«La innocència»: l'apoderament d'una jove engabiada en les presons socials
Lucía Alemany presenta la seva òpera prima amb Carmen Arrufat com a gran protagonista, una actriu novella que es reivindica com una de les revelacions de la temporada
Condició de la persona que està lliure de culpa. La definició del concepte d'innocència es veu ampliat de manera solvent en l'òpera prima de Lucía Alemany, un retrat amb un marcat to personal de la vida d'una adolescent en un poble del País Valencià.
La innocència explica l'estiu de la Lis, una noia de 17 anys que conviu en ambients claustrofòbics que la condicionen a portar un seguit de decisions vitals que la condicionaran per sempre. Alemany dirigeix un producte cinematogràfic notable, que posa el focus en les relacions paternofilials errònies i com una manca d'afecte sa pot condicionar una adolescent durant tota la seva vida.
Els tres pilars del film parteixen d'una visió adulta del relat adolescent: l'embaràs prematur d'una menor que necessita del permís dels pares per l'avortament, la toxicitat d'una relació sentimental masclista i un llar familiar hostil que deixa de prioritzar la seva filla pel que diran. Una de les claus en l'apartat interpretatiu és Carmen Arrufat, la jove actriu que està sent reconeguda a tots els certàmens nacionals i estatals.
La seva actuació, novella (no era actriu professional) i plena de frescor, destaca per una naturalitat abismal que es plasma en la càmera dirigida per Alemany. Laia Marull i Sergi López són dos actors de renom que acompanyen el film de manera secundària, creant una relació de pare-mare sòlida per a portar a terme el missatge que necessita transmetre la pel·lícula.
La innocència és una bona carta de presentació per a una directora com Alemany, que certifica un canvi de tendència en femení en el cinema del nostre país. La història de la Lis, les seves inquietuds i els seus anhels es fan palpables en el metratge, tot i que en certs moments denoti certs tòpics de l'escenografia familiar opressora d'un adolescent. La naturalitat és la clau d'un guió adequat i encertat, en un context claustrofòbic com el d'un poble i amb realitats veritablement menyspreades en la indústria audiovisual.
El públic de La innocència no és només adolescent, sinó que també requereix d'una visualització adulta per exposar-se a la perspectiva de com no s'han de fer les coses en un cas com aquest. És una de les pel·lícules de l'any en el cinema nostrat i una bona primera posada en escena per a dues dones que prometen grans carreres com Lucía Alemany i Carmen Arrufat.
