Dolores Delgado, la «fiscal de trinxera» que aspira a quadrar la Fiscalia

La ministra de Justícia sortint substitueix María José Segarra i té com a repte principal traduir en fets la promesa de Sánchez de "desjudicialitzar" el procés

Dolores Delgado amb l'encara fiscal general de l'Estat Maria José Segarra
Dolores Delgado amb l'encara fiscal general de l'Estat Maria José Segarra | ACN
13 de gener del 2020
Actualitzat el 14 de gener a les 11:32h
Quan va ser nomenada ministra de Justícia després de la moció de censura a Mariano Rajoy, el juny de 2018, Dolores Delgado va dir que era una "fiscal de trinxera" i seria una "ministra de trinxera". Volia dir que la seva gestió "no s'allunyaria de la realitat" i el seu ministeri seria "obert, proper i eficaç". El mandat serà recordat pel judici del procés, que va condemnar a entre nou i tretze anys de presó els líders independentistes, i per l'exhumació del dictador Francisco Franco. Ara, el president espanyol, Pedro Sánchez, la situa com a fiscal general de l'Estat, al capdavant de la Fiscalia, que ha estat bel·ligerant amb l'independentisme.

Una de les principals tasques de Delgado en aquesta nova etapa serà traduir en fets la "desjudicialització" de la política que pregona Sánchez. Si podrà o no és el gran dubte: la seva predecessora, Maria José Segarra, no se n'ha sortit i els fiscals -principalment els quatre fiscals del procés, Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Jaime Moreno i Fidel Cadena- han mantingut les tesis més dures del ministeri fiscal. De fet, van trigar menys de tres hores a proposar al Tribunal Suprem que no acatés la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que demanava alliberar Oriol Junqueras per exercir d'eurodiputat.

Rebaixar el to en els procediments judicials encara oberts -l'imminent judici a Josep Lluís Trapero, el procediment contra la mesa del Parlament i contra la sindicatura electoral de l'1-O, entre d'altres-, deixar de perseguir l'independentisme i, en definitiva, fer quadrar la Fiscalia seran alguns dels elements per valorar si Delgado se n'ha sortit o no en la feina encomanada per Sánchez. Ara com ara, segons alguns mitjans espanyols, el seu nomenament ha estat rebut amb "sorpresa" i "estupor" per part dels fiscals, que temen que es vulgui posar el ministeri públic al servei d'un projecte polític. El PP ja ha advertit que Delgado serà la "ministra 23" si "ataca" la separació de poders. La primera prova de foc la tindrà en el judici a Trapero. Com que el judici és imminent, s'observarà amb lupa si hi ha modificacions de la Fiscalia en les qualificacions finals del procediment.

Una ministra amb dues cares

Fiscal de tarannà progressista i de la confiança de Sánchez, Dolores Delgado va pertànyer a la Unió Progressista de Fiscals i ha exercit la major part de la seva carrera a l'Audiència Nacional, on va teixir complicitats amb l'exjutge Baltasar Garzón. Al capdavant del ministeri, Delgado s'ha mostrat públicament neutral, respectant la "completa" autonomia de la Fiscalia en àmbits com el judici del procés. En la qüestió catalana, la nova fiscal general de l'Estat ha mostrat dues cares: quan va ser nomenada ministra, va demanar "desinflamar la relació amb Catalunya i evitar més dolor", i "destensar" el conflicte polític i institucional. Mesos més tard, en plena campanya electoral i dies abans de la sentència de l'1-O, va assegurar que al govern espanyol no li tremolaria la mà a l'hora d'aplicar l'article 155 "si es donaven les circumstàncies". 

Sobre la desjudicialització, Delgado defensava l'any 2018 que calia avançar en el diàleg i crear un "clima d'apropament" entre les parts per avançar en la resolució del conflicte, però sobre els procediments oberts deixava clar que continuarien. "La via judicial seguirà el seu curs i en les altres és on el diàleg i la transparència és fonamental", defensava la ministra sortint en una entrevist a La Vanguardia. Amb tot, durant el seu mandat, el govern espanyol ha continuat portant al Tribunal Constitucional (TC) resolucions del Parlament a favor del dret a l'autodeterminació, contra la monarquia o contra la Guàrdia Civil, i assenyalant la mesa del Parlament. En aquest sentit, no hi ha hagut cap diferència respecte l'anterior executiu del PP.

El canvi de criteri de l'Advocacia de l'Estat

El govern del PSOE i, concretament, Dolores Delgado com a ministra, van ordenar a l'Advocacia de l'Estat, una de les parts en el judici del procés, canviar l'acusació de rebel·lió per la de sedició. Aquest canvi de criteri, venut com un "gest" del PSOE, va provocar la dimissió de l'advocat de l'Estat Edmundo Bal, partidari de les tesis més dures contra l'independentisme, molt crític amb la suposada "intromissió" política a l'Advocacia i que, dies més tard de deixar el càrrec, va entrar a Ciutadans. Bal continua sostenint que hi va haver rebel·lió, ara des del Congrés, com a diputat de la formació taronja.

El tribunal de l'1-O es va decantar finalment per les tesis de l'Advocada de l'Estat i va condemnar per sedició la cúpula del procés. En el seu comiat com a ministra, Delgado va reivindicar aquest canvi de criteri, assegurant que l'Advocacia va "guanyar el judici del procés". Al capdavant de la Fiscalia, Delgado podrà controlar l'execució de la sentència, en el que suposa una decisió sense precedents perquè mai abans s'havia saltat del govern espanyol a la cúpula del ministeri fiscal. En aquest nou càrrec, Delgado aspira poder dirigir la tasca dels fiscals del procés. 

Fotografies i converses filtrades

Més enllà del judici del procés, el mandat de Dolores Delgado serà recordat per l'exhumació de Franco. La ministra va ser l'encarregada de donar fe com a notària major del Regne i va protagonitzar una fotografia per a la història, assistint al trasllat del dictador al cementiri de Mingorrubio. La imatge va ser força criticada: es va acusar el PSOE d'electoralista i de permetre un "funeral d'Estat" al dictador.

Delgado també ha estat esquitxada per la polèmica quan es van filtrar unes converses seves amb l'excomissari Villarejo de l'any 2009, quan era fiscal. La ministra feia comentaris masclistes i homòfobs en un suposat dinar celebrat a l'octubre d'aquell any. L'aleshores fiscal deia que preferia els tribunals d'homes perquè eren més "transparents" i també parlava de l'homosexualitat del ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska.