10
de gener
del
2020
Actualitzat
a les
12:35h
Catalunya va aportar a les arques de l'Estat 33.604 milions més dels que va rebre, durant el 2015 i el 2016. Així ho destaca el càlcul de les balances fiscals fet públic aquest divendres pel departament d'Economia i Hisenda de la Generalitat pel mètode de flux monetari, segons el qual el dèficit fiscal va ser de 16.803 milions el 2015 i de 16.801 milions més el 2016 o, el que és el mateix, l'equivalent al 8,2% del PIB català i el 7,9% del PIB, respectivament
Aquest mètode calcula els recursos que es paguen en forma d'impostos, cotitzacions i altres vies a l'Estat menys els que retornen en forma de transferències a les administracions catalanes, prestacions, inversions o altres. Vist d'una altra manera, Catalunya va aportar el 2015 el 18,9% dels recursos de l'Estat i tan sols va rebre'n el 13,2%. Durant el 2016, va aportar el 19,2% dels recursos i va rebre el 13,5% de la despesa.
Les balances fiscals, però, també es poden calcular pel mètode càrrega-benefici, el qual té en compte l'impacte teòric que té una despesa, es faci on es faci -via segons la qual moltes inversions a Madrid repercuteixen positivament a la resta de l'Estat, especialment en relació als ministeris i altres poders centralitzats-. Segons aquest mètode, el dèficit fiscal va ser el 2015 d'11.830 milions -5,8% del PIB- i de 12.225 milions -5,7% del PIB-, el 2016.
Són dades que s'adjuntaran al projecte de pressupostos de la Generalitat del 2020 i que constaten, segons el Departament d'Economia i Hisenda, que "els ingressos aportats per Catalunya tenen un pes semblant al del PIB català, mentre que la despesa de l'Estat se situa gairebé sis punts per sota d'aquest percentatge".
De fet, la Generalitat assenyala que, si s'exclouen les operacions relatives a prestacions d'atur o jubilació -les quals no són discrecionals, sinó que suposen un dret subjectiu i l'Estat no pot decidir si pagar-les o no-, "el diferencial entre el pes dels ingressos aportats i les despeses rebudes s'incrementa substancialment". Amb el mètode de flux monetari, el resultat que se'n deriva excloent aquestes quantitats manté les aportacions catalanes prop del 19% del total de l'Estat, però els recursos rebuts cauen al 8,1% el 2015 i el 8,6% el 2016, molt per sota del pes en PIB, població o impostos pagats.
A nivell històric, el dèficit fiscal se situa en termes relatius a l'entorn del 8% del PIB que, de mitjana, pateix Catalunya des del 1986. En canvi, pel que fa als valors absoluts, els prop de 16.800 milions abonats de més cadascuna d'aquests anys són la segona i tercera xifres més altes de tota la sèrie històrica, només per darrere dels 17.200 milions del 2008.
Aquest mètode calcula els recursos que es paguen en forma d'impostos, cotitzacions i altres vies a l'Estat menys els que retornen en forma de transferències a les administracions catalanes, prestacions, inversions o altres. Vist d'una altra manera, Catalunya va aportar el 2015 el 18,9% dels recursos de l'Estat i tan sols va rebre'n el 13,2%. Durant el 2016, va aportar el 19,2% dels recursos i va rebre el 13,5% de la despesa.
Les balances fiscals, però, també es poden calcular pel mètode càrrega-benefici, el qual té en compte l'impacte teòric que té una despesa, es faci on es faci -via segons la qual moltes inversions a Madrid repercuteixen positivament a la resta de l'Estat, especialment en relació als ministeris i altres poders centralitzats-. Segons aquest mètode, el dèficit fiscal va ser el 2015 d'11.830 milions -5,8% del PIB- i de 12.225 milions -5,7% del PIB-, el 2016.
Són dades que s'adjuntaran al projecte de pressupostos de la Generalitat del 2020 i que constaten, segons el Departament d'Economia i Hisenda, que "els ingressos aportats per Catalunya tenen un pes semblant al del PIB català, mentre que la despesa de l'Estat se situa gairebé sis punts per sota d'aquest percentatge".
De fet, la Generalitat assenyala que, si s'exclouen les operacions relatives a prestacions d'atur o jubilació -les quals no són discrecionals, sinó que suposen un dret subjectiu i l'Estat no pot decidir si pagar-les o no-, "el diferencial entre el pes dels ingressos aportats i les despeses rebudes s'incrementa substancialment". Amb el mètode de flux monetari, el resultat que se'n deriva excloent aquestes quantitats manté les aportacions catalanes prop del 19% del total de l'Estat, però els recursos rebuts cauen al 8,1% el 2015 i el 8,6% el 2016, molt per sota del pes en PIB, població o impostos pagats.
A nivell històric, el dèficit fiscal se situa en termes relatius a l'entorn del 8% del PIB que, de mitjana, pateix Catalunya des del 1986. En canvi, pel que fa als valors absoluts, els prop de 16.800 milions abonats de més cadascuna d'aquests anys són la segona i tercera xifres més altes de tota la sèrie històrica, només per darrere dels 17.200 milions del 2008.
Anàlisi del dèficit fiscal català dels anys 2015 i 2016 by naciodigital on Scribd