11
de gener
del
2020
Actualitzat
a les
17:23h
Pablo Casado ha convocat per dilluns vinent la junta directiva nacional del PP. Entre d'altres assumptes, s'hi ratificaran els portaveus de la formació al Congrés i el Senat. Cayetana Álvarez de Toledo serà confirmada sense novetats com a cara visible del grup popular al Congrés, però al partit hi ha mar de fons. L'espectacle del debat d'investidura, amb escenes de crispació com potser no s'havien vist mai a l'hemicicle, ha obligat al nucli dur del líder del PP a fer una anàlisi de costos i oportunitats.
El líder del PP té al davant un dilema difícil: deixar-se endur per una política de confrontació i emular Vox, o bé apostar per una "oposició d'Estat", que en paraules d'un diputat vol dir fer una tasca "responsable i intel·ligent" des de l'altra banda dels escons del govern liderat per Pedro Sánchez. Hi ha la voluntat de no deixar-se arrossegar per Vox.
Un senyal d'aquesta posició seria la decisió de no afegir-se a les manifestacions convocades per la plataforma España existe, propera al partit ultra, aquest diumenge davant dels ajuntaments per protestar contra el nou govern. Però, per altra part, el predomini de les tesis de aznarianes de FAES a Génova és una evidència.
Maroto i Álvarez de Toledo es contradiuen
La posició de Casado no és gens fàcil. Davant les crides a la moderació fetes per alguns barons territorials, especialment Alberto Núñez Feijóo des de Galícia i Alfonso Alonso des del País Basc, en l'entorn del líder del PP es considera que el partit va escenificar amb encert el "drama" de la investidura de Sánchez i va aconseguir fixar la seva posició, però que ara toca desinflamar la situació.
No hi ha unanimitat en l'equip de Casado. Declaracions d'aquests dies ho han deixat a les clares. Mentre Álvarez de Toledo afirmava des de la cadena EsRadio, de Federico Jiménez Losantos, que calia combatre el nou executiu, "fins i tot des del carrer", Javier Maroto, portaveu del grup popular al Senat, afirmava dimecres que "no es tracta de portar el Parlament al carrer, sinó el carrer al Parlament". El portaveu al Senat va defensar una manera de fer oposició que sigui "propositiva".
Maroto no està sol en el cercle que envolta Casado. D'altres parlamentaris del seu entorn estan convençuts que el partit no es pot permetre l'error d'anar a remolc de Vox i que cal evitar més escenes de tensió i crits al Congrés. Amb tot, Casado fluctua dia a dia. Si dimecres va fer unes declaracions invocant a la moderació, dijous passat, en una entrevista a RAC1, tornava amb la tònica de la duresa afirmant que "farien la vida impossible" al govern Sánchez.
Entre Ayuso i Feijóo
Si el PSOE ha viscut les seves tensions internes entre alguns barons territorials i Ferraz, com també conflictes entre diverses baronies, també al PP s'està covant una escletxa entre organitzacions territorials amb estratègies i objectius ben diferents. Són la Comunitat de Madrid i Galícia els qui polaritzen els dos discursos en pugna. La presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, del tot alineada amb Casado i la línia més dura, ja ha posat la comunitat al servei d'una oposició frontal al nou executiu espanyol.
En canvi, Feijóo té altres prioritats. Galícia ha de celebrar eleccions a la tardor i el seu president vol anar-hi en un ambient de relativa serenor. Un clima polític massa enrarit li pot complicar el camí a les urnes, ja que mobilitzaria el bloc opositor. El PP està obligat a mantenir la majoria absoluta a Galícia, on els populars han aconseguit ocupar un ampli ventall sociològic. Per això Feijóo és dels qui adverteix a Casado que cal evitar una polarització excessiva. Més equilibrismes per al líder conservador, que necessita un PP madrileny dempeus contra Sánchez i alhora no complicar-li la reelecció a Feijóo.
El líder del PP té al davant un dilema difícil: deixar-se endur per una política de confrontació i emular Vox, o bé apostar per una "oposició d'Estat", que en paraules d'un diputat vol dir fer una tasca "responsable i intel·ligent" des de l'altra banda dels escons del govern liderat per Pedro Sánchez. Hi ha la voluntat de no deixar-se arrossegar per Vox.
Un senyal d'aquesta posició seria la decisió de no afegir-se a les manifestacions convocades per la plataforma España existe, propera al partit ultra, aquest diumenge davant dels ajuntaments per protestar contra el nou govern. Però, per altra part, el predomini de les tesis de aznarianes de FAES a Génova és una evidència.
Maroto i Álvarez de Toledo es contradiuen
La posició de Casado no és gens fàcil. Davant les crides a la moderació fetes per alguns barons territorials, especialment Alberto Núñez Feijóo des de Galícia i Alfonso Alonso des del País Basc, en l'entorn del líder del PP es considera que el partit va escenificar amb encert el "drama" de la investidura de Sánchez i va aconseguir fixar la seva posició, però que ara toca desinflamar la situació.
Casado fluctua i, mentre un dia anuncia moderació, l'endemà amenaça de "fer la vida impossible" al nou govern
No hi ha unanimitat en l'equip de Casado. Declaracions d'aquests dies ho han deixat a les clares. Mentre Álvarez de Toledo afirmava des de la cadena EsRadio, de Federico Jiménez Losantos, que calia combatre el nou executiu, "fins i tot des del carrer", Javier Maroto, portaveu del grup popular al Senat, afirmava dimecres que "no es tracta de portar el Parlament al carrer, sinó el carrer al Parlament". El portaveu al Senat va defensar una manera de fer oposició que sigui "propositiva".
Maroto no està sol en el cercle que envolta Casado. D'altres parlamentaris del seu entorn estan convençuts que el partit no es pot permetre l'error d'anar a remolc de Vox i que cal evitar més escenes de tensió i crits al Congrés. Amb tot, Casado fluctua dia a dia. Si dimecres va fer unes declaracions invocant a la moderació, dijous passat, en una entrevista a RAC1, tornava amb la tònica de la duresa afirmant que "farien la vida impossible" al govern Sánchez.
Entre Ayuso i Feijóo
Si el PSOE ha viscut les seves tensions internes entre alguns barons territorials i Ferraz, com també conflictes entre diverses baronies, també al PP s'està covant una escletxa entre organitzacions territorials amb estratègies i objectius ben diferents. Són la Comunitat de Madrid i Galícia els qui polaritzen els dos discursos en pugna. La presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, del tot alineada amb Casado i la línia més dura, ja ha posat la comunitat al servei d'una oposició frontal al nou executiu espanyol.
Els barons del PP tenen prioritats diferents: mentre Ayuso es disposa a fer oposició dura a Sánchez des de la Comunitat de Madrid, Feijóo necessita moderació per tornar a guanyar a Galícia
En canvi, Feijóo té altres prioritats. Galícia ha de celebrar eleccions a la tardor i el seu president vol anar-hi en un ambient de relativa serenor. Un clima polític massa enrarit li pot complicar el camí a les urnes, ja que mobilitzaria el bloc opositor. El PP està obligat a mantenir la majoria absoluta a Galícia, on els populars han aconseguit ocupar un ampli ventall sociològic. Per això Feijóo és dels qui adverteix a Casado que cal evitar una polarització excessiva. Més equilibrismes per al líder conservador, que necessita un PP madrileny dempeus contra Sánchez i alhora no complicar-li la reelecció a Feijóo.