La Junta Electoral de Barcelona declara vacant l'escó de Torra al Parlament

El Parlament manté que el president segueix sent diputat de ple dret malgrat la decisió de l'organisme, que ordena acreditar Ferran Mascarell per substituir-lo

Quim Torra ha estat rebut a Vic amb una pancarta amb el lema «Never surrender»
Quim Torra ha estat rebut a Vic amb una pancarta amb el lema «Never surrender» | Adrià Costa
10 de gener del 2020
Actualitzat a les 20:12h
La Junta Electoral de Barcelona ha notificat aquest divendres a la tarda al Parlament que l'escó ocupat pel president de la Generalitat, Quim Torra, ha quedat vacant arran de la inhabilitació ordenada per la Junta Electoral Central (JEC). La decisió de la JEC va motivar un recurs urgent de Torra per deixar-la sense efecte, però la sala tercera del Tribunal Suprem ha descartat les mesures cautelaríssimes. La decisió de l'organisme electoral provincial ja ha estat notificada al president, segons fonts de Presidència.

L'ordre de l'organisme electoral implica que s'haurien de començar a crear les credencials per a Ferran Mascarell, el primer de la llista de Junts per Catalunya (JxCat) que hauria d'entrar a la cambra si Torra perd l'acta. Aquesta tarda, el president del Parlament, Roger Torrent, ha assenyalat que el principal dirigent del país era "diputat de ple dret" i que la cambra ho defensaria amb totes les conseqüències. En aquest sentit, el Parlament elevarà un recurs al Suprem per tal de frenar la inhabilitació.

Després de conèixer la decisió de la junta electoral provincial, fonts de la cambra catalana consultades per NacióDigital asseguren que l'estratègia de Torrent es manté, de manera que segueix considerant Torra diputat "de ple dret". Torra s'ha reunit al migdia amb dirigents parlamentaris independentistes i amb el Govern i, després, ha fet una declaració institucional en la qual ha indicat que no "reconeixerà" les resolucions de la JEC que l'impedeixin continuar com a diputat o com a president del país.

Els arguments del Suprem

La sala tercera assegura que no veu "raons d'urgència" per suspendre l'acord de la JEC, perquè no s'haurien escoltat els arguments de totes les parts, entre les quals el mateix organisme electoral i la Fiscalia. Ara tenen cinc dies perquè facin al·legacions, tenint en compte que el Suprem estudiarà si procedeix una mesura cautelar ordinària -no cautelaríssima, com la que demanava Torra- sobre el cas. El Suprem també retreu al president que, tot i l'extensió del recurs, de 94 pàgines, no es "concreten" les circumstàncies d'especial "urgència" que justificarien la suspensió de la JEC.

El president de la Generalitat va al·legar que la inhabilitació exprés com a diputat era "radicalment nul·la de ple dret" i que era "arbitrària", arguments que segons la sala tercera no són suficients per justificar les cautelaríssimes. La intenció de Torra, que analitzarà la resolució del Suprem, és mantenir-se com a president en el càrrec i mantenir l'exercici de les funcions al marge de la decisió de la JEC.