Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

ENTREVISTA

Toni Comín: «Europa ha d'entendre que el conflicte és entre una visió democràtica i una de franquista»

L'eurodiputat de Junts per Catalunya atén NacióDigital després d'haver participat per primera vegada com a eurodiputat en un ple del Parlament Europeu

per Andreu Merino , 14 de gener de 2020 a les 06:30 |
Toni Comín, abans d'entrar a l'Eurocambra | ACN
Toni Comín (Barcelona, 1971) s'ha estrenat aquest dilluns com a eurodiputat de Junts per Catalunya al Parlament Europeu. Escollit en els darrers comicis a l'Eurocambra, no ha pogut seure a l'escó fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha reconegut la seva immunitat, un cop va pronunciar-se sobre el cas Junqueras. Hores després de poder exercir la seva tasca de representació a Estrasburg, atén NacióDigital en una conversa telefònica.

- Com han viscut l’entrada al Parlament Europeu?


- Més enllà dels pensaments més íntims, les sensacions es poden resumir en tres paraules: recompensa, emoció i responsabilitat. La recompensa de la feina feta des de l’exili, una estratègia en alguns moments poc compresa i criticada per propis i per estranys. Ara es verifica que l’estratègia de l’exili és absolutament encertada i necessària. L’emoció de saber que amb nosaltres entren a l'Eurocambra centenars de milers de persones i que aquesta gent ho ha viscut com una victòria col·lectiva i pròpia. Són ells que avui han segut a l’escó. També la responsabilitat de tenir un instrument polític molt potent: la nostra condició d’eurodiputats. És una plataforma nova per aconseguir l’objectiu final, que el respecte per a l’autodeterminació dels catalans.

"Ara es verifica que l’estratègia de l’exili és absolutament encertada i necessària

- Com valora la decisió del president del Parlament Europeu, David Sassoli, de deixar vacant l’escó d'Oriol Junqueras?

- El que ha fet el Tribunal Suprem és una barbaritat jurídica, començant per com va plantejar la qüestió prejudicial. El frau és aquí. Marchena va plantejar una qüestió prejudicial de manera que, ja en aquell moment, no preveia respectar la resposta del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE). Quan presenta la qüestió prejudicial amb una peça separada, ho fa per tenir una excusa per ignorar el TJUE. Ho fa per poder dir que Junqueras ja no és un pres preventiu. No tenia la intenció d’obeir el TJUE i, per tant, hi ha una desobediència del Suprem. Davant d’això, és evident que Sassoli ha quedat atrapat i que ara la defensa de Junqueras farà molt bé de presentar un recurs perquè el tribunal de Luxemburg aclareixi si el Suprem l’ha desobeït o no. Nosaltres entenem que sí, clarament. Esperem que el tribunal de Luxemburg forci el Parlament a reconèixer Junqueras com a eurodiputat.

 
- En la roda de premsa d'aquest dilluns a la tarda ha assegurat que “Europa es juga la seva ànima segons com gestioni el conflicte català”. Què n’esperen de la UE?

Esperem que cada vegada que el conflicte català amenaci qüestions nuclears del sistema democràtic, els jutges europeus facin el que ja estan fent. El primer exemple són els jutges d’Slesvig-Holstein, quan diuen que no poden convertir el dret de manifestació en sedició i rebel·lió i que no poden criminalitzar els drets civils. L’altre exemple és el del tribunal de Luxemburg dient que el sufragi universal és sagrat i no hi ha jurament de la Constitució que pugui impedir que uns senyors elegits exerceixin com a eurodiputats.
 
- I de les institucions polítiques europees?

- Que vagin entenent que el conflicte de Catalunya amb Espanya és entre una visió democràtica i una visió franquista. Demanem una batalla política perquè el suplicatori es converteixi en un bumerang per a l’estat espanyol. Que serveixi per evidenciar que l’Estat ha entrat en una deriva autoritària, independentment del resultat final de la votació. No donem cap batalla per perduda i lluitarem per guanyar aquesta votació. Això és a curt termini, però la batalla central de la nostra acció com a eurodiputats és que Europa reconegui i respecti el dret a l’autodeterminació.

"Demanem una batalla política perquè el suplicatori es converteixi en un bumerang per a l’estat espanyol"

- Pateixen per les competències que pugui tenir el suplicatori?

- Patiment, cap. És una oportunitat política. En el pitjor dels casos, seguirà la tramitació de l’euroordre que ara està aturada a la justícia belga, en la qual confien molt.
 
- Com esperen que sigui el seu dia a dia al Parlament Europeu, tenint en compte les qüestions judicials que envolten la seva presa de possessió?

- Ens agradaria treballar amb la màxima normalitat possible, però el nostre objectiu no és la normalitat, sinó guanyar el combat pel respecte a l’autodeterminació. Tenim molt clar què hem tingut a fer. No hem vingut a tenir una vida plàcida, tampoc a crear polèmica. Volem construir aliances en favor del dret dels catalans a decidir que són una República.
 
- En quin àmbit de l'activitat parlamentària té previst incidir com a eurodiputat?

- Tenim un programa electoral que és molt concret i ambiciós. Volem abordar el canvi climàtic, la desigualtat social, la lluita contra els oligopolis, aconseguir que la política de refugiats a Europa estigui a l’altura dels drets humans, la lluita contra els paradisos fiscals... Encara no hem decidit de quines comissions formarem part perquè fins ara no teníem clar quin marge tindríem decidir-ho. 
 
"Llarena nega la nostra immunitat però en canvi la reconeix dins d’Europa"

- Puigdemont no ha descartat poder trepitjar territori espanyol aviat. Quines circumstàncies s’haurien de donar perquè això fos possible?

- Que Espanya reconegués la immunitat i aixequés les ordres de detenció. Si Espanya fa el que ha de fer, que és reconèixer la nostra immunitat a l’Estat, podrem entrar. El que està passant des d’avui és una barbaritat. Llarena nega la nostra immunitat però en canvi la reconeix dins d’Europa. Si no la reconegués, no podria demanar que s’aixequés. És un abús i un atropellament jurídic amb totes les lletres. Lluitarem perquè algú obligui Espanya a reconèixer la nostra immunitat.
 
- Ja tenen data tancada per l'acte del Consell per la República que s'ha de fer a Perpinyà?

- Encara no hi ha data exacta. Serà, molt probablement, al llarg del mes de febrer i hem d’acabar de decidir la data concreta. L’acte servirà per explicar a l’estat espanyol, però sobretot a la gent de Catalunya, que la causa avança. Estem ara més a prop del nostre objectiu que fa dos anys.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació