desigualtats

Piketty demana al sobiranisme que triï entre la solidaritat fiscal amb Europa o ser «un altre Luxemburg»

L'economista francès presenta el seu llibre "Capital i ideologia" en un acte amb Josep Ramoneda al Palau Macaya

per Pep Martí , 10 de gener de 2020 a les 14:35 |
Thomas Piketty aquest divendres al Palau Macaya. | ACN
El capital al segle XXI, aparegut el 2013, va generar un intens debat intel·lectual i va traspassar les fronteres de França. L'autor, Thomas Piketty, de l'Escola d'Estudis Superiors en Ciències Socials i professor de l'Escola d'Economia de París, va convertir-se en una figura global: més de dos milions i mig d'exemplars venuts i traducció a quaranta llengües. D'aquesta manera, Piketty s'afegia al llistat de pensadors contemporanis de referència. Ara acaba de publicar la continuació, Capital i ideologia (Edicions 62). Per presentar-lo ha estat al Palau Macaya, de la Fundació Bancària la Caixa, convidat per l'Escola Europea d'Humanitats (EHH), on ha mantingut una conversa amb Josep Ramoneda, filòsof i director del centre. 

L'economista francès va generar polèmica a Catalunya quan es va mostrar crític amb el component segons ell economicista del sobiranisme, que ell veu més lligat a les rendes més altes. Avui, a una pregunta de l'exeurodiputat Ramon Tremosa, ha volgut explicar aquestes afirmacions i ha interpel·lat al sobiranisme sobre quin projecte té a llarg termini quant a la seva relació amb Europa i a la fiscalitat. En un moment donat, ha preguntat: "Voleu ser un paradís fiscal com Luxemburg o participar en un projecte comú europeu?" i ha dit que és una pregunta que per ell encara no té resposta.  


Ha dit que si s'observa el vot a Catalunya, els qui tenen més formació, volen sortir d'Espanya i els que tenen menys ingressos volen romandre-hi. Una tendència inversa a la que es dona en el cas del Brexit. Però no ha volgut afirmar que el component fiscal fos l'essencial en l'argumentari sobiranista. Ha assegurat que veu el sobiranisme com un bloc molt divers, amb presència de forces d'esquerres i progressistes.    

Piketty ha explicat que amb el seu llibre ha volgut posar l'accent sobre tot l'entramat ideològic i de valors que sustenta el discurs de la desigualtat. De fet, vol ser una història de les desigualtats al món des de les primeres societats. L'autor ha definit Capital i ideologia com un llibre més interessant que el seu primer. Piketty ha insistit en què ell no vol que el lector comparteixi les seves tesis sinó que entengui la perspectiva i la solidesa documental que sustenta el llibre.


Per Thomas Piketty, el combat contra la desigualtat és un combat ideològic més que una lluita de classes. El determinisme, que vol justificar d'alguna manera la desigualtat entre les persones, és el gran enemic i el pensador francès ha subratllat que és només la lluita i la capacitat de mobilització de les societats les que poden canviar la realitat.   
Desfent tòpics 


L'obra pretén combatre molts locs comuns i tòpics sobre el passat. S'ha mostrat admirador de la Revolució Francesa, però ha assenyalat que en el llibre es mostra que, en termes de propietat, no va ser fins ben entrat el segle XX que la desigualtat es va combatre amb eficàcia. Ha estat crític amb la socialdemocràcia, que segons ell no ha estat capaç de reduir les diferències econòmiques pel que fa al dret de propietat. Hi va haver un increment important en educació i sanitat després de la Primera Guerra Mundial, i especialment després del 1945, que van fer possible emancipacions importants de l'ésser humà. 

Crític amb la UE

Ha incidit en els canvis produïts en la sociologia electoral i com una capa sensible dels sectors populars han abandonat el suport als partits de l'esquerra clàssica. Ho ha atribuït a les dificultats de la socialdemocràcia per renovar els seus programes de lluita contra les desigualtats.

S'ha confessat un federalista europeu, però alhora molt crític amb l'actual projecte de la UE. "Necessitem d'una regulació pública de la circulació de capitals, dels béns i dels serveis, i sotmetre-la a criteris racionals en termes de combat pel clima", ha afirmat. Ha reclamat una fiscalitat comuna europea com a mesura essencial i ha apuntat la possibilitat d'uns nous tractats europeus que apleguin els estats que assumeixin aquesta necessitat. Només aquesta via pot oposar-se amb èxit, ha dit, a les tendències de tancament de les fronteres i el rebuig dels immigrants que es viu en molts països. Ha defensat el que ha anomenat "socialisme participatiu", un projecte basat en la redistribució que no passa per la propietat estatal o centralitzada. 

"Hem de prendre'ns seriosament la igualtat educativa", ha dit, exemplificant casos evidents com que als EUA, les possibilitats de fills de famílies pobres d'accedir a la universitat són del 25% pel 95% dels fills de famílies riques. Una realitat que també es produeix de manera similar en països europeus.

Lanaspa discrepa sobre Catalunya

Jaume Lanaspa, de la Fundació Bancària la Caixa, ha presentat l'acte i ha explicat que ha conegut la seva obra gràcies a un dels seus fills, que n'és un bon lector. Lanaspa ha elogiat els seus treballs en el que han contribuït a combatre les desigualtats i "donar esperança a molta gent al món". Alhora, ha manifestat discrepàncies amb algunes opinions de l'economista sobre la realitat catalana. Piketty ha criticat el component economicista del sobiranisme, com d'un moviment més lligat a les rendes més altes, i Lanaspa ha volgut puntualitzar que "la gran majoria dels catalans defensem la solidaritat però volem més justícia fiscal i reconeixement". 

Si els títols de Piketty rememoren El capital de Karl Marx, escoltant l'economista francès ve al cap la frase de Marx que deia que "fins ara, els filòsofs han explicat el món, ara l'han de transformar". Piketty té molt clar que els economistes també han de fer una aposta per tarnsformar la realitat. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació