09
de gener
del
2020
Actualitzat
a les
21:17h
Ni podrà ser dilluns a Estrasburg, ni podrà sortir en llibertat, ni s'anul·larà la sentència que el condemna per sedició, ni es demanarà el suplicatori al Parlament Europeu. El Tribunal Suprem ha pres aquest dijous una decisió insòlita: desobeir la justícia europea i impedir que Oriol Junqueras, líder d'ERC, pugui ser eurodiputat. La sala segona s'ha fet seu el posicionament més dur, el de la Fiscalia, que poques hores després que transcendís la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va proposar ignorar-la i inhabilitar immediatament l'exvicepresident.
Manuel Marchena no ha fet cas ni a l'Advocacia de l'Estat ni a les defenses, i ha pres una decisió que situa la justícia espanyola en rumb de col·lisió amb el Parlament Europeu. ERC ja ha anunciat que recorrerà la decisió i ha demanat a David Sassoli, president de l'Eurocambra, que protegeixi els drets de Junqueras. El president del tribunal de l'1-O, però, manté que no està vulnerant drets. Al contrari. El Suprem assegura que compleix "de manera exacta" amb el que diu el TJUE, que el passat 19 de desembre va dictaminar que el líder d'ERC era eurodiputat i tenia immunitat des del dia que es van proclamar els resultats, i que calia demanar de manera urgent un suplicatori al Parlament Europeu si se'l volia mantenir en presó preventiva.
En la interlocutòria feta pública aquest migdia, Marchena nega tot això perquè ja hi ha una sentència ferma i la immunitat no es pot aplicar quan ja ha començat el judici. També assegura que la sala podia dictar sentència i que, al no existir la immunitat, tampoc calia -ni cal- demanar el suplicatori corresponent al Parlament Europeu. Com a pas previ a justificar la seva decisió, la sala segona del Suprem recorda que Junqueras va ser condemnat el 14 d'octubre de l'any passat a una pena de 13 anys de presó i 13 d'inhabilitació pels delictes de sedició i malversació, en una sentència que va posar punt i final al procés penal que havia començat el 12 de febrer i que havia quedat vist per a sentència quatre mesos després, el 12 de juny.
No va ser fins l'endemà, 13 de juny, que Junqueras va ser proclamat eurodiputat, i el 14 de juny la sala va rebutjar alliberar-lo per prometre la Constitució. La defensa del líder d'ERC va presentar un recurs de súplica contra aquesta decisió i és en aquest marc on el Suprem situa la resposta del TJUE. "És ineludible la necessitat de subratllar aquest context, perquè si no es corre el disc de desenfocar l'anàlisi de les conseqüències que la sentència del TJUE ha de projectar sobre la causa que ja ha estat enjudiciada", remarca Marchena. Aquestes són les claus de l'argumentari del Suprem.
1. Inelegibilitat i incompatibilitat
El Suprem destaca la importància de la sentència del TJUE -que fa una "interpretació extensiva de la immunitat i té un caràcter "innovador i complex"- i assegura que serà "d'acord a aquesta doctrina" que es resoldran les qüestions a partir d'ara. També per al cas de Junqueras, ja que correspon a la sala determinar com trasllada la decisió de Luxemburg a la situació del líder d'ERC. En tota la interlocutòria s'encarrega de remarcar que la condemna de l'1-O és ferma (i que podia dictar-la independentment del TJUE), perquè això li permet justificar que la sentència de Luxemburg no implica l'alliberament de Junqueras. "La substitució de la presó preventiva per la pena de presó en sentència ferma té efectes transcendentals que no es poden eludir", insisteix Marchena.
El fet que existeixi ja una condemna ferma fa que el supòsit de la qüestió prejudicial desaparegui i, alhora, situa Junqueras en una situació d'inelegibilitat i incompatibilitat sobrevinguda d'acord amb els articles 6 i 211 de la llei orgànica de règim electoral general (LOREG). "En el moment que Junqueras va ser condemnat a la pena de 13 anys de presó es va convertir en inelegible, i això projecta sobre ell una causa d'incompatibilitat que l'exclou del Parlament Europeu", sosté l'alt tribunal, que desvincula aquesta inelegibilitat de la pena d'inhabilitació de 13 anys que va deixar en suspens. "La condició d'inelegible de Junqueras es vincula, no a la pena d'inhabilitació, sinó a la pena de presó de 13 anys que li va ser imposada", remarca Marchena.
A més, el Suprem també recorda que quan va deixar en suspens la pena d'inhabilitació en cap cas va dir que no s'apliqués la incompatibilitat sobrevinguda que es deriva de l'execució d'una pena de presó, com és la que afecta a Junqueras. De la mateixa manera, nega que el missatge que va enviar al TJUE, dient que la seva decisió "tindria eficàcia amb independència de la situació de presó preventiva o penat que afectés Junqueras", impedeixi dictar i executar la sentència, ni tampoc suposa "una acceptació implícita i anticipada" que l'eficàcia de la immunitat s'estendria en el supòsit que Junqueras es trobés -com és el cas- en sentència ferma.
2. No cal suplicatori
El Suprem argumenta que no cal demanar suplicatori, ni ara ni en cap moment del procediment. Per què? El magistrat sosté que la petició de suplicatori no és procedent ara perquè un cop s'ha dictat sentència condemnatòria queda anul·lat el mandat de Junqueras com a eurodiputat. De la mateixa manera, nega que calgués demanar-lo abans de dictar sentència perquè el líder d'ERC va ser proclamat eurodiputat -i, per tant, va començar a tenir immunitat- quan ja s'havia acabat el judici oral. En aquest moment processal no calia, sosté Marchena, demanar permís per dictar sentència.
L'alt tribunal admet que hauria estat possible demanar el suplicatori abans de la sentència del TJUE, però assegura que això hauria estat "estèril" perquè abans del pronunciament de Luxemburg el propi Parlament Europeu -primer amb Antonio Tajani i després amb David Sassoli- no acceptava com a eurodiputats ni Junqueras ni tampoc Carles Puigdemont i Toni Comín. Ara, coneguda la resposta del TJUE, el Suprem també nega que calgui demanar el suplicatori perquè ja existeix sentència ferma i no té sentit instar l'Eurocambra a aixecar-li la immunitat. "El seu mandat és nul i així ho ha declarat la Junta Electoral Central", diu la sala segona del Suprem, avalant així el criteri de l'ens electoral.
3. No hi ha immunitat
El Suprem també tanca la porta a la immunitat i nega que pugui aplicar-se aquesta prerrogativa un cop ha començat el judici. Això afecta a Junqueras, però també a Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull en el moment que van ser elegits diputats al Congrés. No calia demanar suplicatori i es podia procedir amb el judici perquè no tenien immunitat, perquè el procediment ja havia començat i es trobava en plena fase de judici oral.
Això també s'aplica al moment que Junqueras va ser elegit eurodiputat: segons el Suprem, tampoc tenia immunitat perquè el ja havia començat el judici i, de fet, fins i tot havia acabat la fase del judici oral. "Cal seguir sostenint, com s'ha fet fins ara, que en la mesura que Junqueras va aconseguir la condició d'eurodiputat quan el procés ja estava en la fase de judici oral, no ha pogut en cap moment emparar-se en la immunitat per obstaculitzar la persecució del seu enjudiciament", afirma la sala penal.
En aquesta línia, rebla el Suprem, és "obvi" que si Junqueras va ser elegit eurodiputat quan ja s'havia obert el judici oral, "decau" la immunitat. Aquesta prerrogativa, prerrogativa que "no pot passar si la iniciativa per procedir a l'exercici de l'actuació jurisdiccional és anterior a l'elecció dels components del Parlament". I per tant, conclou Marchena, qui es presenta a unes eleccions amb un judici en marxa, si acaba sent elegit no tindrà immunitat, perquè no es pot condicionar l'elecció al desenllaç del procediment judicial ni "encara menys" al dictat de la sentència.
4. No ha de ser alliberat
El Suprem també s'oposa a alliberar Junqueras. Com repeteix diverses vegades durant la interlocutòria, Junqueras no es troba en una situació de presó preventiva sinó que compleix una pena per sentència ferma "la validesa i eficàcia de la qual no ha estat neutralitzada". Així mateix, la sala situa l'escenari hipotètic que el líder d'ERC es trobés encara en situació de presó preventiva, i argumenta que el TJUE no estableix un "mecanisme automàtic" per alliberar un electe que es trobi en aquesta situació, sinó que deixa en mans del tribunal nacional la possibilitat de mantenir-lo empresonat mentre activa el suplicatori. "El TJUE declara perfectament compatibles el manteniment de la presó preventiva i la petició del suplicatori", diu Marchena.
De la mateixa manera, el Suprem alerta que la interpretació que fa la defensa de Junqueras de la sentència del TJUE obre la porta a "acceptar amb normalitat" que qualsevol condemnat per delictes "d'especial gravetat" obtingués una "insòlita oportunitat" d'eludir la pena de presó en el moment exacte en que s'acorda la seva condició d'electe. En la mateixa línia, Marchena critica la petició d'anul·lar la sentència i recorda que la sala podia dictar-la sense esperar la resposta de Luxemburg; una resposta, argumenta l'alt tribunal, que no afecta a a la situació de Junqueras com a processat i com acusat, ni tampoc després com a condemnat.
Indica el Suprem que aquestes situacions formen part de la peça principal, sobre la qual el TJUE no es pronuncia, sinó que deixa en mans de la sala decidir si la seva pròpia interpretació hi té alguna incidència.
5. Retrets a l'Advocacia de l'Estat i les defenses
Marchena, ponent de la interlocutòria que signen ell i tots els membres del tribunal de l'1-O, és especialment dur amb l'Advocacia de l'Estat i la defensa d'Oriol Junqueras, les dues parts que li demanaven alliberar el líder d'ERC per anar a Estrasburg, mentre que no fa referència en cap ocasió a la Fiscalia. En l'escrit, el magistrat deixa anar alguns dards contra Rosa María Seoane i Andreu Van den Eynde, i en una ocasió els diu clarament que "no tenen raó".
Afirma que el recurs de l'advocat de Junqueras "aspira a un efecte que només troba suport en la intensa càrrega de voluntarisme amb què es formula", perquè "evidencia una cridanera confusió" entre alguns conceptes. Tira d'ironia també quan critica Van den Eynde "pretén ressuscitar una versió actualitzada" d'un dret que s'aplicava a l'antiga Roma: "Aquesta nostàlgica visió és contrària als principis que defineixen qualsevol societat democràtica, i per això ha de ser rebutjada".
És especialment crític Marchena amb l'Advocaca, a qui diu que fa plantejaments que són "difícils de raonar", fa peticions amb "falta de viabilitat" i "esforços argumentals" que es trenquen. Al final del seu escrit, el Suprem també acusa Seoane d'exposar uns arguments que plantegen "un insòlit i atípic exercici de funcions concertades entre la sala i el Parlament Europeu".
Manuel Marchena no ha fet cas ni a l'Advocacia de l'Estat ni a les defenses, i ha pres una decisió que situa la justícia espanyola en rumb de col·lisió amb el Parlament Europeu. ERC ja ha anunciat que recorrerà la decisió i ha demanat a David Sassoli, president de l'Eurocambra, que protegeixi els drets de Junqueras. El president del tribunal de l'1-O, però, manté que no està vulnerant drets. Al contrari. El Suprem assegura que compleix "de manera exacta" amb el que diu el TJUE, que el passat 19 de desembre va dictaminar que el líder d'ERC era eurodiputat i tenia immunitat des del dia que es van proclamar els resultats, i que calia demanar de manera urgent un suplicatori al Parlament Europeu si se'l volia mantenir en presó preventiva.
En la interlocutòria feta pública aquest migdia, Marchena nega tot això perquè ja hi ha una sentència ferma i la immunitat no es pot aplicar quan ja ha començat el judici. També assegura que la sala podia dictar sentència i que, al no existir la immunitat, tampoc calia -ni cal- demanar el suplicatori corresponent al Parlament Europeu. Com a pas previ a justificar la seva decisió, la sala segona del Suprem recorda que Junqueras va ser condemnat el 14 d'octubre de l'any passat a una pena de 13 anys de presó i 13 d'inhabilitació pels delictes de sedició i malversació, en una sentència que va posar punt i final al procés penal que havia començat el 12 de febrer i que havia quedat vist per a sentència quatre mesos després, el 12 de juny.
No va ser fins l'endemà, 13 de juny, que Junqueras va ser proclamat eurodiputat, i el 14 de juny la sala va rebutjar alliberar-lo per prometre la Constitució. La defensa del líder d'ERC va presentar un recurs de súplica contra aquesta decisió i és en aquest marc on el Suprem situa la resposta del TJUE. "És ineludible la necessitat de subratllar aquest context, perquè si no es corre el disc de desenfocar l'anàlisi de les conseqüències que la sentència del TJUE ha de projectar sobre la causa que ja ha estat enjudiciada", remarca Marchena. Aquestes són les claus de l'argumentari del Suprem.
1. Inelegibilitat i incompatibilitat
El Suprem destaca la importància de la sentència del TJUE -que fa una "interpretació extensiva de la immunitat i té un caràcter "innovador i complex"- i assegura que serà "d'acord a aquesta doctrina" que es resoldran les qüestions a partir d'ara. També per al cas de Junqueras, ja que correspon a la sala determinar com trasllada la decisió de Luxemburg a la situació del líder d'ERC. En tota la interlocutòria s'encarrega de remarcar que la condemna de l'1-O és ferma (i que podia dictar-la independentment del TJUE), perquè això li permet justificar que la sentència de Luxemburg no implica l'alliberament de Junqueras. "La substitució de la presó preventiva per la pena de presó en sentència ferma té efectes transcendentals que no es poden eludir", insisteix Marchena.
El fet que existeixi ja una condemna ferma fa que el supòsit de la qüestió prejudicial desaparegui i, alhora, situa Junqueras en una situació d'inelegibilitat i incompatibilitat sobrevinguda d'acord amb els articles 6 i 211 de la llei orgànica de règim electoral general (LOREG). "En el moment que Junqueras va ser condemnat a la pena de 13 anys de presó es va convertir en inelegible, i això projecta sobre ell una causa d'incompatibilitat que l'exclou del Parlament Europeu", sosté l'alt tribunal, que desvincula aquesta inelegibilitat de la pena d'inhabilitació de 13 anys que va deixar en suspens. "La condició d'inelegible de Junqueras es vincula, no a la pena d'inhabilitació, sinó a la pena de presó de 13 anys que li va ser imposada", remarca Marchena.
"La substitució de la presó preventiva per la pena de presó en sentència ferma té efectes transcendentals que no es poden eludir", sosté Marchena
A més, el Suprem també recorda que quan va deixar en suspens la pena d'inhabilitació en cap cas va dir que no s'apliqués la incompatibilitat sobrevinguda que es deriva de l'execució d'una pena de presó, com és la que afecta a Junqueras. De la mateixa manera, nega que el missatge que va enviar al TJUE, dient que la seva decisió "tindria eficàcia amb independència de la situació de presó preventiva o penat que afectés Junqueras", impedeixi dictar i executar la sentència, ni tampoc suposa "una acceptació implícita i anticipada" que l'eficàcia de la immunitat s'estendria en el supòsit que Junqueras es trobés -com és el cas- en sentència ferma.
2. No cal suplicatori
El Suprem argumenta que no cal demanar suplicatori, ni ara ni en cap moment del procediment. Per què? El magistrat sosté que la petició de suplicatori no és procedent ara perquè un cop s'ha dictat sentència condemnatòria queda anul·lat el mandat de Junqueras com a eurodiputat. De la mateixa manera, nega que calgués demanar-lo abans de dictar sentència perquè el líder d'ERC va ser proclamat eurodiputat -i, per tant, va començar a tenir immunitat- quan ja s'havia acabat el judici oral. En aquest moment processal no calia, sosté Marchena, demanar permís per dictar sentència.
L'alt tribunal admet que hauria estat possible demanar el suplicatori abans de la sentència del TJUE, però assegura que això hauria estat "estèril" perquè abans del pronunciament de Luxemburg el propi Parlament Europeu -primer amb Antonio Tajani i després amb David Sassoli- no acceptava com a eurodiputats ni Junqueras ni tampoc Carles Puigdemont i Toni Comín. Ara, coneguda la resposta del TJUE, el Suprem també nega que calgui demanar el suplicatori perquè ja existeix sentència ferma i no té sentit instar l'Eurocambra a aixecar-li la immunitat. "El seu mandat és nul i així ho ha declarat la Junta Electoral Central", diu la sala segona del Suprem, avalant així el criteri de l'ens electoral.
3. No hi ha immunitat
El Suprem també tanca la porta a la immunitat i nega que pugui aplicar-se aquesta prerrogativa un cop ha començat el judici. Això afecta a Junqueras, però també a Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull en el moment que van ser elegits diputats al Congrés. No calia demanar suplicatori i es podia procedir amb el judici perquè no tenien immunitat, perquè el procediment ja havia començat i es trobava en plena fase de judici oral.
Això també s'aplica al moment que Junqueras va ser elegit eurodiputat: segons el Suprem, tampoc tenia immunitat perquè el ja havia començat el judici i, de fet, fins i tot havia acabat la fase del judici oral. "Cal seguir sostenint, com s'ha fet fins ara, que en la mesura que Junqueras va aconseguir la condició d'eurodiputat quan el procés ja estava en la fase de judici oral, no ha pogut en cap moment emparar-se en la immunitat per obstaculitzar la persecució del seu enjudiciament", afirma la sala penal.
"En la mesura que Junqueras va aconseguir la condició d'eurodiputat quan el procés ja estava en la fase de judici oral, no ha pogut en cap moment emparar-se en la immunitat", manté el Suprem
En aquesta línia, rebla el Suprem, és "obvi" que si Junqueras va ser elegit eurodiputat quan ja s'havia obert el judici oral, "decau" la immunitat. Aquesta prerrogativa, prerrogativa que "no pot passar si la iniciativa per procedir a l'exercici de l'actuació jurisdiccional és anterior a l'elecció dels components del Parlament". I per tant, conclou Marchena, qui es presenta a unes eleccions amb un judici en marxa, si acaba sent elegit no tindrà immunitat, perquè no es pot condicionar l'elecció al desenllaç del procediment judicial ni "encara menys" al dictat de la sentència.
4. No ha de ser alliberat
El Suprem també s'oposa a alliberar Junqueras. Com repeteix diverses vegades durant la interlocutòria, Junqueras no es troba en una situació de presó preventiva sinó que compleix una pena per sentència ferma "la validesa i eficàcia de la qual no ha estat neutralitzada". Així mateix, la sala situa l'escenari hipotètic que el líder d'ERC es trobés encara en situació de presó preventiva, i argumenta que el TJUE no estableix un "mecanisme automàtic" per alliberar un electe que es trobi en aquesta situació, sinó que deixa en mans del tribunal nacional la possibilitat de mantenir-lo empresonat mentre activa el suplicatori. "El TJUE declara perfectament compatibles el manteniment de la presó preventiva i la petició del suplicatori", diu Marchena.
De la mateixa manera, el Suprem alerta que la interpretació que fa la defensa de Junqueras de la sentència del TJUE obre la porta a "acceptar amb normalitat" que qualsevol condemnat per delictes "d'especial gravetat" obtingués una "insòlita oportunitat" d'eludir la pena de presó en el moment exacte en que s'acorda la seva condició d'electe. En la mateixa línia, Marchena critica la petició d'anul·lar la sentència i recorda que la sala podia dictar-la sense esperar la resposta de Luxemburg; una resposta, argumenta l'alt tribunal, que no afecta a a la situació de Junqueras com a processat i com acusat, ni tampoc després com a condemnat.
Indica el Suprem que aquestes situacions formen part de la peça principal, sobre la qual el TJUE no es pronuncia, sinó que deixa en mans de la sala decidir si la seva pròpia interpretació hi té alguna incidència.
5. Retrets a l'Advocacia de l'Estat i les defenses
Marchena, ponent de la interlocutòria que signen ell i tots els membres del tribunal de l'1-O, és especialment dur amb l'Advocacia de l'Estat i la defensa d'Oriol Junqueras, les dues parts que li demanaven alliberar el líder d'ERC per anar a Estrasburg, mentre que no fa referència en cap ocasió a la Fiscalia. En l'escrit, el magistrat deixa anar alguns dards contra Rosa María Seoane i Andreu Van den Eynde, i en una ocasió els diu clarament que "no tenen raó".
Marchena assegura que l'Advocacia de l'Estat fa plantejaments "difícils de raonar" i peticions "amb falta de viabilitat"
Afirma que el recurs de l'advocat de Junqueras "aspira a un efecte que només troba suport en la intensa càrrega de voluntarisme amb què es formula", perquè "evidencia una cridanera confusió" entre alguns conceptes. Tira d'ironia també quan critica Van den Eynde "pretén ressuscitar una versió actualitzada" d'un dret que s'aplicava a l'antiga Roma: "Aquesta nostàlgica visió és contrària als principis que defineixen qualsevol societat democràtica, i per això ha de ser rebutjada".
És especialment crític Marchena amb l'Advocaca, a qui diu que fa plantejaments que són "difícils de raonar", fa peticions amb "falta de viabilitat" i "esforços argumentals" que es trenquen. Al final del seu escrit, el Suprem també acusa Seoane d'exposar uns arguments que plantegen "un insòlit i atípic exercici de funcions concertades entre la sala i el Parlament Europeu".
El Suprem es nega a alliber... by edicio naciodigital on Scribd