Focus a Estrasburg

Rep El Despertador cada matí al teu correu

La justícia espanyola va retirar dijous la condició d'eurodiputat a Oriol Junqueras i el Parlament Europeu no va tenir més remei que acatar-ho, malgrat la rotunda sentència del Tribunal de Justícia de la UE. Veurem com responen ara des del Tribunal General de la UE als recursos de la seva defensa. El que no podran impedir, si més no fins que es resolgui el suplicatori presentant pel magistrat del Suprem Pablo Llarena, és que avui els també eurodiputats Carles Puigdemont i Toni Comín puguin ser a Estrasburg en la seva primera sessió com a electes de l'Eurocambra. Els acompanyaran centenars de militants i dirigents sobiranistes, amb el president Quim Torra, el vicepresident Pere Aragonès i el president del Parlament Roger Torrent al capdavant.

La presència a l'Eurocambra dels dos electes de JxCat és una imatge que la diplomàcia espanyola ha fet mans i mànigues per evitar i que fa evident la magnitud d'un conflicte que només es resoldrà per la via del diàleg i el respecte als drets fonamentals. Espanya té cada cop més problemes per defensar una posició diferent per més que el responsable de la política exterior comunitària, Josep Borrell, sigui un fervorós unionista partidari de la mà dura.

En aquest context, Pedro Sánchez està obligat a revisar la seva posició i la mesa de diàleg pactada amb ERC és una bona oportunitat perquè ho faci si no descarrila abans a Catalunya la mesa preparatòria entre agents catalans pels vetos creuats o la seva manca d'ambició. Avui els 22 ministres i vicepresidents del PSOE i Podem prendran possessió a Madrid (en vaig escriure aquest article quan ja sabíem que Salvador Illa, del PSC, tindria cartera però no sabíem qui ocuparia encara la de Justícia) però estarem molt més pendents d'Estrasburg.

D'Estrasburg, Madrid i també de les banquetes elèctriques del Barça. Ja sabeu que, quan convé, també parlem d'esports. Xavi Hernández ha dit aquest cap de setmana que no al Barça, que no acaba de trobar el to aquesta temporada. I també Ronald Koeman. Una gestió nefasta de la directiva de Josep Maria Bartomeu, que aquest estiu no va voler canviar Ernesto Valverde i ara l'ha convertit en un mort en vida esportivament parlant. Ja veurem qui s'hi acaba posant. Sembla que la següent opció és Marucio Pochettino. Svetislav Pesic, l'entrenador de la secció de bàsquet, tampoc té una situació precisament plàcida, tal com explicaven Quique Guasch i Jaume Rius al seu imperdible "Pilota a l'olla". Molta plantilla i poc equip sembla ser un denominador comú.

Per cert, que al diari aquest cap de setmana hem incorporat com a firmes estables Ramon Tremosa i Eulàlia Reguant, que fa uns mesos han deixat els seus càrrecs institucionals i ens aportaran punts de vista interessants i rigorosos a partir de la seva formació i experiència. Benvinguts a tots dos!
 

---

Avui no et perdis

»Puigdemont i Comín s'estrenen a Estrasburg sota l'ombra del Suprem; per Oriol March.

»Els afusellaments de 1975, l'altre xoc de la justícia espanyola amb Europa; per Pep Martí.

»Opinió: «El Passaport europeu de Puigdemont»; per Ramon Tremosa.

»Dades: els catalans, dividits sobre si Espanya és una democràcia; per Roger Tugas.

»Els pressupostos, l'altra prioritat del Govern en plena tempesta judicial; per Joan Serra Carné i Oriol March.

»La Veu de Nació: «Diàleg a contracor»; per Germà Capdevila.

»Opinió: «​Això no va»; per Eulàlia Reguant.

»#els50noms: Manuel Lao, un home fet a si mateix; per Miquel Macià i Pep Martí.

»Cinc dades per comprendre la magnitud del dèficit fiscal català; per Roger Tugas.

» Jordi Juan substituirà Màrius Carol a la direcció de «La Vanguardia»

»Opinió: «Blanquejant la teocràcia»; per Laura Pinyol.

»Crítica: «1917», la llarga trinxera cap a la genialitat cinematogràfica; per Víctor Rodrigo.
 

---

 El passadís

Aquest dilluns, poques hores abans de la primera reunió formal del nou govern espanyol, es reunirà l'assemblea general de Foment del Treball. Per primer cop, la premsa podrà escoltar en obert el discurs del president de la patronal, Josep Sánchez Llibre. Serà un primer posicionament de l'organització després de l'anunci de la composició del govern de coalició d'esquerres. Fonts de l'empresariat esperen un discurs de to conciliador respecte a l'executiu, però alhora exigent pel que fa a les reivindicacions de la patronal, i crític davant un increment de la pressió fiscal.

A Foment aquests dies hi ha satisfacció perquè consideren que la CEOE, l'organització empresarial espanyola, s'ha decantat finalment per una posició moderada davant l'executiu Sánchez-Podem. Un gir suau pilotat per Antonio Garamendi que ha costat al líder patronal la irritació de sectors de l'empresariat madrileny i al qual no ha estat gens aliè la posició de Foment.  

Vist i llegit

Vint-i-dos ministres. Alguns d'ells són nous a la política, altres autèntics professionals del tema. Hi entraran per no sortir-ne en anys o duraran ben poc al càrrec i provaran de reincorporar-se a la seva antiga professió. És el cas d'Ángeles González-Sinde, guionista de cine i que va ser la darrera ministra de Cultura dels governs de José Luis Rodríguez Zapatero. No li va ser fàcil perquè no tot són consells d'administració d'empreses elèctriques. Explicava això (i moltes altres coses) en una interessant entrevista d'Anatxu Zabalbeascoa al dominical d'El País.

 L'efemèride

Tal dia com avui de 1898 es publica a França un dels articles més importants de la història del periodisme. Ho fa l'escriptor Émile Zola al diari L'Aurore i el títol era "Jo acuso". En l'article, publicat a primera pàgina i adreçat al president de la República, denunciava el cas Dreyfus, pel que s'havia condemnat un militar d'origen jueu, Alfred Dreyfus, per un delicte d'altra traïció -espiar pels alemanys- que mai va cometre. Zola denunciava que les proves per reobrir el cas i que l'exoneraven havien estat desateses. Finalment, i després d'un gran terrabastall polític i social a França, es va fer justícia i el 1906 Dreyfus va recuperar amb tots els honors la condició de militar. Aquí en podeu saber més i llegir-ne un extracte.

 L'aniversari

El 13 de gener de l'any 1941, avui fa 79 anys, naixia a Barcelona Pasqual Maragall, que seria alcalde de Barcelona primer (1982-1997) i president de la Generalitat després (2003-2006). Als dos càrrecs va deixar una forta petjada. Va ser l'alcalde de les Olimpíades de 1992 i va dirigir una transformació urbana molt potent del litoral de la ciutat. Com a president va retornar l'esquerra a la Generalitat gràcies al pacte entre el seu partit d'aleshores, el PSC, Esquerra i ICV i va liderar el projecte d'un nou Estatut, que quedaria aprovat el 2006 després de fortes retallades a les quals es van afegir les del TC el 2010.

Maragall, de fortes conviccions catalanistes, es va anar allunyant de l'oficialitat socialista i es va acabar donant de baixa poc després de deixar la presidència de la Generalitat i enfrontar-se també a José Luis Rodríguez Zapatero. El 2007 va fer públic que patia alzheimer, una malaltia que ja l'ha apartat de la vida pública i n'ha deteriorat la salut. Va participar, això sí, a la via catalana de 2013 i en un acte electoral d'ERC-MES amb el seu germà Ernest a les europees de 2014. Una fundació que duu el seu nom treballa per fomentar la investigació contra la malaltia. TV3 va emetre fa anys aquest documental sobre la seva lluita contra l'Alzheimer. Fa unes setmanes se'n va presentar l'arxiu documental en un acte de fort contingut polític, ja que la seva figura és constantment reivindicada.

 ​Fes clic aquí per rebre'l