Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Tribunals

Qui defensa l'indult i qui no als independentistes empresonats?

Els socis del nou govern espanyol no comparteixen posició sobre l'ús d'aquest mecanisme mentre tant els presos com els seus partits rebutgen demanar-lo

per Bernat Surroca / Sara González , 9 de gener de 2020 a les 16:05 |
Un manifestant ensenyant el rostre de Bassa. | Adrià Costa
Superada la investidura i amb el compromís explícit de Pedro Sánchez de "desjudicialitzar" el conflicte amb Catalunya -que topa amb les decisió del Tribunal Suprem sobre Oriol Junqueras-, dues paraules tornen a copar el debat polític: indult i amnistia. Sotmès a una alta pressió de la dreta, que l'acusa de deixar el govern en mans dels "colpistes", el PSOE s'ha afanyat en dir públicament que cap d'aquestes dues vies que permetria la llibertat dels dirigents independentistes empresonats està sobre la taula. Tot i això, les veus que demanen o una opció o l'altra han anat in crescendo sota la premissa que, sense resoldre l'excarceració, difícilment es podrà trobar una sortida al conflicte amb Catalunya. 

Ha estat el secretari d'Organització del PSC i membre de l'equip negociador amb els republicans, Salvador Illa, qui ha dit aquest dijous a RAC1 que el nou govern no contempla ni l'indult ni l'amnistia. El dirigent socialista ha insistit que cap de les dues qüestions han estat abordades en la negociació amb ERC, tot i admetre que podran ser plantejades en la mesa de diàleg que es posarà en marxa. "No crec que pugui anar per aquest camí", ha insistit. Enrere queda el plantejament d'indult que durant la campanya de les catalanes del 2017 va fer el líder del PSC, Miquel Iceta, afirmacions que van ser censurades pel PSOE.   


Tot plegat, mentre dimarts la líder dels comuns i alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, assegurava que l'indult és l'opció "eficaç i ràpida" per desjudicialitzar el conflicte. De fet, els comuns han defensat en els darrers mesos, també en campanya electoral, que l'indult i la reforma del delicte de sedició en el codi penal eren els dos mecanismes pels quals apostaven per aconseguir l'alliberament dels presos polítics. L'amnistia, ha argumentat Jaume Asens, requereix d'unes majories parlamentàries complexes en la qual el paper del PSOE seria cabdal. 


Les declaracions de dirigents socialistes i de l'òrbita de Podem reflecteixen una de les discrepàncies cabdals que haurà de gestionar el futur govern de coalició de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias. Tot i això, els independentistes han insistit que no demanaran l'indult i que l'amnistia ha de ser el camí. Així pensen plantejar-ho tant Junts per Catalunya com ERC a les negociacions amb el PSOE. De fet, han estat els mateixos presos els que han rebutjat la possibilitat de ser indultats en considerar que aquesta via implica un penediment. "L'indult se'l poden fotre per on els hi càpiga", va dir Oriol Junqueras a finals d'octubre en una entrevista a NacióDigital

Què és i com funciona l'indult? 


L'indult és tracta d'un perdó, una mesura de gràcia que pot concedir el govern espanyol i que en cap cas pot ser de caràcter general. Així, per exemple, no es podria indultar els nou presos polítics, sinó que s'hauria d'analitzar cada cas de manera individual. A més, l'indult s'ha de demanar: ho pot fer el condemnat -ni els presos ni els seus partits contemplen aquesta opció- però també els seus familiars o qualsevol persona en nou seu, així com el Triunal Suprem o la Fiscalia. En el cas de Bassa, per exemple, qui ha anunciat que ho demanarà és UGT Catalunya, sindicat del qual l'exconsellera formava part. 

Si es presenta la sol·licitud, la Fiscalia i el tribunal sentenciador -en aquest cas el Suprem- fan informes al respecte que no són vinculants però sí que poden tenir efecte en la decisió que acaba prenent el govern espanyol. La tramitació correspon fer-la al Ministeri de Justícia i s'aprova en consell de ministres mitjançant un Reial Decret que es publica al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).

Un indult podria ser total o parcial. El parcial pot consistir en la commutació per la pena per altres de menors mentre que el total suposa l'extinció de la responsabilitat penal del condemnat. El govern espanyol està obligat per llei a remetre semestralment al Congrés dels Diputats un informe sobre la concessió o denegació d'indults. Fonts jurídiques consultades expliquen que, en cas que el govern espanyol el concedís, el pres no podria negar-se a acceptar-lo.


Diferència amb l'amnistia

Un indultat no deixa de ser considerat culpable i manté els antecedents penals però evita complir la totalitat de la condemna. L'amnistia és diferent: implica l'extinció de tots els efectes del delicte i no només anul·la la pena sinó també els antecedents penals. Els presos deixarien de ser culpables. No està contemplada a l'ordenament jurídic espanyol i hi ha juristes que qüestionen la seva constitucionalitat. El precedent més recent d'amnistia és la de 1977 durant la transició democràtica, però no es podria aplicar en el cas dels presos polítics. 

L'amnistia està vinculada a determinats moments de canvi, conflicte o refundació política, segons apunten autors que han abordat la matèria. S'hauria d'acordar a través d'una llei aprovada al Congrés dels Diputats i implicaria que s'eximeix de responsabilitat tots aquells acusats o condemnats pels delictes que recull la llei d'amnistia. Per tant, hauria d'incloure els líders independentistes a l'estranger i podria implicar l'anul·lació de les altres causes obertes contra l'independentisme.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació