09
de gener
del
2020
Actualitzat
a les
16:49h
Les efemèrides astronòmiques ens proporcionen una noció realista de la nostra mesura. En començar l'any els astrònoms en fan ressò de les més rellevants. Enguany, diversos països n'aprofitaran alguna per posar a prova la capacitat tècnica tot enviant sondes a l'espai. L'any que acaba, ja va permetre també expedicions a la cara oculta de la Lluna i obtenir la primera imatge d’un forat negre. Des de la Terra gaudim de l'espectacle.
Durant unes setmanes al juliol, Mart i la Terra estaran alineats, es trobaran a la mínima distància [54 milions de quilòmetres], cosa que no tornarà a succeir fins d’aquí a dos anys. Per això s'enviaran quatre missions robòtiques de la Terra al planeta vermell: d'Estats Units, Europa, la Xina i els Emirats Àrabs. Tots pretenen dipositar sobre el planeta un vehicle explorador propi. La missió: trobar indicis de vida de fa més de tres mil cinc-cents milions d'anys, quan el planeta era recobert d'aigua. I també veure com es pot establir una base per facilitar l'estada d'humans.
La primera cosa que trobaran a Mart, però, serà la ferralla de vehicles exploradors anteriors. De tots els que hi van arribar, la meitat han enviat informació valuosa; els altres, no han arribat a funcionar. I això és perquè per aterrar a Mart cal passar d’una velocitat d’uns 21.000 km/h –a que arriba la nau al planeta– fins a zero en només set minuts, en una atmosfera marciana molt més feble que la de la Terra. Per comprendre aquesta atmosfera inestable, la nau d’Estats Units té previst de dur aparells que mesurin finament les dades meteorològiques.
El juliol Júpiter i Saturn estaran en oposició a la Terra. En aquest cas, la posició dels planetes permetrà de veure’ls amb més detall, ni que sigui amb prismàtics. La distància mínima serà el 14 per a Júpiter i el 20 per a Saturn.
El Sol, la Terra i la Lluna s’alinearan en diversos moments provocant els eclipsis anuals. El 21 de juny podrem veure un eclipsi anular de Sol de forma parcial des d’Europa. Un altre eclipsi total de Sol serà el 14 de desembre, però només el podran veure a l’hemisferi occidental i meridional.
Quant als eclipsis de Lluna, seran penombrals –la Lluna es veurà gris clar, ja que durant unes hores estarà rere l’ombra de la Terra, des de la perspectiva europea. Nomenats segons l’ocurrència de les dates, els eclipsis seran el de la Lluna del llop, el 10 de gener; el de la Lluna de la maduixa, el 5 de juny i el de la Lluna del tro, el 5 de juliol. Quant l’eclipsi de la Lluna glaçada del 29 de novembre, només es veurà des del nord-oest de la península Ibèrica.
Les superllunes, el moment en què la Lluna plena s’acosta més a la Terra, són els moments en què la Lluna es veu proporcionalment més gran i brillant de tot el cicle anual. Tindran lloc el 9 de març, el 7 d’abril i el 9 de maig.
Per als que us agradi de mirar pluges d’estels: fins al 10 de gener, es poden veure els Quadràntids; el 21 d’abril començarà la pluja dels Lírids; des del 4 de maig es podran veure els Aquàrids; entorn l’onze d’agost, els Persèids; cap al 21 d’octubre, els Oriònids; cap al 16 de novembre els Leònids, i cap al 13 de desembre els Gemínids. Com sempre, a espais oberts i resguardats de la contaminació lumínica, millor estirats a terra per no malmetre el bescoll, i, especialment si és a l’hivern, ben abrigats.
En ser un any de traspàs, les estacions venen avançades –dins el rang que solen presentar. La primavera començarà molt aviat; a les 03:50 del 20 de març –tant que a Amèrica del Nord encara serà el dia 19. El solstici d’estiu serà el 20 de juny, a les nostres 21:43h; l’equinocci de tardor serà el 22 de setembre, també tard al vespre, a les 21:520h, i el 21 de desembre, el solstici d’hivern serà a les 10:03h del matí, quan entri l’hivern i els dies tornin a allargar.
El cinc de gener vam arribar al periheli, moment en què la Terra es trobava més a prop del Sol; per això, el planeta va assolir la velocitat màxima: girava a 3.420 km/h sobre la mitjana [107.280 km/h] ; és a dir, fa uns dies giràvem entorn el Sol a 110.700 km/h. El quatre de juny serà quan la Terra estigui més lluny del Sol, anomenat punt d’afeli, tot i sentir –a l’hemisferi nord– la calor de l’estiu, i serà quan la Terra giri més a poc a poc. Les acceleracions i desacceleracions en el gir d’una òrbita el·líptica van ser descrites per Kepler, cosa que fa que al nostre hivern la Terra giri més ràpid, mentre que ho fa més lentament durant l’estiu. Bones nits d’observació!
Durant unes setmanes al juliol, Mart i la Terra estaran alineats, es trobaran a la mínima distància [54 milions de quilòmetres], cosa que no tornarà a succeir fins d’aquí a dos anys. Per això s'enviaran quatre missions robòtiques de la Terra al planeta vermell: d'Estats Units, Europa, la Xina i els Emirats Àrabs. Tots pretenen dipositar sobre el planeta un vehicle explorador propi. La missió: trobar indicis de vida de fa més de tres mil cinc-cents milions d'anys, quan el planeta era recobert d'aigua. I també veure com es pot establir una base per facilitar l'estada d'humans.
La primera cosa que trobaran a Mart, però, serà la ferralla de vehicles exploradors anteriors. De tots els que hi van arribar, la meitat han enviat informació valuosa; els altres, no han arribat a funcionar. I això és perquè per aterrar a Mart cal passar d’una velocitat d’uns 21.000 km/h –a que arriba la nau al planeta– fins a zero en només set minuts, en una atmosfera marciana molt més feble que la de la Terra. Per comprendre aquesta atmosfera inestable, la nau d’Estats Units té previst de dur aparells que mesurin finament les dades meteorològiques.
El juliol Júpiter i Saturn estaran en oposició a la Terra. En aquest cas, la posició dels planetes permetrà de veure’ls amb més detall, ni que sigui amb prismàtics. La distància mínima serà el 14 per a Júpiter i el 20 per a Saturn.
El Sol, la Terra i la Lluna s’alinearan en diversos moments provocant els eclipsis anuals. El 21 de juny podrem veure un eclipsi anular de Sol de forma parcial des d’Europa. Un altre eclipsi total de Sol serà el 14 de desembre, però només el podran veure a l’hemisferi occidental i meridional.
Quant als eclipsis de Lluna, seran penombrals –la Lluna es veurà gris clar, ja que durant unes hores estarà rere l’ombra de la Terra, des de la perspectiva europea. Nomenats segons l’ocurrència de les dates, els eclipsis seran el de la Lluna del llop, el 10 de gener; el de la Lluna de la maduixa, el 5 de juny i el de la Lluna del tro, el 5 de juliol. Quant l’eclipsi de la Lluna glaçada del 29 de novembre, només es veurà des del nord-oest de la península Ibèrica.
Les superllunes, el moment en què la Lluna plena s’acosta més a la Terra, són els moments en què la Lluna es veu proporcionalment més gran i brillant de tot el cicle anual. Tindran lloc el 9 de març, el 7 d’abril i el 9 de maig.
Per als que us agradi de mirar pluges d’estels: fins al 10 de gener, es poden veure els Quadràntids; el 21 d’abril començarà la pluja dels Lírids; des del 4 de maig es podran veure els Aquàrids; entorn l’onze d’agost, els Persèids; cap al 21 d’octubre, els Oriònids; cap al 16 de novembre els Leònids, i cap al 13 de desembre els Gemínids. Com sempre, a espais oberts i resguardats de la contaminació lumínica, millor estirats a terra per no malmetre el bescoll, i, especialment si és a l’hivern, ben abrigats.
En ser un any de traspàs, les estacions venen avançades –dins el rang que solen presentar. La primavera començarà molt aviat; a les 03:50 del 20 de març –tant que a Amèrica del Nord encara serà el dia 19. El solstici d’estiu serà el 20 de juny, a les nostres 21:43h; l’equinocci de tardor serà el 22 de setembre, també tard al vespre, a les 21:520h, i el 21 de desembre, el solstici d’hivern serà a les 10:03h del matí, quan entri l’hivern i els dies tornin a allargar.
El cinc de gener vam arribar al periheli, moment en què la Terra es trobava més a prop del Sol; per això, el planeta va assolir la velocitat màxima: girava a 3.420 km/h sobre la mitjana [107.280 km/h] ; és a dir, fa uns dies giràvem entorn el Sol a 110.700 km/h. El quatre de juny serà quan la Terra estigui més lluny del Sol, anomenat punt d’afeli, tot i sentir –a l’hemisferi nord– la calor de l’estiu, i serà quan la Terra giri més a poc a poc. Les acceleracions i desacceleracions en el gir d’una òrbita el·líptica van ser descrites per Kepler, cosa que fa que al nostre hivern la Terra giri més ràpid, mentre que ho fa més lentament durant l’estiu. Bones nits d’observació!