Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Altres barcelones

La muralla de la Rambla (oculta en un pàrquing) que va salvar vides el 1714 quan en teoria era obsoleta

La muralla medieval de la Rambla va perdre la seva funció a l'Edat Mitjana, però va jugar un paper important en la Guerra de Successió

per Dani Cortijo , 11 de gener de 2020 a les 19:00 |
Un fragment de la muralla romana de la Rambla, en un pàrquing de la plaça del Teatre. | Dani Cortijo
El nom de la mítica Rambla de Barcelona té el seu origen en el vocable àrab ramla, que significa riera. L'actual traçat d'aquest emblemàtic passeig va ser durant l'Edat Mitjana la riera d'en Malla, que recollia, sobretot en temps plujosos, l'aigua que baixava pel Pla de Barcelona.

Al segle XIII, veient que la ciutat feia anys que havia engolit les muralles romanes sobrepassant-les fins el punt de tenir més habitants fora que dins, aquesta riera va passar a ser el límit geogràfic sobre el qual es va traçar el segon recinte emmurallat de la ciutat.


Aquestes es van mantenir dempeus quan la seva funció era ja obsoleta un cop construïdes les muralles del Raval, i van evidenciar durant anys la divisió d'una Barcelona partida en dues: la de la Ribera, on hi havia el centre polític, econòmic i administratiu, i el Raval, la zona de camps de conreu, hospitals i entitats de beneficència.

La muralla de la Rambla disposava de diversos portals. Un d'ells era el de Trentaclaus, situat a l'actual Plaça del Teatre. Durant la construcció de l'aparcament subterrani allí situat van sortir a la llum els que actualment són els únics trams visibles de l'antiga muralla de la Rambla, i van quedar integrats als laterals de les rampes d'entrada i sortida de cotxes, respectivament.

 

Un fragment de la muralla romana de la Rambla, en un pàrquing de la plaça del Teatre. Foto: Dani Cortijo



Si aparquem el nostre vehicle allà podrem fer una entrada i sortida triomfal travessant l'antiga muralla de la Rambla, i si venim com a vianants podem conformar-nos a fer una ullada des de l'exterior.


Les restes d'aquesta muralla són generalment poc conegudes, però encara ho és més que gràcies a la muralla de la Rambla, en teoria obsoleta en aquell moment, moltes persones van salvar la seva vida.

El 1714, després d'un setge de més d'un any a la ciutat per part de les tropes de Felip V en el context de la Guerra de Successió Espanyola, un cop els assaltants havien aconseguit penetrar a l'interior de la ciutat i s'estava produint ja una lluita carrer per carrer, el Duc de Berwick va exigir una rendició incondicional als seus habitants.

El General Pau de Thoar va anar a parlamentar amb els assaltants i els va amenaçar de prosseguir la lluita en l'altra part de la ciutat protegits per la muralla del Raval, que dividia la ciutat per la meitat.

Davant l'obstinació dels barcelonins i el fet de voler acabar victoriosament amb un assalt que durava molt més del que s'esperava, Berwick va accedir a negociar les capitulacions. Aquestes contradeien les ordres del rei de "passar-los tots a ganivet" i, per tant, mai van ser signades de la seva pròpia mà. Però mentre aquest militar va prendre finalment la ciutat, es va encarregar d'evitar els saquejos i abusos que s'havien produït en altres pobles i ciutats conquerides per les seves tropes.
 

Un fragment de la muralla romana de la Rambla, en un pàrquing de la plaça del Teatre. Foto: Dani Cortijo

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació