La justícia espanyola entra en rumb de col·lisió amb el Parlament Europeu

L'Eurocambra, amb el socialista italià David Sassoli al capdavant, ja havia reconegut Junqueras com a diputat i l'esperava dilluns vinent a Estrasburg

El magistrat Manuel Marchena, presidint la sala durant la primera jornada del judici de l'1-O
El magistrat Manuel Marchena, presidint la sala durant la primera jornada del judici de l'1-O | ACN
09 de gener del 2020
Actualitzat a les 15:19h
El Parlament Europeu, el dia de Reis, va enviar una comunicació en la qual informava que en el proper ple -programat per al 13 de gener- prendrien possessió del càrrec Carles Puigdemont, Toni Comín i Oriol Junqueras. Tots tres han estat reconeguts com a eurodiputats des de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la immunitat del líder d'ERC, però no es troben en la mateixa situació perquè Puigdemont i Comín estan exiliats -amb llibertat de moviments ara que tenen immunitat- i Junqueras només podia anar a Estrasburg si el Tribunal Suprem, seguint la doctrina europea, l'autoritzava. La sala segona ha decidit aquest dijous no fer-ho.

El posicionament de la sala segona, presidida per Manuel Marchena, suposa que la justícia espanyola entra en un rumb de col·lisió amb la justícia europea. El TJUE, tal com va assenyalar el 19 de desembre, va desautoritzar els estaments jurídics espanyols en reconèixer la immunitat del líder d'ERC. I, lluny d'adaptar-se a la via comunitària, el Suprem argumenta que la condemna de 13 anys de presó per un delicte de sedició -dictada, precisament, per la sala que lidera Marchena- és argument suficient per desposseir-lo de la condició d'eurodiputat. El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) va proclamar Junqueras com a eurodiputat el 13 de juny, un dia després del final del judici de l'1-O.

El Parlament Europeu, des d'aquesta setmana, reconeix Junqueras com a membre. El president de la cambra, el socialista italià David Sassoli, ha actuat amb diligència des que va arribar la sentència del TJUE. El 19 de desembre va comparèixer per ordenar als serveis jurídics que s'adaptessin a la nova situació, i l'endemà Puigdemont i Comín ja es van acreditar temporalment com a eurodiputats, condició de la qual disposen ara de forma definitiva a l'espera que es tramiti, si s'escau, el suplicatori derivat de l'euroordre reclamada pel Suprem contra els dos dirigents de Junts per Catalunya (JxCat).

El paper de Sassoli

El posicionament de Sassoli ha generat tensions dins l'Eurocambra, tal com va informar fa unes setmanes el diari francès Libération. Iratxe García, cap de files del PSOE a Brussel·les, li va cridar que no sabia "què estava fent a Espanya", i va llançar uns plec de papers al terra. El president del Parlament Europeu ha tingut una actitud sobre el cas de Puigdemont, Comín i Junqueras molt diferent a la que tenia el seu antecessor en el càrrec, Antonio Tajani. També italià, però en aquest cas dels populars europeus, va arribar a prohibir l'entrada dels eurodiputats de JxCat a la cambra.

La decisió es va revertir el 19 de desembre, amb la immunitat reconeguda per la doctrina Junqueras i amb Sassoli al capdavant de la cambra comunitària. Ara serà ell qui haurà de valorar el fet que el més alt tribunal d'un estat membre prohibeixi l'assistència d'un diputat -reconegut com a tal, al qual s'espera al ple de dilluns- a Estrasburg. Una topada jurídica que té, com tota la judicialització relacionada amb el procés, una derivada política que en aquest cas té derivades fins a Europa.