11
de gener
del
2020
Actualitzat
a les
12:57h
La decisió del Tribunal Suprem de desobeir la justícia europea i mantenir Oriol Junqueras a la presó ha estat un nou capítol d'un pols que està donant dies trepidants. Un pols que ha situat en el primer pla la figura del president del Parlament Europeu, David Sassoli. Divendres, l'eurocambra anunciava que feia cas al Suprem i que Junqueras havia deixat de ser diputat des del 3 de gener, quan es va pronunciar la Junta Electoral Central.
Sassoli és italià. També ho és el seu predecessor, Antonio Tajani, però les comparacions són sovint odioses. Seria difícil trobar dos compatriotes tan diferents en tot com Sassoli i Tajani, malgrat tenir en comú l'ofici de periodista. Tajani, un dels fundadors del partit Forza Italia de Silvio Berliusconi, ha estat considerat el dirigent més proper a les tesis espanyoles a Brussel·les. Sassoli, en canvi, es va convertir durant uns dies -fins divendres passat- en l'encarnació de tots els mals pel poder judicial espanyol i un objectiu a abatre pels abanderats de l'Espanya negra. Ho va ser des que el 19 de desembre, immediatament després de la sentència del TJUE reconeixent la immunitat d'Oriol Junqueras, va comparèixer per reclamar a les autoritats espanyoles que complissin amb la sentència europea.
Un florentí que volia ser alcalde de Roma
Sassoli, periodista de professió que va cursar també la carrera de Ciències Polítiques, va dirigir el principal telenotícies de la televisió italiana durant quatre anys (2006-2009). És un florentí de qui es diu que té cura de les formes i sap consensuar. Nascut a la ciutat dels Mèdici el 1956, està casat amb l'arquitecta Alessandra Vittorini, que va dirigir els treballs de reconstrucció de la ciutat de L'Aquila, derruïda pel terratrèmol del 2009. Tenen dos fills. Ha tingut també els seus fracassos, com quan va competir sense èxit per ser candidat a l'alcaldia de Roma, sent derrotat en les primàries del seu partit.
Sassoli forma part del grup socialista europeu i milita en el Partit Democràtic del seu país, l'organització que aixopluga el gruix de la socialdemocràcia italiana. Ell pertany a l'ànima més democristiana del partit, que és un corrent ideològic sempre present en la política italiana. Apassionat de la història i la política del seu país, va publicar un llibre titulat El poder fràgil, que és una crònica dels consells de ministres celebrats al seu país durant el segrest del dirigent democristià Aldo Moro, assassinat per les Brigades Roges el 1978. Se'l considera proper a l'actual president de la República, el també democristià històric Sergio Mattarella.
Sassoli deu en bona part la seva presidència de l'Eurocambra al pes del socialisme espanyol i de Pedro Sánchez, que va ser el negociador de la seva família política el juliol passat, quan es va decidir el repartiment de càrrecs a les institucions comunitàries. El xoc entre els jutges espanyols i el TJUE, i ara la batalla que s'iniciarà pel suplicatori contra Carles Puigdemont i Toni Comín requeriran d'ell el millor esperit florentí.
Sassoli és italià. També ho és el seu predecessor, Antonio Tajani, però les comparacions són sovint odioses. Seria difícil trobar dos compatriotes tan diferents en tot com Sassoli i Tajani, malgrat tenir en comú l'ofici de periodista. Tajani, un dels fundadors del partit Forza Italia de Silvio Berliusconi, ha estat considerat el dirigent més proper a les tesis espanyoles a Brussel·les. Sassoli, en canvi, es va convertir durant uns dies -fins divendres passat- en l'encarnació de tots els mals pel poder judicial espanyol i un objectiu a abatre pels abanderats de l'Espanya negra. Ho va ser des que el 19 de desembre, immediatament després de la sentència del TJUE reconeixent la immunitat d'Oriol Junqueras, va comparèixer per reclamar a les autoritats espanyoles que complissin amb la sentència europea.
Un florentí que volia ser alcalde de Roma
Sassoli, periodista de professió que va cursar també la carrera de Ciències Polítiques, va dirigir el principal telenotícies de la televisió italiana durant quatre anys (2006-2009). És un florentí de qui es diu que té cura de les formes i sap consensuar. Nascut a la ciutat dels Mèdici el 1956, està casat amb l'arquitecta Alessandra Vittorini, que va dirigir els treballs de reconstrucció de la ciutat de L'Aquila, derruïda pel terratrèmol del 2009. Tenen dos fills. Ha tingut també els seus fracassos, com quan va competir sense èxit per ser candidat a l'alcaldia de Roma, sent derrotat en les primàries del seu partit.
Sassoli va presentar el principal telediari de la RAI i és un catòlic progressista molt proper al president de la República italiana, Sergio Mattarella
Sassoli forma part del grup socialista europeu i milita en el Partit Democràtic del seu país, l'organització que aixopluga el gruix de la socialdemocràcia italiana. Ell pertany a l'ànima més democristiana del partit, que és un corrent ideològic sempre present en la política italiana. Apassionat de la història i la política del seu país, va publicar un llibre titulat El poder fràgil, que és una crònica dels consells de ministres celebrats al seu país durant el segrest del dirigent democristià Aldo Moro, assassinat per les Brigades Roges el 1978. Se'l considera proper a l'actual president de la República, el també democristià històric Sergio Mattarella.
Sassoli deu en bona part la seva presidència de l'Eurocambra al pes del socialisme espanyol i de Pedro Sánchez, que va ser el negociador de la seva família política el juliol passat, quan es va decidir el repartiment de càrrecs a les institucions comunitàries. El xoc entre els jutges espanyols i el TJUE, i ara la batalla que s'iniciarà pel suplicatori contra Carles Puigdemont i Toni Comín requeriran d'ell el millor esperit florentí.