09
de gener
del
2020
Actualitzat
a les
21:50h
Què pot fer Oriol Junqueras un cop el Tribunal Suprem ha ratificat la seva inhabilitació i continuïtat a la presó? Com ha de reaccionar el Parlament Europeu? I el propi Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que ha dictaminat que el líder d'ERC és eurodiputat i té immunitat? La decisió de la sala que presideix Manuel Marchena, que ignora el criteri del tribunal europeu, obre una dimensió judicial desconeguda. Ho reconeixen els experts consultats i que es pronuncien amb peus de plom davant d'un escenari insòlit.
Va ser el propi Suprem qui va plantejar al TJUE què fer amb Junqueras un cop acabat el judici i haver estat escollit eurodiputat. Però aquest plantejament, que pressuposava un reconeixement d'autoritat del veredicte europeu, ha acabat saltant pels aires. La defensa del líder d'ERC ha activat ja tota la maquinària per respondre a una situació que el partit ha definit com el "brèxit judicial" de l'estat espanyol. Presentarà primer un recurs de súplica al Suprem i ja ha advertit que està disposat a arribar, de nou, als tribunals europeus. I també fonts de l'Oficina del Parlament Europeu expliquen que els serveis pertinents de la cambra "estan estudiant el cas" i indicaran en les pròximes hores com creuen que s'ha de procedir.
Recurs al TC i, posteriorment, a Estrasburg
Des de la dificultat que suposa plantejar respostes a un cas que no s'ha produït mai, el catedràtic de Dret Constitucional Xavier Arbós apunta que a Junqueras se li obren, d'entrada, les portes del Tribunal Constitucional, que ja pot resoldre els recursos d'empara presentats en els darrers mesos per la defensa del dirigent. La defensa, assegura, podria agafar-se als articles 23 i 24 de la Constitució, que defensen, respectivament, el dret de participació política i el dret a obtenir una tutela efectiva dels jutges i els tribunals sense que es pugui produir indefensió. Afegeix també que es pot acollir a l'article 39 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, que defensa el dret a ser elector i elegible a les eleccions al Parlament Europeu. En cas que el Constitucional no atengués als seus arguments, el pas següent seria recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans.
Aquesta línia també la planteja l'advocat penalista i doctor en Dret Marc Molins, que considera que la defensa del líder d'ERC pot "alçar-se contra la interlocutòria" del Suprem amb aquesta bateria de recursos. Afegeix, però, que a més del dret a tutela efectiva i de participació política, els advocats també poden apel·lar a l'article 10.2 de la Constitució, que recull que quan se subscriu un conveni o tractat internacional, aquest passa a ser dret intern del país en qüestió. Argumenta Molins que es podria considerar, en aquest cas, que el Suprem ha "trencat el mandat" que es deriva d'aquest article.
"Això no ha passat mai. Estem a les fosques i a les palpentes. No estem davant d'errors o de qüestions d'apreciació", argumenta el catedràtic de Dret Penal Joan Queralt, que més enllà de recórrer al TC i, en paral·lel, presentar una reclamació al TJUE, assegura que en les qüestions prejudicials -la sentència del tribunal europeu responia a una qüestió prejudicial presentada per Manuel Marchena- "no hi ha execució de sentència" davant dels tractats. La catedràtica de Dret Constitucional Mercè Barceló, més enllà del recurs d'empara al TC i, després, a Estrasburg, considera que el TJUE "no pot dir res més per si mateix". En tot cas, hauria d'actuar a instàncies d'un organisme europeu.
Encara més complexa és la situació del Parlament Europeu, que es troba davant la dicotomia d'acceptar el criteri del Tribunal Suprem o bé del TJUE. "El que ha de fer la cambra és no donar per bona la interlocutòria de la sala penal del Suprem. El paràmetre ha de ser el de la sentència del TJUE", sosté Arbós, que interpreta que el veredicte europeu estableix que Junqueras té immunitat mentre el Parlament Europeu no li retiri. En aquest sentit, assegura que caldria explorar si és possible que la cambra presidida per David Sassoli s'adrecés al TJUE per demanar que ratifiqui o concreti que cal que el Suprem demani un suplicatori al Parlament Europeu per poder retirar-li la immunitat.
"Tota la situació pot generar molts dubtes, però allò que està clar en un 99% és que el TJUE sosté que s'ha de demanar un suplicatori perquè Junqueras deixi de tenir immunitat", insisteix Arbós. Molins, però, considera que, "lamentablement", ni el Parlament Europeu ni el TJUE "poden fer res perquè no tenen facultats coercitives". I és que, argumenta, la pròpia sentència del TJUE assegurava que "corresponia al Suprem" decidir com aplicava el seu veredicte tenint present que Junqueras ja ha estat condemnat. "Aquesta afirmació apodera el Suprem", afirma, i afegeix que el TJUE no és un tribunal ordinari i que, per tant, no té "facultats executives concretes". Molins també considera que el Suprem, seguint l'esperit del criteri europeu, hauria de demanar el suplicatori perquè Junqueras deixés de ser eurodiputat, però apunta que ha quedat clar aquest dijous que no hi ha un "reconeixement de la seva jerarquia".
Queralt, per la seva banda, sí que considera que Junqueras es pot adreçar al Parlament Europeu per ser reconegut si l'esborra de la llista eurodiputats i, en cas de no ser atesa la petició, recórrer davant del TJUE. "En el fons, la jugada del Suprem i del propi sistema és fer una puntada endavant. A Junqueras li donaran la raó més endavant, però ja no serà eurodiputat", argumenta. Barceló considera que el Parlament Europeu hauria de "preservar la seva autonomia parlamentària" i, per tant, mantenir que Junqueras és eurodiputat perquè així ho ha dit un tribunal europeu. "Un tribunal regional no hauria de dir-li al Parlament Europeu qui és diputat i qui no perquè el TJUE ja ha dit que ho és", resol Barceló.
En l'intent d'obrir possibilitats i vies, Arbós n'esbossa una més en cas que el Parlament Europeu no es pronunciï perquè dona per tancat el cas amb la decisió del Suprem o bé desestima la condició d'eurodiputat de Junqueras. En aquesta situació, recorda que al Tribunal General de la Unió Europea és el de primera instància abans que el TJUE, es podria plantejar un recurs acollint-se a l'article 263 del Tractat de funcionament de la Unió Europea, que fixa que el TJUE "controlarà la legalitat dels actes o organismes de la Unió destinats a produir efectes jurídics davant de tercers".
Va ser el propi Suprem qui va plantejar al TJUE què fer amb Junqueras un cop acabat el judici i haver estat escollit eurodiputat. Però aquest plantejament, que pressuposava un reconeixement d'autoritat del veredicte europeu, ha acabat saltant pels aires. La defensa del líder d'ERC ha activat ja tota la maquinària per respondre a una situació que el partit ha definit com el "brèxit judicial" de l'estat espanyol. Presentarà primer un recurs de súplica al Suprem i ja ha advertit que està disposat a arribar, de nou, als tribunals europeus. I també fonts de l'Oficina del Parlament Europeu expliquen que els serveis pertinents de la cambra "estan estudiant el cas" i indicaran en les pròximes hores com creuen que s'ha de procedir.
Recurs al TC i, posteriorment, a Estrasburg
Des de la dificultat que suposa plantejar respostes a un cas que no s'ha produït mai, el catedràtic de Dret Constitucional Xavier Arbós apunta que a Junqueras se li obren, d'entrada, les portes del Tribunal Constitucional, que ja pot resoldre els recursos d'empara presentats en els darrers mesos per la defensa del dirigent. La defensa, assegura, podria agafar-se als articles 23 i 24 de la Constitució, que defensen, respectivament, el dret de participació política i el dret a obtenir una tutela efectiva dels jutges i els tribunals sense que es pugui produir indefensió. Afegeix també que es pot acollir a l'article 39 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, que defensa el dret a ser elector i elegible a les eleccions al Parlament Europeu. En cas que el Constitucional no atengués als seus arguments, el pas següent seria recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans.
El constitucionalista Xavier Arbós considera que la defensa de Junqueras pot apel·lar al dret de participació política i al d'obtenir tutela efectiva dels jutges
Aquesta línia també la planteja l'advocat penalista i doctor en Dret Marc Molins, que considera que la defensa del líder d'ERC pot "alçar-se contra la interlocutòria" del Suprem amb aquesta bateria de recursos. Afegeix, però, que a més del dret a tutela efectiva i de participació política, els advocats també poden apel·lar a l'article 10.2 de la Constitució, que recull que quan se subscriu un conveni o tractat internacional, aquest passa a ser dret intern del país en qüestió. Argumenta Molins que es podria considerar, en aquest cas, que el Suprem ha "trencat el mandat" que es deriva d'aquest article.
"Això no ha passat mai. Estem a les fosques i a les palpentes. No estem davant d'errors o de qüestions d'apreciació", argumenta el catedràtic de Dret Penal Joan Queralt, que més enllà de recórrer al TC i, en paral·lel, presentar una reclamació al TJUE, assegura que en les qüestions prejudicials -la sentència del tribunal europeu responia a una qüestió prejudicial presentada per Manuel Marchena- "no hi ha execució de sentència" davant dels tractats. La catedràtica de Dret Constitucional Mercè Barceló, més enllà del recurs d'empara al TC i, després, a Estrasburg, considera que el TJUE "no pot dir res més per si mateix". En tot cas, hauria d'actuar a instàncies d'un organisme europeu.
L'advocat penalista Marc Molins apunta que els advocats de Junqueras poden també acollir-se a l'article 10.2 de la Constitució, que recull que quan se subscriu un conveni o tractat internacional, aquest passa a ser dret intern del país
Encara més complexa és la situació del Parlament Europeu, que es troba davant la dicotomia d'acceptar el criteri del Tribunal Suprem o bé del TJUE. "El que ha de fer la cambra és no donar per bona la interlocutòria de la sala penal del Suprem. El paràmetre ha de ser el de la sentència del TJUE", sosté Arbós, que interpreta que el veredicte europeu estableix que Junqueras té immunitat mentre el Parlament Europeu no li retiri. En aquest sentit, assegura que caldria explorar si és possible que la cambra presidida per David Sassoli s'adrecés al TJUE per demanar que ratifiqui o concreti que cal que el Suprem demani un suplicatori al Parlament Europeu per poder retirar-li la immunitat.
"Tota la situació pot generar molts dubtes, però allò que està clar en un 99% és que el TJUE sosté que s'ha de demanar un suplicatori perquè Junqueras deixi de tenir immunitat", insisteix Arbós. Molins, però, considera que, "lamentablement", ni el Parlament Europeu ni el TJUE "poden fer res perquè no tenen facultats coercitives". I és que, argumenta, la pròpia sentència del TJUE assegurava que "corresponia al Suprem" decidir com aplicava el seu veredicte tenint present que Junqueras ja ha estat condemnat. "Aquesta afirmació apodera el Suprem", afirma, i afegeix que el TJUE no és un tribunal ordinari i que, per tant, no té "facultats executives concretes". Molins també considera que el Suprem, seguint l'esperit del criteri europeu, hauria de demanar el suplicatori perquè Junqueras deixés de ser eurodiputat, però apunta que ha quedat clar aquest dijous que no hi ha un "reconeixement de la seva jerarquia".
Els experts coincideixen en què el Suprem hauria de demanar un suplicatori al Parlament Europeu per retirar la immunitat a Junqueras, però discrepen de què pot fer la cambra presidida per David Sassoli
Queralt, per la seva banda, sí que considera que Junqueras es pot adreçar al Parlament Europeu per ser reconegut si l'esborra de la llista eurodiputats i, en cas de no ser atesa la petició, recórrer davant del TJUE. "En el fons, la jugada del Suprem i del propi sistema és fer una puntada endavant. A Junqueras li donaran la raó més endavant, però ja no serà eurodiputat", argumenta. Barceló considera que el Parlament Europeu hauria de "preservar la seva autonomia parlamentària" i, per tant, mantenir que Junqueras és eurodiputat perquè així ho ha dit un tribunal europeu. "Un tribunal regional no hauria de dir-li al Parlament Europeu qui és diputat i qui no perquè el TJUE ja ha dit que ho és", resol Barceló.
En l'intent d'obrir possibilitats i vies, Arbós n'esbossa una més en cas que el Parlament Europeu no es pronunciï perquè dona per tancat el cas amb la decisió del Suprem o bé desestima la condició d'eurodiputat de Junqueras. En aquesta situació, recorda que al Tribunal General de la Unió Europea és el de primera instància abans que el TJUE, es podria plantejar un recurs acollint-se a l'article 263 del Tractat de funcionament de la Unió Europea, que fixa que el TJUE "controlarà la legalitat dels actes o organismes de la Unió destinats a produir efectes jurídics davant de tercers".