10
de gener
del
2020
Actualitzat
a les
14:02h
El Tribunal Suprem ha decidit aquest divendres desestimar el recurs del president de la Generalitat, Quim Torra, contra la inhabilitació com a diputat ordenada per la Junta Electoral Central (JEC). El Govern, que havia avaluat tots els escenaris a través dels serveis jurídics, insisitia preventivament aquesta setmana que el president podia seguir en el càrrec malgrat no tenir escó al Parlament, tal com va explicar dimecres la portaveu de l'executiu, Meritxell Budó. El Suprem no resol el fons del cas i obre un nou període mentre Torra ja ha convocat el president del Parlament, Roger Torrent, i els líders de Junts per Catalunya (JxCat), ERC i la CUP a la cambra per avaluar la situació, que també protagonitzarà una trobada extraordinària del Govern i una declaració institucional.
La sala tercera assegura que no veu "raons d'urgència" per suspendre l'acord de la JEC, perquè no s'haurien escoltat els arguments de totes les parts, entre les quals el mateix organisme electoral i la Fiscalia. Ara tenen cinc dies perquè facin al·legacions, tenint en compte que el Suprem estudiarà si procedeix una mesura cautelar ordinària -no cautelaríssima, com la que demanava Torra- sobre el cas. El Suprem també retreu al president que, tot i l'extensió del recurs, de 94 pàgines, no es "concreten" les circumstàncies d'especial "urgència" que justificarien la suspensió de la JEC. Torrent ja ha traslladat al president, en tot cas, que segueix sent diputat.
El president de la Generalitat va al·legar que la inhabilitació exprés com a diputat era "radicalment nul·la de ple dret" i que era "arbitrària", arguments que segons la sala tercera no són suficients per justificar les cautelaríssimes. La intenció de Torra, que analitzarà la resolució del Suprem, és mantenir-se com a president en el càrrec i mantenir l'exercici de les funcions al marge de la decisió de la JEC.
Laura Borràs, cap de files de JxCat al Congrés dels Diputats i de la màxima confiança de Torra, va assegurar ahir al vespre en una entrevista a TV3 que el president ho seguiria sent "ho digui o no el Suprem". "Hem de plantar-nos per defensar el que és la sobirania de Parlament. No permetre cap ingerència. Ja hi ha hagut massa retallades", va expressar Borràs, que va defensar que la cambra ha de regir-se pel seu reglament, el qual manté que per retirar la credencial a un diputat o bé ha de ser per la seva voluntat pròpia, o bé perquè hi ha una sentència ferma.
Els arguments de la JEC
En l'acord avançat divendres passat però comunicat oficialment dimarts, la JEC ordenava fer efectiva la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), un veredicte que no era ferm perquè es pot recórrer al Suprem. L'àrbitre electoral argumentava que, d'acord amb l'article 6.2 de la llei de règim electoral (LOREG), Torra concorre en una "inelegibilitat sobrevinguda", perquè té una condemna per un delicte contra l'administració pública -el delicte de desobediència-, encara que la sentència no és ferma. La decisió té el vot particular de sis dels 13 membres de la JEC, que consideren que l'ens no és competent per resoldre sobre la qüestió.
En el seu recurs presentat dimecres al Suprem, Torra acusava la JEC de vulneració de drets fonamentals i assegura que l'ens electoral no té competència per decidir en aquest àmbit: no pot, segons la defensa del president, dictar una "inelegibilitat sobrevinguda" ni tampoc "incompatibilitat sobrevinguda". "Enjudiciar les incompatibilitats dels diputats al Parlament no és competència de l'Administració Electoral ni ho ha estat mai", argumenten els advocats de Torra.
La deliberació del Suprem s'ha produït l'endemà que el tribunal no acceptés el recurs de d'Oriol Junqueras contra la inhabilitació dictada per la JEC sobre la seva condició d'eurodiputat, i també l'endemà que la sala segona del tribunal desobeís la justícia europea i l'impedís sortir de la presó per adquirir la condició de membre del parlament comunitari. La decisió va causar un profund impacte en l'independentisme i també en ERC, que prendrà les mesures legals pertinents per tal que Junqueras sigui eurodiputat.
Impacte en la nova legislatura
La decisió del Suprem arriba en plena represa del diàleg institucional després de la investidura. Torra i Pedro Sánchez van mantenir ahir la primera conversa telefònica des que el líder del PSOE va ser investit president del govern espanyol. Segons fonts de Presidència, la trucada va durar set minuts i va servir perquè els dos dirigents s'emplacessin a una trobada posterior a la formació del consell de ministres. Sánchez té previst nomenar la setmana vinent el nou executiu estatal, tot i que en un primer moment els plans passaven per fer-ho abans d'aquest divendres.
El dirigent català, segons les mateixes fonts, li va traslladar que la cita ha de servir per "encarrilar" la mesa de diàleg institucional entre l'Estat i la Generalitat. En la trucada no es va concretar si la trobada seria a Barcelona o a Madrid. Fonts de Presidència recalquen aquests dies que les portes de Palau estan obertes per al president del govern espanyol en cas que la trobada se celebri a la capital catalana. El dirigent de Junts per Catalunya (JxCat) va assegurar el 2 de gener en una trobada amb Pere Aragonès que la mesa de diàleg acordada entre el PSOE i ERC per la investidura no comptava amb l'aval del Govern, però ara maniobra per posar-s'hi al capdavant.
La sala tercera assegura que no veu "raons d'urgència" per suspendre l'acord de la JEC, perquè no s'haurien escoltat els arguments de totes les parts, entre les quals el mateix organisme electoral i la Fiscalia. Ara tenen cinc dies perquè facin al·legacions, tenint en compte que el Suprem estudiarà si procedeix una mesura cautelar ordinària -no cautelaríssima, com la que demanava Torra- sobre el cas. El Suprem també retreu al president que, tot i l'extensió del recurs, de 94 pàgines, no es "concreten" les circumstàncies d'especial "urgència" que justificarien la suspensió de la JEC. Torrent ja ha traslladat al president, en tot cas, que segueix sent diputat.
El president de la Generalitat va al·legar que la inhabilitació exprés com a diputat era "radicalment nul·la de ple dret" i que era "arbitrària", arguments que segons la sala tercera no són suficients per justificar les cautelaríssimes. La intenció de Torra, que analitzarà la resolució del Suprem, és mantenir-se com a president en el càrrec i mantenir l'exercici de les funcions al marge de la decisió de la JEC.
Laura Borràs, cap de files de JxCat al Congrés dels Diputats i de la màxima confiança de Torra, va assegurar ahir al vespre en una entrevista a TV3 que el president ho seguiria sent "ho digui o no el Suprem". "Hem de plantar-nos per defensar el que és la sobirania de Parlament. No permetre cap ingerència. Ja hi ha hagut massa retallades", va expressar Borràs, que va defensar que la cambra ha de regir-se pel seu reglament, el qual manté que per retirar la credencial a un diputat o bé ha de ser per la seva voluntat pròpia, o bé perquè hi ha una sentència ferma.
Els arguments de la JEC
En l'acord avançat divendres passat però comunicat oficialment dimarts, la JEC ordenava fer efectiva la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), un veredicte que no era ferm perquè es pot recórrer al Suprem. L'àrbitre electoral argumentava que, d'acord amb l'article 6.2 de la llei de règim electoral (LOREG), Torra concorre en una "inelegibilitat sobrevinguda", perquè té una condemna per un delicte contra l'administració pública -el delicte de desobediència-, encara que la sentència no és ferma. La decisió té el vot particular de sis dels 13 membres de la JEC, que consideren que l'ens no és competent per resoldre sobre la qüestió.
En el seu recurs presentat dimecres al Suprem, Torra acusava la JEC de vulneració de drets fonamentals i assegura que l'ens electoral no té competència per decidir en aquest àmbit: no pot, segons la defensa del president, dictar una "inelegibilitat sobrevinguda" ni tampoc "incompatibilitat sobrevinguda". "Enjudiciar les incompatibilitats dels diputats al Parlament no és competència de l'Administració Electoral ni ho ha estat mai", argumenten els advocats de Torra.
La deliberació del Suprem s'ha produït l'endemà que el tribunal no acceptés el recurs de d'Oriol Junqueras contra la inhabilitació dictada per la JEC sobre la seva condició d'eurodiputat, i també l'endemà que la sala segona del tribunal desobeís la justícia europea i l'impedís sortir de la presó per adquirir la condició de membre del parlament comunitari. La decisió va causar un profund impacte en l'independentisme i també en ERC, que prendrà les mesures legals pertinents per tal que Junqueras sigui eurodiputat.
Impacte en la nova legislatura
La decisió del Suprem arriba en plena represa del diàleg institucional després de la investidura. Torra i Pedro Sánchez van mantenir ahir la primera conversa telefònica des que el líder del PSOE va ser investit president del govern espanyol. Segons fonts de Presidència, la trucada va durar set minuts i va servir perquè els dos dirigents s'emplacessin a una trobada posterior a la formació del consell de ministres. Sánchez té previst nomenar la setmana vinent el nou executiu estatal, tot i que en un primer moment els plans passaven per fer-ho abans d'aquest divendres.
El dirigent català, segons les mateixes fonts, li va traslladar que la cita ha de servir per "encarrilar" la mesa de diàleg institucional entre l'Estat i la Generalitat. En la trucada no es va concretar si la trobada seria a Barcelona o a Madrid. Fonts de Presidència recalquen aquests dies que les portes de Palau estan obertes per al president del govern espanyol en cas que la trobada se celebri a la capital catalana. El dirigent de Junts per Catalunya (JxCat) va assegurar el 2 de gener en una trobada amb Pere Aragonès que la mesa de diàleg acordada entre el PSOE i ERC per la investidura no comptava amb l'aval del Govern, però ara maniobra per posar-s'hi al capdavant.