El despertador: 14 de gener

Com ho farà, president Sánchez?

El suplicatori de Puigdemont i Comín serà una batalla política i veurem què demana votar el PSOE, que ha d'aterrar als fets. Avui també són notícia la roda de premsa a la Moncloa, els permisos als Jordis, el Parlament i Torra, l'espanyolisme d'Ábalos, Quique Setién, Humphrey Bogart i Víctor Valdés

per Ferran Casas, 14 de gener de 2020 a les 06:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de gener de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Els eurodiputats Carles Puigdemont i Toni Comín van ser ahir els grans protagonistes a Estrasburg. Ho van aprofitar per reivindicar també a Oriol Junqueras i exigir, juntament amb Diana Riba i desenes de milers de ciutadans, que el Parlament Europeu no li retiri l'acta d'eurodiputat sense esgotar totes les vies per complir la rotunda sentència del TJUE que la justícia espanyola ha obviat. Més enllà d'això, la primera aparició dels dos exiliats a la cambra va fer evident fins a quin punt podran ara convertir-la en una caixa de ressonància de la reivindicació del dret a decidir i l'amnistia i seran un maldecap pels partits espanyolistes, que intentaran accelerar tant com puguin el suplicatori del Suprem per retirar-los la immunitat malgrat que la justícia belga difícilment canviarà de posició. N'hem parlat en aquesta entrevista amb Toni Comín.

El suplicatori serà una batalla política perquè no està clar que socialistes i populars facin cas als seus referents espanyols i veurem, en tot cas, què els demana votar el PSOE, que és el principal partit dins la família socialdemòcrata continental. El ple dura tota la setmana i és possible que tinguem pistes i també que els diputats de JxCat puguin intervenir. Normalment els suplicatoris -que tenen a veure amb temes fiscals o de corrupció- s'accepten, però el de Puigdemont i Comín és netament polític i entra en una qüestió de drets col·lectius que no s'obviarà.

El PP, Cs i Vox van viure ahir amb una certa desesperació la presència dels dos nous eurodiputats malgrat que encara no tenen grup parlamentari (acabaran al dels Verds) i s'asseien a l'última fila del plenari. L'ambient era d'eufòria entre els independentistes i fins i tot es va brindar amb cava. Puigdemont va anunciar que la immunitat també la vol tenir per tornar a l'estat espanyol, ja que només ho farà si té garanties de no ser detingut.

I si ahir era el torn dels dos eurodiputats de JxCat, avui ho serà de Pedro Sánchez. Aquest matí es reuneix el primer Consell de Ministres del nou govern espanyol i, per fi, el president espanyol farà una roda de premsa. La desjudicialització i el diàleg amb Catalunya i els seus límits seran damunt de la taula i a les preguntes de la premsa, més tenint en compte que els presos polítics poden començar ja a demanar permisos. S'haurà de començar a mullar més enllà de reconèixer la naturalesa política del conflicte.

Avui Jordi Sànchez i Jordi Cuixart compleixen ja una quarta part de la pena i el líder de la Crida demanarà un permís ordinari de 48 hores. Veurem què hi diu la Fiscalia General de l'Estat, ara en mans d'un perfil clarament polític: fins ahir mateix Dolores Delgado era ministra de Justícia.

A Catalunya seguirà el bucle de la mesa preparatòria del diàleg amb l'Estat i els preparatius per quan arribi la inhabilitació de Quim Torra. El Parlament seguirà fent passes per afrontar la situació i recórrer i ratificar el suport al president.
 

Avui no et perdis

» Crònica: l'estratègia de Puigdemont troba premi al Parlament Europeu; per Joan Serra Carné i Oriol March.

» Entrevista a Toni Comín: «Europa ha d'entendre el conflicte és entre una visió democràtica i una franquista»; per Andreu Merino.

» Perfil: Dolores Delgado, la «fiscal de trinxera» que aspira a quadrar la Fiscalia; per Bernat Surroca.

» Sànchez i Cuixart compleixen la quarta part de la condemna i ja poden accedir a permisos; per Bernat Surroca.

» El futur de Torra com a diputat aterra a la mesa del Parlament; per Oriol March.

» Mapes: quanta desigualtat hi ha a la teva ciutat i quant ha crescut?; per Roger Tugas.

» Opinió: «De Twitter cap a Mastodon»; per Cesk Freixas.

» Obituari: Isabel-Clara Simó, l'art d'escriure per lluitar la vida; per Irene Ramentol.

» Anàlisi: els Oscars segueixen fent pudor de resclosit; per Víctor Rodrigo.

» La Veu de Nació: «​Setién, una bona opció i un desgavell»; per Carles Bellsolà.
 

 El passadís

Un dels dards que constantment llencen les tres dretes contra el govern del PSOE i Podem per desgastar-lo és que pot acabar "trencant Espanya" pels seus pactes amb els sobiranistes. Potser per combatre-ho (i perquè el nacionalisme espanyol a ell li molesta més aviat poc) un dels homes forts del nou govern, el valencià José Luis Ábalos, número dos del PSOE i ministre de Transports, lluïa ahir, tant a la Zarzuela com a la Moncloa, símbols patriòtics. En concret el ministre anava guarnit amb uns botons de puny i amb una corbata amb la bandera espanyola. Que cadascú en tregui les seves conclusions.

Vist i llegit

Ernesto Valverde ja no és entrenador del Barça. Tal com ens explicaven ahir Quique Guasch i Jaume Rius al seu "Pilota a l'olla" la nefasta gestió de la junta i el cop de gràcia dels jugadors han acabat amb ell. El relleu és Quique Setién, històric jugador del Racing de Santander i exentrenador del Betis. El maig de 2018 el mateix Setién va explicar al diari esportiu Marca, en un article en primera persona, com entenia el joc. "En veure en Barça de Cruyff vaig entendre moltes coses", escrivia. No està gens malament com a carta de presentació malgrat el desori de Bartomeu i companyia. Per cert, que Setién té un fill que juga a futbol a la nostra ciutat... però no al Barça.

 L'efemèride

El 14 de gener de l'any 1957 va ser un mal dia per al cinema. L'actor Humphrey Bogart va morir a Los Angeles. Havia nascut a Nova York el dia de Nadal de 1899 i va ser un galà mític, encara ara admirat per milions de cinèfils. Va aparèixer a 75 pel·lícules però El falcó maltès, Casablanca o la Reina d'Àfrica són de les més celebrades. Va morir de càncer d'esòfag quan estava casat amb la també actriu Lauren Bacall, la seva quarta esposa. Demòcrata convençut, ell va ser un dels actors que va alçar la veu contra la persecució política a actors, guionistes i productors als quals s'atribuïa militància comunista i que es volia apartar de la indústria del cinema. Recupereu aquí la seva mítica escena a Casablanca.

 L'aniversari

El 14 de gener de l'any 1982 va néixer, a l'Hospitalet de Llobregat, un dels grans porters de la història del Barça. Es tracta de Víctor Valdés. Va ser titular del primer equip entre 2004 i 2014, aconseguint cinc trofeus Zamora. En la seva darrera temporada al club, que ja havia anunciat que abandonaria, va patir una greu lesió. Del Barça va anar al Manchester United primer, a l'Standard de Lieja després i, finalment, al Middlesbrough. Ja no va tornar a ser el mateix. El 2017 es va retirar del futbol i, des d'aleshores, es va fer fonedís fins que fa uns mesos va tornar al Barça a entrenar el Juvenil A. Poc després en va sortir enfrontat a Kluivert. Amb el Barça i amb la selecció espanyola va guanyar tots els trofeus possibles, tant estatals com internacionals. Aquí algunes de les seves millors intervencions. Un crac amb un caràcter potser massa fort.

 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació