Torra i el Parlament es conjuren per protegir la presidència de la Generalitat

En temps convulsos, l'independentisme ha tret del calaix les velles imatges d'unitat i s'ha conjurat per protegir la presidència de la Generalitat. La decisió del Tribunal Suprem de no admetre les mesures cautelaríssimes de Quim Torra contra la inhabilitació exprés ordenada per la Junta Electoral Central (JEC) va generar una cadena de fotografies i gestos amb la presència del Govern i els grups parlamentaris independentistes. La consigna, almenys fins que la condemna dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el president per la pancarta del llaç groc sigui ferma, és que la JEC no té la potestat de desposseir-lo de l'acta de diputat ni del càrrec.

Torra, un president que atorga una importància cabdal a les institucions i als símbols -en cada acte a Palau recorda que l'edifici acollia la Diputació del General el segle XIV-, ha comparegut al migdia envoltat de tot el Govern i els principals dirigents de Junts per Catalunya (JxCat), ERC i la CUP. Ho ha fet amb una proclama sota el braç: "Soc diputat del Parlament i president de Catalunya". Després ha afegit que l'independentisme "no reconeixerà" les resolucions que l'apartin del càrrec, perquè a ell "només" el pot destituir la cambra catalana en cas que li sigui retirada la confiança. Al migdia, el president del Parlament, Roger Torrent, l'ha trucat per ratificar-lo com a diputat.

"Ho és de ple dret", ha assegurat Torrent en una compareixença a les cinc de la tarda. Les relacions entre JxCat i ERC -partit del qual és dirigent el president del Parlament- a la cambra no han estat sempre fluïdes en els últims dos anys. La mesa de la cambra aprovarà dimarts un recurs a la sala tercera de l'alt tribunal per defensar els drets de Torra, a qui Torrent considera "diputat de ple dret". Una condició que fonts de la cambra han assenyalat que es manté malgrat que la Junta Electoral Provincial de Barcelona, en una ordre d'obligat compliment traslladada a totes les parts implicades, ha declarat vacant el seu escó i ha expedit les credencials del substitut, Ferran Mascarell.

Torrent ha garantit que el dirigent de JxCat podrà votar en el proper ple, previst pels dies 22 i 23 de gener, tot i que PP i Ciutadans -artífexs del recurs a la JEC que va derivar en la inhabilitació exprés- ja s'hi refereixen com a "expresident". En tot cas, la partida judicial no està resolta, ni molt menys. La sala tercera del Suprem ha obert el termini per resoldre mesures cautelars, i la Fiscalia i la Junta Electoral disposen de cinc dies per presentar al·legacions. En cas que la inhabilitació com a diputat prossegueixi, els serveis jurídics de Palau ja han avisat Torra que podria seguir com a president sense escó.

El reglament fa que només es pugui accedir al principal càrrec del país si es disposa d'acta de diputat, però perder-la no implicaria -segons aquesta interpretació- haver de deixar el càrrec. El focus es troba ara en el Parlament i en la mesa presidida per Torrent en un moment en què el clima preelectoral sobrevola la relació entre els socis del Govern. JxCat defensa arribar "fins al final" en el pols perquè Torra no deixi de ser president, però al mateix temps existeixen dirigents que defensen eleccions abans de l'estiu en les quals el més ben posicionat per ser candidat seria -de nou- Puigdemont. Les mirades de reüll, sobretot després de la investidura a Madrid, no s'aturen.

Carrusel judicial

Torra, des de la sala Torres Garcia de Palau, ha emmarcat el seu cas dins la "causa general" contra l'independentisme, i ha exigit a l'Estat la fi de la repressió. La desjudicialització és un dels aspectes amb els quals s'ha compromès Pedro Sánchez -a la Moncloa de nou gràcies, en part, a l'abstenció d'ERC- per tal de "recomençar" la relació amb Catalunya. El cert, però, és que quasi cada dia hi ha decisions judicials que impacten en l'independentisme. Aquesta setmana, per exemple, el focus se l'ha endut Oriol Junqueras, a qui la justícia europea va reconèixer la immunitat però que finalment ha quedat fora dels integrants de l'Eurocambra després que la JEC l'inhabilités.

La decisió s'ha conegut aquesta tarda, just quan els republicans encara lamentaven que el Suprem no l'hagués alliberat per assistir al ple de dilluns a Estrasburg. A banda, el jutge Pablo Llarena, instructor de la causa del procés, manté dempeus l'euroordre contra Carles Puigdemont i Toni Comín, eurodiputats de JxCat que han accedit al càrrec gràcies a la doctrina oberta per Junqueras. Llarena també demana l'inici del suplicatori, un procediment previ a la resolució judicial de les ordres internacionals de detenció. La judicialització, de nou, torna a enfangar l'escenari polític mentre Sánchez tria ministres.

Aquest divendres, en petites dosis controlades, s'han anat coneixent més noms que integraran l'executiu de coalició de PSOE i Podem. Hi falta un nom clau, el de Justícia, que acumularà pressió sobre les espatlles per part de l'independentisme i també la dreta espanyola, expectant pel presumpte viratge judicial en totes les causes obertes pel procés. El tempo de les togues, a banda, impacta directament en la pretensió de Sánchez de reunir-se amb Torra quan ja tingui format el consell de ministres. El president, primer recelós, ara aspira a liderar una taula de diàleg institucional amb l'Estat. I ho vol fer ostentant el principal càrrec del país.