Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

sexe, postureig i reggaeton

Bad Gyal, l'orgull d'Eduard Farelo

«En les entrevistes sempre es buscava l'opinió del pare sobre la seva filla»

per Gina Driéguez , 12 de gener de 2020 a les 16:55 |
Eduard Farelo i Alba Farelo «Bad Gyal» | YouTube
Deien a les xarxes que Catalunya està dividida entre aquells que coneixen l'Eduard Farelo per ser el pare de la Bad Gyal i aquells que coneixen la Bad Gyal per ser filla de l'Eduard Farelo. I ara, per primer cop, els hem vist junts com a pare i filla, protagonitzant l'espot que anuncia la cerimònia d'entrega dels Premis Gaudí 2020, els guardons de cinema i televisió de l'Acadèmica Catalana del Cinema, que s'entregaran el proper 19 de gener.

Gaudir, el curt, d'uns tres minuts i dirigit per Marçal Florés (Animals) i amb Canada com a productora (Malamente, Pienso en tu mirá de Rosalía). Segons el mateix director, mostra "una relació íntima entre pare i filla en un dia d'aquells on no passa res i en el que anar al cinema és una salvació per sobreviure a l'absurd". Però al curt trobem altres elements que podríem destacar.



L'element principal de l'argument és un ciberassetjament sexual que està patint Alba Farelo. Llegeixo que alguns mitjans parlen que al clip es mostra sèxting. Caldria recordar a aquests periodistes que el sèxting és sexe però per missatges, vídeos i fotografies i que per tant, han d'estar proactives i amb ganes les dues persones que el practiquen. Si una cosa queda clara en el curt Gaudir, és que Bad Gyal no vol rebre aquests missatges ni fotos del tio plasta de torn.


Ella, però, no es mostra "empoderada" com diuen aquests articles que llegeixo. Està bastant atabalada davant la insistència d'aquest personatge i el seu pare se n'adona i també s'angoixa, perquè els pares, siguem sinceres, també se n'adonen d'aquestes coses. El clip acaba bé, però. Amb espòilers i resumidet, ella acaba torrant el paio amb un drac imaginari com la bona Khalessi que és, i ella i el seu pare decideixen anar al cinema per evadir-se i gaudir.


El 2019 va ser un molt bon any per la Bad Gyal, el va començar amb una gira internacional i firmant per una multinacional que l'ha començat a projectar i promocionar al nivell que es mereix la queen del maresme. I ha tancat l'any amb tres singles d'èxit immediat: Santa Maria, Hookah i Alocao amb Omar Montes, amb qui ha aconseguit arribar a ser número 1 d'Espanya. Quan va treure el seu últim èxit Zorra la meva companya de pis va exclamar: "Bad Gyal solamente saca temazos" i últimament, això és així.

Recordo com en els inicis de la seva carrera musical i quan es va començar a saber que el seu pare era Eduard Farelo, en les converses sempre sortia la pregunta sobre què pensaria el seu pare d'ella, de la seva música sexualment explícita i de la seva estètica urbana que per qui no l'hagi vist mai podria descriure com molt, molt, molt atrevida i sensual. "Però què deu pensar el seu pare?" "Creus que escolta les cançons?" "No li deu fer vergonya?". Aquestes eren les preguntes que Catalunya es feia. Estava Eduard Farelo avergonyit de la seva filla? Que fos sexualment explícita? Que ballés twerk? Que es mostrés sexy as fuck en totes i cadascuna de les seves publicacions a xarxes?

De fet, tant era així que a totes les entrevistes que els feien, els acabaven preguntant en algun moment sobre aquest tema: "Alba, què pensa el teu pare de la teva música?" "Eduard, què en penses de la música de la teva filla?".


Sempre així, l'opinió que sempre es buscava era la del pare sobre la seva filla. Si som sincers, sabrem que en el fons aquesta pregunta buscava saber si Eduard Farelo estava orgullós o s'avergonyia de la seva filla Alba i de la música que fa.

Crec que d'una vegada per totes Eduard Farelo ha respost a Catalunya aquesta incògnita, deixant-se pintar les ungles per Bad Gyal (reina del nail art) i coprotagonitzant amb ella un espot. I potser tots nosaltres i fins i tot jo mateixa haurem de buscar el moment de deixar de buscar aquesta validació masculina constant. Masculina i paterna.

Perquè no seré jo ara qui negui que quan prenc una decisió important en la meva vida, només puc pensar en si el meu pare estarà o no orgullós de mi.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació