11
de gener
del
2020
Actualitzat
el
12
de gener
a les
15:36h
Catalunya va patir un dèficit fiscal d'uns 16.800 milions d'euros anuals el 2015 i el 2016, segons ha fet públic aquest divendres el Departament d'Economia i Hisenda. Ara bé, fins a quin punt aquesta quantitat és rellevant? Oferim diverses equivalències per comparar amb elements tangibles aquestes magnituds que cada any s'abonen en impostos i cotitzacions i no tornen.
Sigui com sigui, tal com es pot veure en el gràfic superior, la quantitat ha crescut progressivament des dels 2.465 milions del 1986, amb un sobtat increment de més de 5.000 milions en el tombant de segle i mil·leni. Aquest, en tot cas, és el càlcul amb el mètode de flux monetari, el saldo net d'ingressos dels catalans en relació a les transferències, inversions o prestacions que s'abonen al país.
Un altre mètode de càlcul -també representat en el gràfic- és el de càrrega-benefici, el qual té en compte l'impacte teòric que té una despesa, es faci on es faci -via segons la qual moltes inversions a Madrid repercuteixen positivament a la resta de l'Estat, especialment en relació als ministeris i altres poders centralitzats-. Si s'observa l'evolució en relació al percentatge del PIB, però, el dèficit fiscal és força constant, a l'entorn del 8% calculat per flux monetari o del 6%, per càrrega-benefici.
1. Finançar tot el pressupost UE o el rescat bancari: El dèficit fiscal dels darrers deu anys, del 2007 al 2016, suma 158.533 milions, una xifra molt similar a tot el pressupost de la Unió Europea del 2020, la qual preveu gastar 153.570 milions. Igualment, el Tribunal de Comptes va determinar a finals de novembre que el rescat bancari espanyol tindria un cost per a les arques públiques de 66.577 milions. El podria haver finançat el dèficit fiscal català d'entre 2013 i 2016, període en què va acumular 65.667 milions.
2. Tota la despesa social de la Generalitat: Els 16.801 milions de dèficit fiscal de 2016 són una xifra quasi idèntica als 16.923,7 milions que van gastar aquell any els departaments socials del Govern: Salut (9.495,6 milions), Ensenyament (4.729,3 milions) i Benestar Social (2.698,8 milions). La despesa social de la Generalitat, per tant, podria duplicar-se si s'hi dediquessin tots els recursos del dèficit fiscal.
3. Quatre cops el forat de les pensions: La dificultat per quadrar els comptes de la seguretat social porta de cap el govern espanyol. A Catalunya, la seguretat social va gastar 5.208 milions més que allò ingressat el 2016 i 4.658 milions més, el 2015. Malgrat tot, el dèficit fiscal patit en la resta de partides podria compensar amb escreix aquest forat, ja que és, respectivament, 3,8 i 3,7 cops superiors al dèficit d'aquestes prestacions. No sembla que una seguretat social catalana hagués de patir massa per trobar els recursos i no haver de recórrer a l'endeutament.
4. TV3, el català i l'acció exterior: L'unionisme acostuma a disparar sovint contra el cost de TV3, la normalització lingüística o les delegacions catalanes -i la resta de relacions internacionals- de la Generalitat perquè afirma que suposa un dispendi exagerat. El cert, però, és que el 2016 van suposar, entre les tres partides, una despesa total de 258,4 milions. El dèficit fiscal d'aquell any amb l'Estat podria finançar 65 cops aquella quantitat.
5. Molt més que la reforma fiscal: El Govern i els comuns han pactat una reforma fiscal per ingressar 542,6 milions, la qual inclou canvis en IRPF o successions, però també un nou impost verd i hi computa l'impost als vehicles contaminants, ja previst prèviament. Si s'exclou la recaptació d'aquest darrer tribut, que no és fruit de l'entesa sinó anterior, l'impacte un any normal -amb totes les mesures plenament aplicades- hauria de ser de 387 milions. Una xifra notable, tot i que és 43,4 cops major el dèficit fiscal del 2016.
En tot cas, cal tenir en compte que tant la balança fiscal per flux monetari com per càrrega-benefici estan ajustades per ingressos, és a dir, com si l'exercici s'hagués tancat amb equilibri pressupostari, per tal que el dèficit o superàvit -que es compensarien amb futurs majors impostos o despeses- no distorsionin els resultats d'un any concret -excepte en el punt 3, per analitzar el forat de la seguretat social, deficitària-. Si no es fes així, podrien donar-se resultats conforme tots els territoris tinguessin dèficit fiscal -un any de números verds, on s'ingressés més que no es gastés- o superàvit fiscal -un any de números vermells compensats amb endeutament.
Un altre mètode de càlcul -també representat en el gràfic- és el de càrrega-benefici, el qual té en compte l'impacte teòric que té una despesa, es faci on es faci -via segons la qual moltes inversions a Madrid repercuteixen positivament a la resta de l'Estat, especialment en relació als ministeris i altres poders centralitzats-. Si s'observa l'evolució en relació al percentatge del PIB, però, el dèficit fiscal és força constant, a l'entorn del 8% calculat per flux monetari o del 6%, per càrrega-benefici.
2. Tota la despesa social de la Generalitat: Els 16.801 milions de dèficit fiscal de 2016 són una xifra quasi idèntica als 16.923,7 milions que van gastar aquell any els departaments socials del Govern: Salut (9.495,6 milions), Ensenyament (4.729,3 milions) i Benestar Social (2.698,8 milions). La despesa social de la Generalitat, per tant, podria duplicar-se si s'hi dediquessin tots els recursos del dèficit fiscal.
3. Quatre cops el forat de les pensions: La dificultat per quadrar els comptes de la seguretat social porta de cap el govern espanyol. A Catalunya, la seguretat social va gastar 5.208 milions més que allò ingressat el 2016 i 4.658 milions més, el 2015. Malgrat tot, el dèficit fiscal patit en la resta de partides podria compensar amb escreix aquest forat, ja que és, respectivament, 3,8 i 3,7 cops superiors al dèficit d'aquestes prestacions. No sembla que una seguretat social catalana hagués de patir massa per trobar els recursos i no haver de recórrer a l'endeutament.
4. TV3, el català i l'acció exterior: L'unionisme acostuma a disparar sovint contra el cost de TV3, la normalització lingüística o les delegacions catalanes -i la resta de relacions internacionals- de la Generalitat perquè afirma que suposa un dispendi exagerat. El cert, però, és que el 2016 van suposar, entre les tres partides, una despesa total de 258,4 milions. El dèficit fiscal d'aquell any amb l'Estat podria finançar 65 cops aquella quantitat.
5. Molt més que la reforma fiscal: El Govern i els comuns han pactat una reforma fiscal per ingressar 542,6 milions, la qual inclou canvis en IRPF o successions, però també un nou impost verd i hi computa l'impost als vehicles contaminants, ja previst prèviament. Si s'exclou la recaptació d'aquest darrer tribut, que no és fruit de l'entesa sinó anterior, l'impacte un any normal -amb totes les mesures plenament aplicades- hauria de ser de 387 milions. Una xifra notable, tot i que és 43,4 cops major el dèficit fiscal del 2016.
En tot cas, cal tenir en compte que tant la balança fiscal per flux monetari com per càrrega-benefici estan ajustades per ingressos, és a dir, com si l'exercici s'hagués tancat amb equilibri pressupostari, per tal que el dèficit o superàvit -que es compensarien amb futurs majors impostos o despeses- no distorsionin els resultats d'un any concret -excepte en el punt 3, per analitzar el forat de la seguretat social, deficitària-. Si no es fes així, podrien donar-se resultats conforme tots els territoris tinguessin dèficit fiscal -un any de números verds, on s'ingressés més que no es gastés- o superàvit fiscal -un any de números vermells compensats amb endeutament.
Anàlisi del dèficit fiscal català dels anys 2015 i 2016 by naciodigital on Scribd