident ha ressaltat que continuaran "lluitant" per tal que s'assegui al Parlament Europeu tot i les traves de Manuel Marchena.

Benvinguda de Sassoli

El president del Parlament Europeu, el socialista italià David Sassoli, ha inaugurat el primer ple de l'any i ha fet referència a una de les qüestions que més a sacsejat l'Eurocambra aquestes últimes setmanes: el reconeixement dels eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Oriol Junqueras. Els dos primers s'han pogut estrenar avui als seus escons després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), el tercer, continua tancat a la presó després que el Tribunal Suprem decidís no alliberar-lo malgrat el veredicte de la justícia europea. 

Sassoli ha explicat que el Parlament Europeu va prendre constància de Junqueras, Puigdemont i Comín a partir de la sentència del TJUE, però tenint en compte de la decisió de la Junta Electoral Central i del Tribunal Suprem, l'Eurocambra ha deixat "vacant" l'escó de l'exvicepresident. "Puigdemont i Comín seuen amb tots seus drets al Parlament", ha dit el socialista italià. Mentre parlava el president del Parlament Europeu, Puigdemont i Comín han ensenyat un cartell de "Free Junqueras". Al cap de pocs segons l'han hagut de retirar per ordre d'un funcionari de la cambra. De moment, tots l'expresident i l'exconseller es troben al grup de diputats no adscrits, però podrien acabar formant part del grup dels Verds/Aliança Lliure Europea.

En la breu intervenció que ha fet per donar la benvinguda als nous eurodiputats, Sassoli ha hagut de cridar l'atenció al diputat ultra de Vox Jorge Buxadé, que ha protestat per la presència de Puigdemont i Comín a l'hemicicle. "Això no està obert a debat", els ha etzibat el president del Parlament Europeu. Quan ha començat finalment el debat previst per avui, diversos eurodiputats entre ells Diana Riba i altres membres del grup dels Verds/ALE han exhibit també cartells reclamant la llibertat de Junqueras.

El problema català, un problema europeu

Abans d'entrar al Parlament Europeu, Puigdemont i Comín han recordat que fa dos anys que va ser destituït de manera "il·legítima" pel 155, i que en fa quatre que va ser escollit màxim dirigent del país. Després ja s'ha centrat en enviar un missatge directe a la Unió Europea (UE): "És impossible que segueixi mirant cap a un altre costat". "La crisi catalana ha impactat profundament en els fonaments constitucionals de la UE", ha ressaltat Puigdemont.

L'eurodiputat de JxCat ha constatat hi ha un estat membre -Espanya- que "no respecta" les normes europees, i ha volgut posar de manifest que Junqueras no ha pogut participar en el ple d'aquest dilluns per les decisions de la justícia espanyola. "S'han destinat molts recursos humans per evitar que fóssim aquí", ha remarcat l'expresident de la Generalitat, que ha parlat en català, castellà, anglès i francès. A la Unió, ha destacat Puigdemont, li "convé" que Junqueras sigui eurodiputat.

El Suprem demana el suplicatori

Coincidint amb el debut de Puigdemont i Comín al Parlament Europeu, el president del Suprem, Carlos Lesmes, ha enviat a Sassoli la sol·licitud de suplicatori perquè aixequi la immunitat als dos eurodiputats. El Suprem ho ha comunicat poca estona després que l'expresident i l'exconseller hagin entrat a l'Eurocambra, a Estrasburg. La setmana passada, el jutge instructor Pablo Llarena va demanar el suplicatori i entre la documentació que s'adjunta, hi ha la sentència del judici de l'1-O i les euroordres. El Suprem també ha fet arribar al Parlament europeu altres escrits judicials, com ara la interlocutòria de processament o les euroordres i ordres espanyoles de detenció emeses posteriorment contra Puigdemont i Comín.